Josep Jovell: ‘Cal mirar d’on venim i què tenim, i cuidar-ho sense grans pretensions’

0
1870

És l’alcalde d’Agullana des dels comicis del maig d’aquest any 2019, sota el paraigua de Junts per Agullana i l’Estrada. Al llarg d’aquesta entrevista fa una valoraciĂł dels primers dies de govern, de les actuacions fetes al municipi i del futur que ha de mirar el poble. Com a prioritats hi ha un magatzem, millores a l’escola, una consulta popular i la creaciĂł del POUM, entre moltes altres


Quina Ă©s la valoraciĂł dels seus primers 100 dies al capdavant del govern d’Agullana?
La valoraciĂł Ă©s molt positiva, estic content i crec que tots els companys de govern ho estem. Al llarg d’aquests tres mesos hem fet diverses coses pel municipi, vam entrar a l’Ajuntament quan tot just s’iniciaven les obres del carrer Albera i ara ja estĂ  acabat. El vam acabar per la festa major i es van millorar aspectes com ara la vorera, que de bon principi havia de ser de color vermell i nosaltres vam proposar de fer-la granĂ­tica; la voluntat Ă©s unificar el nucli antic del municipi. TambĂ© es van fer els pluvials, que això tampoc no estava inclòs en el projecte anterior, nomĂ©s hi havia clavegueram i era molt vell. A banda, hi havia engegat el projecte del carrer del Ral però per raons urbanĂ­stiques no s’ha pogut tirar endavant. Vam arreglar la part mĂ©s malmesa, justament on hi havia la font, vam asfaltar i el carrer estĂ  en condicions, però el projecte no es pot tirar endavant perquè hi ha una zona verda pel mig. Vam fer una reuniĂł en què hi Ă©rem presents el govern actual i l’antic, a mĂ©s dels arquitectes i els tècnics, i vam decidir no tirar-ho endavant.

Quines altres actuacions han fet?
Pel que fa a la zona de La Pinyareda, que està construïda des de fa quaranta i cinquanta anys i no s’ha asfaltat mai, està molt malmesa. Tan bon punt vam entrar vam marcar els quatre punts que estaven pitjor i vam aprofitar el benentès amb l’empresa que arranjava l’obra del carrer Albera, per arreglar les quatre zones i el carrer del ral. Aquestes van ser les cinc actuacions abans de la festa major i ja són definitives, s’ha actuat bé i està acabat.

Aquests sĂłn els projectes fets, quins hi ha actualment sobre la taula?
Hem demanat diferents subvencions. Una és de dinamització pel turisme, el projecte es basava a asfaltar tota la urbanització de La Pinyareda perquè calia arreglar els accessos, tant al restaurant La Pinyareda com els dels apartaments el Suro o el Turisme Rural de Can Palau. Aquesta setmana passada ens van donar la notícia que tenim una subvenció de 39.900 euros, així que perfecte.

A banda, tambĂ© vam presentar un projecte per l’arxiu municipal, ja que des del 1995, segons ens van dir, no s’ha tocat res. Volem remenar-ho i posar-ho tot en ordre, tenim una subvenciĂł de 2.300 euros sobre 5.000, gairebĂ© la meitat. TambĂ© vam presentar una sol·licitud de subvenciĂł per millores del cementiri, Ă©s un tema pel qual volem apostar molt, ja que estava una mica deixat… Fins avui, hem fet el que hem pogut i hem arreglat la jardineria, el rec… totes aquestes millores bĂ siques estan fetes.

TambĂ© vam presentar un projecte de millora de la minideixalleria municipal, ja que no tĂ© ni un lavabo o una pica per al personal que hi treballa. Volem condicionar l’espai i tambĂ© hem de fer el tancament nou, ja que estĂ  malmès i la gent entra per on vol i tira la porqueria a qualsevol lloc… Tenim la voluntat de deixar-ho en bones condicions. I la setmana passada ens van comunicar que tenim una subvenciĂł de 37.000 euros sobre 51.000 per instal·lar un macrocompostador. La nostra idea Ă©s, a poc a poc, girar la feina de la deixalleria cap on va el mĂłn, que Ă©s el vessant eclògic, sostenible, de reciclatge… Ens hi posarem l’any vinent.

