Jordi Martí Deulofeu: ‘Hem de pensar com volem que sigui la comarca al 2030 i presentar projectes a anys vista’

0
674

El senador d’Esquerra Republicana per Girona i exalcalde de Sant Pere Pescador fa un repàs a la feina feta dels últims mesos a la cambra espanyola i al retorn que aquesta ha tingut a l’Alt Empordà. En desgrana diferents projectes i marca la direcció on ha de caminar el territori de cara al futur. A banda, destaca la importància de factors com ara els romanents locals, entre altres


Què hi fa un alt-empordanès al Senat?
El mateix que els altres senadors de les comarques de Catalunya o de qualsevol altre lloc de l’Estat espanyol. En el fons el que fem al Senat és intentar ser útils en defensa dels interessos dels alt-empordanesos i les alt-empordaneses, és tan senzill com això. Hem de ser una eina per resoldre problemes, prou complicada és la situació actual.

Què és el que li transmeten, des del territori, per tal que ho porti a la cambra?
Cal dir que a ERC va haver-hi un cert relleu generacional per optar a un escó al Senat i per això els perfils érem una mica més joves del que estàvem acostumats a veure en aquesta cambra, en aquest sentit se’ns demana que fem molt de territori, que estiguem al costat de la gent i, de fet, és un dels secrets que explica per què en aquests moments ERC té tanta implantació.

Una de les darreres instàncies d’ERC ha estat la recuperació i la millora dels horaris d’AVE. Què passa amb les altres connexions ferroviàries com Portbou, Colera…?
Treballem amb dos plans diferents. Hem presentat la iniciativa de la recuperació de les freqüències arran d’unes demandes que venien d’una plataforma d’usuaris i aquesta és la proximitat de fer política de carrer. D’altra banda, no descuidem el tren convencional, que des del partit vam denominar com el tren de les persones. És per això que hem presentat iniciatives amb les línies de tren que arriben fins a Portbou, com ara les R11 i RG1 i a conseqüència d’unes obres al pont que passa per Blanes han quedat interrompudes i no se sap quan entraran en funcionament. Nosaltres, en tot el que significa a ajudar a reordenar les freqüències horàries en clau de conciliar la vida familiar, laboral, l’oci… hi serem per tal de treballar per l’equilibri territorial.

Va treballar en el cànon de costes per incentivar la reactivació econòmica. Com analitza el model turístic i econòmic de la comarca?
Una crisi sempre és una oportunitat per repensar-se. El que ha passat al grup parlamentari del Senat és que, aquest 2020, la dinàmica no només canvia, sinó que és com si entres a un escenari nou i desconegut. És a dir, entrem en un estat d’alarma on de la nit al dia has de pensar propostes d’iniciatives polítiques parlamentàries que afecten a tot i a qualsevol sector. Des dels treballadors fixos discontinus, les guinguetes de platges, l’atur, els locals que no podran tornar a obrir, els Ajuntaments i els seus romanents…

Pel fet d’haver sigut alcalde de Sant Pere Pescador, tot allò relacionat amb la regulació de la costa m’agrada molt i en vaig aprendre a còpia de patacades. Ens hem trobat amb situacions que són llums d’alarma, com ara la situació hotelera a la demarcació. És molt complicada i precisament afecta un sector molt delicat i amb treballadors fixos discontinus. Amb l’entrada en vigor dels ERTOs, molta d’aquesta gent encara no treballava i no tenien cap mena de cobertura, això és un buit legal. El model de sol i platja és caduc, cal un model turístic que posi en valor el patrimoni cultural i de natura, i si va acompanyat de propostes conjuntes amb la indústria alimentaria potent que tenim, hi haurà molt més recorregut. En l’àmbit municipal, amb la nova executiva d’ERC hem de pensar com volem que sigui la comarca al 2030 i presentar projectes potents a anys vista. Ens falta més política pausada, en clau de reflexió, i menys xarxes socials per evitar que la política es converteixi en una piulada.

Des del Senat també va demanar el rebuig a la proposta del govern estatal per utilitzar els romanents dels ajuntaments locals. Què hauria suposat l’aprovació?
La situació dels ajuntaments està bastant sanejada, exceptuant casos comptats. Que en cert moment es volgués posar ordre als consistoris perquè aquests no gastessin més del que ingressaven, és a dir, que tinguessin superàvit, té un cert sentit però el que ara no té sentit és que tinguis estalvis i quan més els necessitis no els puguis utilitzar. Aquí és on ERC ha fet més cavall de batalla amb la complicitat d’altres partits i ha portat una situació d’embat polític amb el Govern del PSOE i Unidas Podemos. Al final s’han vist obligats a modificar la proposta per poder-ho utilitzar i no aplicar la regla de la despesa dels 2020-2021. Finalment aquests diners es podran utilitzar i no només per a inversions sostenibles, sinó per a despeses generals de qualsevol tipus. Considero que els ajuntaments són la institució més propera al ciutadà, i qui millor que el teu regidor o alcaldessa per conèixer les problemàtiques del poble? Tot el que ho pugui fer una institució propera que no ho faci una altra. L’última discussió que queda per resoldre és si l’Estat espanyol permetrà que hi hagi un fons per a la recuperació, vull dir un fons Covid, i on els ajuntaments que no tinguin estalvis també puguin rebre alguna mena de liquiditat i injecció econòmica.

