Josep Aparicio: ‘Sempre he tingut l’esport local a dalt de tot’

0
1175

El passat 12 de gener la Nit de l’Esport de Figueres va reconèixer Josep Aparicio amb la medalla al mèrit esportiu, un guardó merescut per qui va presidir el Club Bàsquet Adepaf o va impulsar el Cinturó Ciclista de l’Empordà juntament amb el seu bon amic Josep Fernández


 

Com se sent després del reconeixement rebut a la Nit de l’Esport?
És un dels guardons més especials que he rebut. L’any 2012 em van entregar la Medalla de l’Esport de la Generalitat i em pensava que ja no n’hi hauria més (riu).

Doncs quedava el de casa seva.
Sí, exacte. El fet que el guardó sigui de la meva ciutat, del lloc on he nascut i viscut, és emocionant. Amb aquest reconeixement m’adono que la gent s’enrecorda de la feina que he fet en el món de l’esport local, que ha estat molta.

De tota aquesta feina es queda amb algun moment en especial?
No, tot ha estat important i especial. Recordo amb molta satisfacció haver agafat les noies del CB Adepaf i aguantar-les ben bé uns set anys entre Primera i Segona Divisió, amb els fitxatges de les nord-americanes que això comportava. Això ha estat el més important pel que fa al bàsquet, mentre que en el ciclisme el repte més gran va ser posar durant anys el Cinturó de l’Empordà a nivell d’UCI. No em puc quedar només amb una cosa, és impossible.

Què li ha aportat l’esport de casa durant tots aquests anys?
Sempre he tingut l’esport local a dalt de tot, per mi ha estat un al·licient. Malgrat deixar la pràctica del bàsquet quan tenia gairebé 40 anys –es va iniciar amb el ciclisme fins que un accident el va fer abandonar la bicicleta per passar al bàsquet, esport que va practicar dels 19 als 38 anys–, sempre he anat fent diferents esports: des d’immersió i pesca submarina fins a ciclisme o esquí –esport del qual, precisament, va fundar el club d’esquí local. Sempre he estat bastant actiu, tot i que des dels 71 anys, quan vaig tenir un ensurt, m’ho miro més de lluny. Ara em toca fer més d’avi i portar els nets a fer esport, però sempre hi soc, allà al mig.

Li ha agradat més practicar esport o fer que el practiquin?
Sempre he estat més de practicar-lo. Però amb l’edat això va canviant i vas pensant cada vegada més amb els altres, i això també és molt gratificant, de veritat.

Posi’m un exemple.
Mira, durant els últims anys del Cinturó, quan s’acabava la carrera i veia que tot havia anat bé, m’amagava per plorar d’alegria. Un dia un company em va descobrir i a partir de llavors, quan el Cinturó finalitzava, se m’acostava i m’abraçava (riu).

Recuperar el Cinturó és possible?
No és impossible, però és difícil. La qüestió econòmica ho fa molt complicat. Ja abans era molt difícil aconseguir tots els diners necessaris, però avui dia també faltaria trobar la responsabilitat de la gent, i això és costós: la responsabilitat tothom se la treu de sobre.

Com veu l’estat de salut de l’esport figuerenc?
Jo el veig molt bé, s’està fent bona feina. Al CB Adepaf estan fent les coses molt bé: amb la CEBA, per exemple, gaudeixes de valent quan mires aquells nens i nenes i de sobte, algun, et fa una genialitat de manera totalment innata, et quedes bocabadat!. Sí, certament s’estan fent les coses bé, a la ciutat, i n’hi ha diversos exemples: la Mitja Marató, el vòlei, els esports de muntanya… Ara només ens falta el pavelló nou.

Una necessitat cabdal.
Absolutament. Queda poc perquè arribi, uns dos anys, i de ben segur que donarà un gran impuls a la ciutat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li