Quin diria que ha de ser el projecte més important pel municipi, ara?
Ara mateix i fins al dia 15 podem entrar els projectes del PUOSC per la convocatòria 2020-2024. El primer que intentarem serĂ  el magatzem, creiem que al poble Ă©s necessari perquè estĂ  tot repartit en diferents locals. La idea Ă©s netejar-los i fer-los servir per al que toca. Ens agradaria tenir un magatzem amb les eines i amb tot el material de l’Ajuntament ordenat.

Per tant, l’equipament que manca al municipi és un magatzem?
Sí, el problema és que l’Ajuntament d’Agullana no té terrenys per fer-lo i estem buscant, dins de les nostres possibilitats econòmiques, què podem comprar per ubicar-hi el magatzem. Però de moment no tenim el terreny.

Abans de començar l’entrevista, el regidor de Cultura ens ha comentat que hi ha una esquerda a l’ermita de Santa Eugènia, un equipament de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya… Ja ho han notificat?
És cert que hi ha una esquerda, però val a dir que encara que l’equipament ens l’estimem com si fos nostre, no ho Ă©s. Ja vam parlar amb el bisbat i ara estem amb reunions, han de venir els arquitectes a mirar-ho per veure si ho arreglen i sobretot com s’arregla. SĂłn coses que estimes però, com que no depenen de nosaltres, no podem anar-hi i arreglar-ho.

Un altre dels temes actuals Ă©s l’Asil, què ha de ser aquesta nova nau?
Aquest Ă©s tambĂ© un altre tema important. Es va fer un projecte per consolidar la nau lateral que, com diu el seu nom, Ă©s simplement per consolidar la nau, que en total sĂłn 90 m2. Nosaltres al seu dia, quan estĂ vem a l’oposiciĂł, no hi estĂ vem d’acord però això es va tirar endavant i aquesta obra ara estava adjudicada per un import. Nosaltres hem aturat el projecte en el punt que tot el que ve ara sĂłn extres i no aporten res a l’espai.

Extres com ara què? A què es refereix?
Doncs com ara fer el mur d’escullera o remenar terres, temes que no tenen res a veure amb consolidar un edifici. Per això ho hem parat d’acord amb l’arquitecte i el tècnic. Ara aviat han de posar-hi una porta nova d’accĂ©s i falta fer una millora per aĂŻllar totes les parets, serĂ  properament. Llavors en aquest sobrant, aquesta obra en licitaciĂł era de 130.000 euros, es va adjudicar per uns 115.000 euros i ara estem a 85.000. I enlloc de fer-ho, farem una moratòria tècnica valorada que inclourĂ  tot el que no es va incloure a l’antic projecte. Per ara tenim una nau però quan hi entres veus que no la pots fer servir, ja que falta aigua, llum, desaigua, clima i si es pot uns lavabos… Quan tinguem això llavors podrem fer-la servir.

Quin Ăşs hauria de tenir? Vostè mateix deia que la poblaciĂł seria qui ho decidiria…
Des del govern voldrĂ­em, de manera provisional, aprofitar aquest espai un cop estigui adequat per fer-hi l’arxiu. Dic provisionalment, eh?, per tal de poder alliberar tots els despatxos que tenim tan plens de papers que no hi cabem. Hi ha un handicap que Ă©s l’accĂ©s, sĂłn escales i no Ă©s fĂ cil. Em preguntes què hi podem fer? La veritat Ă©s que no ho sĂ©…

La consulta popular té data?
No, serĂ  de cara a l’any vinent. Queda poc d’any i tenim molta feina a presentar els projectes al PUOSC, les taxes i pressupostos…

Agullana està a poc més de 5 km de la Jonquera, on la delinqüència ha anat a l’alça. El poble ho ha notat?
No, ara com ara no. És cert que vam tenir, ara fa un mes i mig, una persecució d’uns vehicles francesos que venien de la carretera de Darnius i van venir aquí com podien haver anat a un altre poble. El que hem de procurar és que no arribi la delinqüència, però ja dic que avui dia estem molt tranquils. Hi ha un vaivé de gent continuat però de la relació de delictes al municipi de l’any 2018, el 80% de temes que van registrar-se van ser als prostíbuls i a l’àrea de servei. Gairebé tot passa allà.

