Josep Clara: ‘S’ha fet una frontera dintre de Catalunya. És el que ha passat a la conca d’Òdena’

0
848

Aquest dissabte, 4 de juliol, a les 12 h, es presenta ‘Històries de frontera’ al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera. El llibre, editat per Grup Gavarres, ens presenta un recull de 70 relats que expliquen històries molt humanes dels residents de les poblacions frontereres, i també d’aquells que hi estan de pas. Narracions històriques redactades de manera clara, entenedora i, sobretot, molt amena


 

A la presentació llegim que podries haver inclòs fins a dues-centes històries. Quins criteris has fet servir per incloure aquestes?
Anava fent fins a arribar a setantena, i després agrupar-les per temàtica: militars, església, mort, franquisme, antifranquisme…

El llibre ens parla d’històries concretes, amb noms i cognoms. Sembla molta feina recopilar-ne tants.
M’ha estat fàcil fer-ho perquè molts d’aquests temes em surten quan treballo en altres estudis més grossos. He consultat molt material d’arxius.

Algunes d’aquestes fonts que hi apareixen són d’arxius que estaven sota el règim. Creus que pot estar esbiaixada?
Bé, n’hi ha algunes que són fidedignes, com el dia, l’hora i la localització. Després hi ha tota la interpretació que en pugui fer el redactor. Jo també ho he fet a la meva manera. Es tracta d’aplicar-hi un context més ampli.

Quina història em destacaries?
Cap. M’ho miro d’una manera global. Cadascuna d’elles ajuda a dibuixar un territori de frontera, on passen moltes coses. No només hi ha els servidors de l’Estat, sinó també la gent que hi viu, i mostra com veu modificada la seva vida quotidiana per viure a prop de la frontera.

Parlem més d’històries humanes que no d’històries de frontereres?
Evidentment, tot el que passa dins de la frontera té persones com a protagonistes.

Fins a quin punt els pobles propers a la frontera es veuen influenciats per aquesta?
Imaginem-nos Maçanet de Cabrenys, Molinars… Abans en aquests pobles fronterers petits on no hi havia indústria i l’activitat agrícola també estava condicionada per l’orografia, la gent havia de tenir unes activitats complementàries. El contraban i les activitats il·lícites ajudaven l’economia d’aquestes poblacions. Condiciona que hi hagi dues economies diferents tan a prop.

La globalització ho ha eliminat?
No ha desaparegut del tot. Si no, fixem-nos en les cues a la Jonquera dels francesos que venen a comprar. Encara existeixen unes diferències econòmiques entre una banda i l’altra de la frontera.

Amb els tancaments fronterers a causa de la Covid-19, s’ha replantejat el paper de les fronteres?
La frontera és la primera línia de defensa dels estats, el primer impediment d’entrada, però hem de tenir en compte les entrades per mar i aire.

De les diferents fronteres que hi ha, parles de la governativa. Com funciona exactament?
És el que ha passat a la conca d’Òdena. S’ha fet una frontera dintre de Catalunya. No és necessària entre dos estats. Dintre del mateix territori, la policia s’encarrega de determinar qui pot entrar en aquest espai i qui no. A l’època de postguerra a l’Alt Empordà, amb l’existència dels maquis, feia falta un paper per anar de Figueres cap amunt. No era una frontera política.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li