Amb la situació actual, què pot fer ERC al Senat, per millorar la situació de la comarca?
Potser ens anticipem al que vindrà, però penso que ha de ser clau el paper d’ERC en una possible negociació als pressupostos generals de l’Estat, però hi ha altres temes relacionats amb infraestructures que a mi em semblen cabdals i s’han de resoldre. Com ara tot el tram nord de l’N-II, que a més de tenir afectació sobre diversos municipis inclou unes quantes variants pendents de resoldre, com Figueres, Pont de Molins, Bàscara… i hem de ser capaços de resoldre. L’última intenció del PSOE era que en lloc de fer projectes petits volien aglutinar-ho tot al mateix i, en aquest sentit, entenc que voldran que participem en la tramitació i la negociació dels pressupostos. L’N-II és un greuge històric i hem de ser capaços de trobar-hi solució. També pel que fa al soterrament de les vies del tren, en el cas de la capital.

En temes concrets, on pot posar fil a l’agulla des del seu escó?
En l’alliberament de peatges a l’AP-7, amb previsió pel 2021 que posaria en dubte la necessitat de desdoblar l’N-II al seu pas per la comarca. En segon lloc, en la millora de l’enllaç i la construcció d’una rotonda a l’N-260 a Ordis confluència amb Avinyonet de Puigventós i Navata. També en els treballs de manteniment i millora de les estacions de tren convencional de la línia R11 i la línia RG1. I en les obres de reordenació dels accessos i les interseccions de Pontós i Garrigàs a l’N-II, sense oblidar el condicionament de la travessera de l’N-260 a Llançà. A banda, encara hi ha obres pendents de resoldre del temporal Gloria i és important fer-hi front de cara a la propera temporada turística, per tant, per Setmana Santa.

Darrerament han sortit a la llum alguns casos d’assetjament sexual dins l’àmbit polític. En té constància d’algun, sota les sigles d’ERC, a l’Alt Empordà?
Que s’hagi fet públic i en tingui constància no. És un fenomen estès i el que hem de fer com a partit és que cada vegada que hi ha alguna situació així s’activin els protocols interns del partit per fer un seguiment adequat i que, automàticament o poc després, aquestes persones deixin el seu càrrec. Si hi ha hagut algun partit polític que hagi fet un pas endavant en aquest sentit, és ERC i hem d’avançar al mateix ritme que la societat. Hem d’intentar que a les institucions els ritmes pel que fa a aquestes situacions siguin igual de ràpids que al carrer. Si es denuncia al carrer, es denuncia també a les institucions. Cal protegir la presumpta víctima i el seu entorn per si després es produeix una victimització i també respectar la presumpció d’innocència. És una xacra i probablement, a risc d’equivocar-me, és present a tots els partits polítics amb més o menys intensitat.

Foto: ÀNGEL REYNAL

Tornem a estar sense president a Catalunya i tenim eleccions al febrer… cap on anem?
Intentant fer un exercici de política ficció, si em posés a la pell d’un veí o una veïna de qualsevol poble, tal com està el context actual, l’última cosa que voldria és desgovern. Venim d’un temporal Gloria al gener, l’inici d’una pandèmia mundial al març, restriccions de mobilitat, població sense ingressos, hipoteques per pagar… el més important i el que jo demanaria a l’hora d’anar a votar seria quina de les alternatives que es presenten pot oferir una resposta més vàlida pel que fa a la gestió del dia a dia de tot el que té a veure amb benestar, educació, economia, salut a la Generalitat. L’estratègia de la confrontació permanent ens porta a un carreró sense sortida i diu molt poc de la classe política. Passem per un moment bastant baix de lideratges. ERC no s’ha situat a l’estratègia de confrontació, sinó a un camí ample, al mig. En el sentit de ser prepositius, hem d’anar a ocupar tot l’espai que tinguem a les institucions i a les cambres parlamentàries, el que no podem fer és obviar que hi ha problemes. Penso que amb la voluntat d’assemblar-nos al màxim a la societat que volem representar, ara ERC està molt ben posicionat per no només formar part del Govern de la Generalitat, sinó per encapçalar-lo i fins i tot, en clau nacional, passar a comandar aquesta nova fase del procés. ERC es basa en dues potes: asseure el Govern del PSOE i Unidas Podemos a una taula de negociació on hi hagi dos temes importants com ara l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, és a dir, que es pugui votar el futur polític a Catalunya en un referèndum acordat i pactat amb l’Estat. La via unilateral, amb l’acumulació de forces que teníem aleshores, es va veure que no era efectiva des d’un punt de vista resolutiu pel procés. Si no féssim aquest exercici portaríem molta gent, altra vegada, a una frustració d’expectatives i a tensionar enormement la societat catalana, on no tothom és independentista i on encara no hem arribat, en cap votació, al 50% de vots favorables a la independència.

Me’n torno a la comarca. Vostè havia estat alcalde de Sant Pere Pescador. Tornaria al món local?
Va ser una experiència vital molt apassionant, té el millor i el pitjor però no soc molt de treballar per projectes i etapes concretes. Van ser vuit anys i vaig dir que més enllà no tenia interès de continuar dedicant-me a la política local, i ara em plantejo el mateix pel que fa a la feina del Senat. Penso que tothom és necessari i ningú és imprescindible i hi ha una nova generació de lideratges en formació, molt potent. L’única possibilitat que hi hauria que tornés a la política local seria que hi hagués un gran acord sobre el projecte de poble que volem a mitjà termini.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li