Jordi Riera o la defensa de la memòria històrica

0
1073

Jordi Riera i Sorribas, mort el passat 23 de novembre, ha estat una de les persones que més ha contribuït, a la nostra comarca i arreu de Catalunya, a la recuperació social de la memòria històrica i, més concretament, a la denúncia dels camps d’extermini nazis. El seu pare, Josep Riera, exiliat republicà a França, fou fet presoner per les forces d’ocupació alemanyes quan tenia 38 anys i reclòs al camp de Mauthausen, on morí. La seva esposa Gumersinda Sorribas i el seu fill havien restat a Catalunya al final de la guerra civil. Ella morí de malaltia l’any 1942, i en Jordi, que aleshores tenia vuit anys, va ser criat pels seus oncles fins que als disset anà a treballar a Barcelona.

La circumstància de fer el servei militar a Olot i a l’Empordà li va permetre conèixer Carme Daviu, amb qui es casà l’any 1960 a Figueres, on s’instal·laren definitivament. Ell i la seva família ja temien que el pare, en Josep Riera, hagués mort a l’exili, però no en tenien cap constància documental. En realitat, la Creu Roja de la República espanyola a l’exili sí que va notificar per carta, el 1946, la mort de Josep a la seva esposa, però ella feia quatre anys que era morta i la lletra fou retornada. No fou fins que va llegir el llibre de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, quan sortí publicat el 1977, que Jordi va poder veure el nom del seu pare en un llistat de víctimes. La carta retornada (que recuperà un amic del seu pare, Pau Padró, i que aquest conservà fins a la mort), no li arribà fins el 2006, seixanta anys després.

Ja als anys setanta, Jordi contactà amb l’Amical de Mauthausen, de la qual n’arribà a ser membre de la direcció. Allà conegué supervivents i familiars dels morts, i prengué consciència del deure de preservar el record de les víctimes. Junt amb la seva esposa Carme, realitzaren nombroses visites als antics camps d’extermini i emprengueren una intensa campanya de divulgació. Ja en el nou segle, impulsaren l’associació Triangle blau, de la qual ell en fou fundador i el primer president. Des d’aquesta entitat, va promoure el monument als empordanesos morts als camps nazis (ubicat al cementiri de Figueres) i el dedicat als exiliats, situat al final del carrer de La Jonquera de la mateixa ciutat, i col·laborà en l’arrencada i consolidació del Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera (MUME). Fou, doncs, en l’àmbit català, el precursor d’una temàtica que, a causa de la connivència del règim franquista amb els nazis i feixistes, tardà molt a arrelar al nostre país, per més que ja el 1963, Joaquim Amat-Piniella havia escrit el llibre-denúncia K.L. Reich, fruit de la seva experiència personal en un dels camps de la mort.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li