Jordi Blanch: ‘La pràctica esportiva no té per què parar als 30 o 35 anys, l’esport dona anys a la vida’

0
1180

L’atleta figuerenc clou una llarga i reeixida etapa competitiva després d’haver pujat a podis estatals, europeus i mundials


 

A Màlaga va decidir cloure la seva llarga etapa competitiva. Per què?
Ho vaig tenir clar després de Madrid, durant l’Europeu. Allà les eliminatòries i les semifinals van anar molt bé, però a la final vaig sentir que no estava motivat. La meva gran sort des de sempre ha estat donar-ho tot, i més a les finals, però a Madrid vaig veure que passava alguna cosa. Faltava motivació i el cap, en l’esport, és bàsic: si la mentalitat no acompanya és molt difícil. A partir d’aquell moment, i tenint en compte que aquest any totes les proves europees i mundials se celebren a Espanya, vaig decidir seguir entrenant fins al Mundial de Màlaga i acomiadar-me així de tots aquests amics i companys amb qui he compartit les curses de tanques i relleus durant tots aquests anys.

Ha estat difícil fer aquest pas?
Des de Madrid fins ara he tingut uns quants mesos per pensar-ho. Ho tinc clar: quan la passió que sento per aquest esport comença a minvar és millor deixar-ho. Ara bé, no deixaré l’esport, jo seguiré entrenant, però sí que vull arraconar el vessant competitiu.
Quin és el seu primer record en el món de l’atletisme?
He estat vinculat a l’atletisme durant 49 anys, són molts (riu). La meva primera competició va ser el novembre del 1968 en un cros escolar que es va fer a la Devesa de Girona.

Va ser un amor a primera vista?
No, de fet després d’aquest primer cros em vaig dir a mi mateix: «Mai més!» (riu). Això passa molt. El cros no m’anava bé, però després va arribar la pista i aquí va començar la part bona. Jo no soc una persona aeròbica, de fons, soc un perfil totalment explosiu, i ràpidament ja es va veure que anava destinat a proves curtes com ara de velocitat, tanques o salts.

Quan es gaudeix més, quan es comença o en les últimes curses?
Cada època ha tingut els seus al·licients. Quan ets jove tens una mentalitat competitiva molt diferent de la que tinc ara, que ja tinc l’experiència dels anys i m’agafo la competició d’una manera molt diferent: molt més tranquil, ja sé on vaig… Però totes les èpoques són bones, per descomptat.

Es queda amb algun moment?
Em quedo amb el conjunt. Em quedo amb l’època de joventut, però també amb la d’entrenador, sigui a Figueres o en el GEiEG, o amb els últims anys de veterans. Tinc la sort d’haver viscut molts bons moments, i això fa que m’hagi de quedar amb el tot, no amb un instant concret.

Representa millor que ningú la importància de l’esport en la vida de les persones, independentment de l’edat.
Molta gent pensa que les aptituds físiques decreixen en el temps, i això és evident, però s’ha demostrat que la pràctica esportiva no té per què parar als 30 o 35 anys, perquè dona anys a la vida.

Cada vegada hi ha més esportistes veterans?
I tant. Recordo que quan vaig començar en els campionats de veterans hi havia unes 2.000 o 3.000 persones, però ara són molts més. A Màlaga, per exemple, hi havia uns 8.000 atletes, alguns dels quals tenien més de 90 anys. Afortunadament, cada cop hi ha més gent i cada vegada d’edats superiors. Suposo que cada vegada anirà a més, també.

Què li ha ensenyat l’esport?
L’esport és un aprenentatge total: aprens a esforçar-te, a relacionar-te, a conviure… Quan era entrenador sempre els deia als pares que els nens havien de gaudir amb l’esport, perquè és un aprenentatge constant. I encara ara em trobo alguns d’aquells joves a qui vaig entrenar, que ara ja són pares de família, que em diuen que tenia raó, que l’esport els ha ajudat des d’un punt de vista familiar, laboral…

A partir d’ara inicia una nova etapa.
Sí. D’esport en continuaré practicant, no entrenaré com ara, sinó que faré un volum d’activitat bàsic, per mantenir una vida saludable. Però continuaré anant a l’Estadi Albert Gurt, com sempre, amb qui tinc una relació molt llarga, som com aquells veïns que han crescut junts (riu). Si hagués de comptar les hores de la meva vida que he passat a l’Albert Gurt…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li