Joina Canyet: ‘Ara estic anant cap a un hip-hoper pensat, amb la veu i el piano mĂ©s protagonistes’

0
781

La pianista, compositora i cantant de Biure Ă©s finalista del Festival Sona9 d’enguany


Son gairebĂ© quarts de dotze. DesprĂ©s de dos intents fallits per fi coincidim. Parlem per telĂšfon, perĂČ la seva veu dolça, i a la vegada segura, fa que sembli que conversem cara a cara. Arrenco.

Va iniciar els seus estudis musicals als 6 anys a l’Escola Casino Menestral de Figueres. La seva trajectĂČria musical sembla lligada al piano, i de cop ens sorprĂšn amb un treball com Companyes. És un trencament amb el clĂ ssic?
Sento que Companyes Ă©s una altra onda totalment, perĂČ no ho veig com un trencament del que era abans i del que Ă©s ara. Al final a mi el piano clĂ ssic m’ha servit molt en tot el que Ă©s a l’hora de compondre, i crec que hi ha molt substrat d’aixĂČ en la mĂșsica que faig. Companyes em permet transmetre un missatge amb les meves cançons. Amb la mĂșsica clĂ ssica Ă©s una mica mĂ©s difĂ­cil.

De quina cançó se sent més orgullosa?
Bufff, que difĂ­cil. Potser amb «El mĂłn Ă©s seu», que de fet Ă©s el hit. Va ser la primera cançó que vaig escriure i va ser aixĂ­ d’una tirada, tant la mĂșsica com la lletra. Va ser arran d’una experiĂšncia d’assetjament al carrer, com tantes d’altres, a ParĂ­s, i tinc com un record molt visceral d’aquesta cançó. M’agrada molt fer-la perquĂš em transporta a aquesta sensaciĂł de la qual em dona ganes de parlar, perquĂš no se’n parla prou. TambĂ© aprecio molt el tema de Companyes.

La trama del drama va estar censurada. Com va anar tot plegat?
Mira, no ho sĂ© gaire. En el seu moment el disc es va penjar tot a internet. I de cop hi havia un tema que si sortia al YouTube i no a l’Spotify. Llavors era molt estrany que aixĂČ que va automĂ tic a tot arreu, a l’Spotify no hi fos. Vaig estar preguntant, investigant, vaig parlar amb la discogrĂ fica que m’havia publicat el disc. Ells em van dir que no podia ser error seu, perquĂš Ă©s un procĂ©s automĂ tic.

I doncs?
Llavors em vaig fixar que no posava explĂ­citament la paraula censura, perĂČ hi havia alguna cosa com «contingut no apropiat». Jo vaig al·lucinar. Ja sĂ© que passen aquestes coses, perĂČ m’ho vaig trobar de cop. Em vaig enfadar molt. Vaig fer un vĂ­deo explicant-ho. Enderrock em va trucant preguntant, i al cap de poc vaig rebre una trucada de Spotify, demanant que si us plau esborrĂ©s el que havia penjat, que ja mirarien de solucionar-ho perquĂš havia estat un error tĂšcnic. Jo crec que una mica els va fer cosa tot plegat, i perquĂš la lletra diu «borbĂłn ladrĂłn». Em sembla bastant pĂšssim. En una setmana es va solucionar.

AixĂČ tambĂ© pot ser un exemple que fins que no ens queixem i en fem soroll, les coses van passant sense que canviĂŻn?
Totalment. No sĂ© quĂš hauria passat si no haguĂ©s fet el vĂ­deo, que s’estava fent viral. Em va semblar molt paradoxal, un tema que Ă©s La trama del drama, que justament la lletra parla de la censura, de com pot ser que visquem en un mĂłn com el que vivim i tot i pam. Aquesta. Per una part estava enfadada i per una altra em va semblar divertit.

El mes passat estava a la Pedrera picant tecles, dimecres tĂ© la final del Sona9. Actuacions d’entrada molt diferents. Com ho porta aixĂČ?
Una mica sempre tinc el mateix personatge. Penso que la mĂșsica que faig pot lligar tant a la Pedrera com al Sona9. Musicalment potser atrapa un pĂșblic, i potser pel que fa al missatge aquest punch que tĂ© atrapa mĂ©s un altre grup. Jo veig que la meva mĂșsica encaixa a aquests llocs. No em plantejo que vaig a fer dues coses diferents. L’espai on estĂ s tambĂ© condiciona una mica, a la Pedrera vaig posar una mica mĂ©s de piano clĂ ssic, i al Sona9 tenim 20 minuts i ho farem molt dinĂ mic.

Canviaria molt la seva carrera si el guanyés el Sona 9?
Una mica sĂ­. És un impuls. De fet, ja d’entrada, el premi gran Ă©s gravar un disc. Que de fet si no guanyĂ©s ho faria igualment, tot i que no sĂ© d’on trauria la pasta [riu]. Hauria de buscar altres maneres.

Cap on va ara Joina?
Estoy en ello. Crec que va cap a alguna cosa molt mĂ©s concreta. Sento que aquest primer disc Ă©s per posar-me prova a mi mateixa, a veure quĂš surt. Sense pensar quin estil faig, ni cap a on. Vull dir aixĂČ, ho vull dir aixĂ­ i endavant. Ara sĂ­ que estic intentant anar cap a una onda mĂ©s hip-hoper pensada, amb la veu i el piano mĂ©s protagonistes.

Sense deixar de ser feminista i reivindicatiu.
El tema nou enregistrat en la semifinal del concurs tĂ© una part en anglĂšs, i Ă©s bastant crĂ­tic. PerĂČ el que estic escrivint ara… canvio molt d’idea. Dels temes del disc (Companyes) tenia moltes idees al principi, cançons que tot i ser-hi inicialment ara no en queda cap. Potser el que dic ara no tĂ© cap sentit amb el que passarĂ .

Troba a faltar la tramuntana?
[Riu.] Una mica sĂ­. La tramuntana no ho sĂ©, em fa tornar boja. L’EmpordĂ  molt. Vaig pujant.

En la seva cançó El món és seu hi trobem el vers «societat que no comprÚn ni un sol mot de tots els crits». Estem igual?
I tant. I va per llarg. Jo no vull perdre la fe. PerĂČ hi ha una feina. A escala d’humanitat en queda molta i individualment hem de mirar cap endins i arreglar-nos cadascĂș. A escala global i social no va res bĂ©. És una mica pessimista, perĂČ hem de seguir lluitant i cada vegada hi ha mĂ©s gent que s’adona de moltes coses, perĂČ crec que va per llarg.

Que els diria a les dones?
Som molt importants. Hi hem de ser, hi hem de ser del tot. Expressar la nostra veu, tirar endavant projectes, ajuntant-nos entre nosaltres. Hi ha una superfeina de cuidar-nos i dir-nos que podem fer coses molt importants.

I als homes?
D’entrada crec que a poc a poc es vagin sumant a aquesta lluita. Que entenguin que Ă©s una lluita nostra perĂČ que ens vagin donant el seu suport, i que tambĂ© crec que hi ha una feina molt gran de mirar-se endins i de construir moltes coses i acceptar que hi ha uns privilegis i que, tambĂ©, aquests privilegis els van en contra en molts sentits. BĂ sicament que se sumin a la lluita.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li