Jordi Roch: ‘Programar és una manera de fer pedagogia’

0
597

És un metge i gestor musical de Barcelona que també va ser president de Joventuts Musicals de Barcelona (1957-1963) i des del 1963 ho és de les Joventuts Musicals d’Espanya. Vinculat a la UNESCO, va presidir el Consell Internacional de la Música (1993-1997) i en va ser el representant espanyol (1996-2000). És també membre fundador del Consell de la Música del Ministeri de Cultura espanyol (1983)


S’ha inaugurat la 27a edició de la Shubertíada de Vilabertran, com es presenta enguany?
Penso que és una edició molt important, tant pel contingut artístic com pels artistes. En la programació d’enguany hi ha alguns noms que són números u del món en la seva especialitat i això dona molta potència al certamen. A més, aquest estiu celebrem que fa 25 anys que fidelment ve a la Schubertíada el gran Matthias Goerne. Mira si té estima per Vilabertan que va fer canviar la data d’una òpera a Salzburg per venir a actuar aquí l’Alt Empordà.

Amb noms com el de Goerne s’aconsegueix consolidar, ser un dels festivals de referència d’Europa.
Vilabertran és un poble agrícola i un dels tresors que té és la canònica, allà on fem els concerts. Hi ha molts dies que abans dels espectacles penso «avui no hi haurà gent», i de sobte veus que quan falta un quart d’hora per començar el concert s’omple l’espai. Això és perquè el públic ve expressament per la Schubertíada i és molt positiu.

I per què a Vilabertran?
A Vilabertran hi fèiem el Festival de l’Empordà, i quan va sorgir el Festival de Peralada molta part del públic se’n va anar cap a Peralada i el festival de Vilabertran va quedar perjudicat, tant és així que llavors el Festival va passar a Figueres, però no era un bon destí. I llavors vam pensar que calia trobar una fórmula que ens permetés conviure amb Peralada i vaig proposar fer-hi la Schubertíada. Sempre dic que treballem per la immensa minoria i vam tenir l’encert de tenir la filosofia de començar el certamen amb artistes joves però molt valuosos. Per exemple, quan jo vaig descobrir Matthias Goerne vaig pensar que era fantàstic però era desconegut, i aquest any arribarà a Vilabertran amb un jet privat.

Ha dit que treballen per a una immensa minoria… què vol dir?
Sí [entre riures], però val a dir que aquest any ja tenim concerts amb les entrades exhaurides des de fa temps, el ritme d’entrades va bé. Hi ha ofertes que desperten més interès que altres, però la valoració és positiva. Miri, el nostre festival és com un restaurant: vostè sap que en aquell restaurant fan una paella estupenda i uns calamars a la romana fantàstics, i quan va cap allà ja sap que hi haurà aquesta oferta, però un dia que el cambrer li diu «avui hem fet un civet increïble», el demanes i aleshores descobreixes més aquell restaurant. Això és una mica el que ens passa aquí, ja que tenim els artistes que venen cada any, com Matthias Goerne o el Quartet Casals… que la gent ja sap que ho trobarà, però llavors tenim els noms nous que afegim a la programació. Aquest any ve una de les figures de la lírica més importants del món, la Joyce DiDonato. Fa tres mesos va triomfar al Liceu i és una primeríssima figura.

Fa una mica la sensació que el certamen és més valorat a fora que no pas aquí…
Hi ha una agència de viatges anglesa que programa viatges temàtics i hi ha qui viatja per la música, doncs aquest any l’agència porta 45 persones, que s’allotjaran a Peralada i amb conferenciants sobre els concerts i tot, que estaran una setmana venint als nostres concerts. Això vol dir que la Shubertíada té un ressò internacional. Per mi, programar és una manera de fer pedagogia i hi ha coses que pots escoltar a Vilabertran que no s’escoltaran enlloc més del món, i això t’ho permet un festival d’estiu, per això dic que el festival és una manera de fer pedagogia.

A una entrevista va dir que li agradaria presentar una òpera de Schubert a Vilabertan, és només un somni o es farà realitat?
Oi tant! M’agradaria molt i ho farem. No puc dir gairebé res, però és un projecte al qual no renunciem de cap manera.

Vostè és el president de l’Associació Franz Schubert. Expliqui’ns què és el que l’atrapa del compositor.
Schubert és un gran innovador, va escriure més de 700 cançons. De ben jove ell ja llegia poesies, perquè va anar a una escola d’elit per la seva condició de músic i allà va fer els estudis generals, i també estava a l’orquestra. Va ser llavors quan va aprendre a estimar la poesia, perquè tenia un instint poètic molt important i va musicar-la. Va innovar en la manera de fer la cançó poètica, fins i tot els pianistes diuen que Schubert, sense ser un virtuós del piano, va introduir aportacions tècniques que són molt importants per a l’evolució de la música. Schubert va ser un gran geni que va fer sempre el que tenia clar que volia. De fet ell tenia un problema, ja que vivia sota l’obra de Beethoven, però tot i això va fer-se un lloc molt important.

De fet hi ha altres schubertíades al món, oi?
Sí. Ara fa vint anys, quan començaven les schubertíades, vam fer una convocatòria a Viena amb totes les schubertíades del món. N’hi ha una Boston que és importantíssima, també a Brussel·les, a Viena… Tant és així que farem una reunió a Barcelona de totes les schubertíades del món. La Schubertíada és una petita il·lusió cultural que es fa realitat.

El públic que ve al certamen és específic, com deia vostè, una «minoria». Què me’n diu del jovent? Costa tenir acceptació del públic jove?
Evidentment, la gent jove no ve amb grup, però val a dir que venen joves i a vegades veus un jove amb una partitura seguint el concert, això fa molta il·lusió. Aquest és un festival que exigeix curiositat, perquè és una oferta cultural diferent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li