FOTOGRAFIA: ÀNGEL REYNAL

L’entrada del nou govern tenia com a objectiu canviar el tarannà del consistori, ho han aconseguit? Cap on ha de mirar l’Agullana del futur?
El tarannĂ  que volem Ă©s treballar, escoltar la gent i governar. No hi ha gaire secrets, cal tenir el poble net i els espais en condicions. I a banda, gestionar bĂ© la part econòmica. Cal tambĂ© millorar el problema de les escombraries, volem reubicar contenidors perquè si arribes a Agullana per la carretera de Darnius tens els contenidors al costat de la carretera, si continues tambĂ© al costat de la carretera a la zona de l’escorxador hi ha mĂ©s contenidors i la gent s’hi para i hi deixa de tot. Ahir mateix hi havia matalassos, televisions… i això Ă©s un problema, perquè al final Ă©s la imatge d’un poble i crec que no ens ho mereixem. Un altre dels temes importants Ă©s arranjar els lavabos de l’escola, Ă©s un assumpte molt reivindicat i per ara encara no hi ha ni tan sols un projecte.

Econòmicament, però, és un Ajuntament viable?
Sí, encara estem acabant de mirar-ho tot, am b tres mesos hem fet molta feina però ens queda molt per fer. El traspàs va ser correcte i la idea és gestionar-ho de manera de diferent. Ni millor ni pitjor, diferent. Ara el 9 de novembre farà 100 anys que van posar la primera pedra a l’Asil i intentarem fer alguna cosa, és una data important pel poble. És cap aquí on hem d’anar: cal mirar d’on venim i què tenim, i cuidar-ho sense grans pretensions. La gent vol tenir un poble arreglat.

Un tema que també volem engegar l’any vinent, que és bàsic, és el POUM. Necessitem actualitzar les lleis dels anys noranta, ja que en qualsevol projecte que vulguis fer et trobes en un cul-de-sac i hi ha problemes que venen de fa 20 anys. No és un tema fàcil però algú de l’ha de començar i també tenim aquesta idea, de cara a l’any vinent ens agradaria tirar-ho endavant.

Hi ha un altre tema molt important: l’aigua. El divendres tenim una reuniĂł amb el director de l’ACA, ja que la legislaciĂł passada es va fer una inversiĂł de 150.000 euros per canviar tota la canonada que ve de la cascada d’en Rabassa fins al poble, que sĂłn uns 3.940 metres lineals de fibrociment i estĂ  molt bĂ© però hem d’acabar de fer-hi millores perquè no ens baixa prĂ cticament una gota d’aigua d’allĂ . I tenim una subvenciĂł de 27.000 euros sobre 31.000 per recuperar el pou de l’estrada, que es va tancar fa mĂ©s de 25 anys.

Molts pobles petits i de muntanya estan treballant per millorar la connexiĂł a internet. Com Ă©s aquĂ­?
Nosaltres tenim una subvenciĂł europea que Ă©s el Wifi4EU, de 15.000 euros, i ha de servir per oferir connexiĂł gratuĂŻta a llocs pĂşblics. Estem en contacte amb diverses empreses i veurem qui ho executa. Potser aquĂ­ la plaça, a les escoles, al camp de futbol… A banda, hem parlat de manera informal amb gent que tĂ© empreses que treballen amb la fibra òptica, hi ha diferents maneres de fer-ho i aquesta Ă©s una peticiĂł de molta gent. AquĂ­ estem una mica tirats amb les grans empreses però sabem que hi ha poblets com el nostre que han fet passos i els va bĂ©, la idea Ă©s fer-ho tambĂ©.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li