Joel González: ‘Quan em retiri tinc moltes portes obertes, algunes que no m’esperava, com ara la política’

0
1323

El campió olímpic i doble campió mundial ja ha començat a entrenar després que una lesió l’apartés dels tatamis durant uns mesos. En aquesta entrevista parlem de la recuperació, dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020 -segurament els últims Jocs de l’esportista empordanès- i del futur del també criminòleg, ja que González està fent el doctorat i ha sigut un dels impulsors del projecte de la UEFA ‘match-fixing’ per a l’Eurocopa 2020


 

Fa pocs dies va penjar un post a Twitter on deia: «¡Nos dejan entrar en sala e incorporarme en ocasiones!», això vol dir que ja estàs entrenant?
Sí, vol dir que aquest 2018 ha estat un any complicat per mi, sobretot per la lesió de genoll que vaig tenir després dels Jocs Olímpics de Rio. Aquestfet ha desencadenat diverses lesions musculars a la cama esquerra. Vaig tenir 10 cm de lesió al bessó i 5 cm a l’isquiotibial. Cal pensar que per recuperar-ho són deu dies per centímetre, això vol dir que l’any ha sigut nefast, per dir-ho així. No he pogut competir i quan començava a agafar la forma em vaig tornar a lesionar. He estat parlant amb els metges i a poc a poc he fet una recuperació adient per poder tornar a competir al 100%. I si tot va bé, ara ja m’han dit que puc començar a entrenar taekwondo, ja que fins ara només feia físic al gimnàs.

Sembla, doncs, que les coses es van posant al seu lloc.
De moment aquest 2019 ha començat bé… Esperem que continuï així [entre riures].

Com han estat aquests mesos de recuperació?
Són mesos complicats perquè ens juguem una classificació pels Jocs Olímpics i aquesta competició és la finestra del món, ja que, vulguis o no, els campionats la gent no els segueix si no és que l’apassiona molt aquest esport. Però els Jocs Olímpics sí que són mediàtics i creen rebombori, perquè la gent sap si Espanya ha fet medalla o no. Per tant, el més important és ser als Jocs i el fet d’haver perdut posicions al rànquing mundial dificulta la classificació. Tot i això, crec que als Jocs de Tòquio 2020 hi seré, no hi haurà problema, però vulguis o no, sempre has d’estar a dalt i ser dels cinc primers del món per entrar-hi i poder-te classificar.

Per un esportista professional el més complicat són les lesions. Què és el que més l’ha ajudat en aquest període de temps?
Sobretot la gent que tinc al costat, tant familiars com amics i també els companys i treballadors del CAR. Penso que ha sigut important la manera com m’ho he pres, perquè en tot moment pensava que jo ja havia guanyat el que sempre havia somiat. Però és cert que ha sigut una temporada difícil. He aprofitat per seguir la meva carrera estudiantil, ja que estic fent el doctorat i he tret ferro a la situació posant-me al cap altres temes que no són purament esportius.

El que més preocupa a la gent: amb mirada ja per Tòquio 2020?
Sí, per mi el més important és ser als Jocs Olímpics i l’objectiu és aquest. Ara tinc 29 anys, arribaré als Jocs amb 30-31 anys i seria la millor manera de retirar-me. I si és amb una medalla ja seria espectacular.

Seran els últims Jocs? Les carreres esportives són molt intenses però curtes…
Ara mateix a l’equip nacional soc el més gran, amb 29 anys, i el que em segueix en té 25. A la carrera esportiva passa això, has de madurar molt jove, perquè amb 24-25 anys ja et queda poc per retirar-te. Has d’aprofitar molt els 18-19 anys perquè als 30 ja ets gran. A més, el taekwondo és un esport de lluita i, vulguis o no, hi ha molts cops i físicament és molt intens. La gent jove s’hi escarrassa molt i sense cap tipus de dolor, amb molta elasticitat… És complicat, però, pensar que et pots jubilar de l’esport amb 30 anys.

La jubilació arriba als 30 anys, molt abans que la gran majoria d’adults…
[Entre riures.] Exacte! Però aquí és on ve el problema, ja que amb 30 anys no et pots jubilar del tot, has de continuar treballant. Jo crec que em queda un any o dos més de corda per treballar de valent i anar a Tòquio. I si hi soc, serà per lluitar per la medalla.

Abans de les Olimpíades, però, venen les proves classificatòries. Com es presenta aquest 2019?
El campionat mundial començarà entre finals d’abril i principis de maig, a Manchester, i després venen els cinc Grand Prix, que són unes proves on només hi van els 32 millors del món i són a Mèxic, Dubai, Itàlia i Londres i falta decidir si es fa la cinquena a Rússia. Aquests són els campionats on hem d’estar a dalt de tot i si pot ser fer podi per poder esgarrapar tots els punts que no he pogut sumar aquest any.

El nom de Joel González s’associa al taekwondo, però cal destacar que està fent el doctorat en Criminologia i també jugarà un paper important a l’Eurocopa 2020 amb el projecte de la UEFA match-fixing contra el frau de les apostes esportives. Expliqui’ns una mica més en què consisteix.
Quan vaig acabar la carrera de Criminologia vaig tenir l’oportunitat de conèixer el president de la Lliga Professional de Futbol (LFP), Javier Tebas, i xerrant li vaig comentar que estava acabant la carrera i li va fer il·lusió que una persona que es dediqués a l’esport d’elit tingués una carrera d’aquesta branca. I vaig començar a treballar a la LFP durant gairebé dos anys, i aquí va sorgir el match-fixing. Que són les fixacions d’apostes, és a dir, per detectar les apostes alterades en partits de futbol. I consisteix a veure que si una aposta no correspon a la realitat es pot interpretar com que hi ha un arreglament de partit. Això és molt important, primer de tot per les cases d’apostes, perquè podrien perdre molts diners, però també pel que fa al vessant més ètic de l’esport, ja que al final la gent mira esport perquè no saps què passarà fins a l’últim moment. Aquest projecte és un tema molt interessant i molt nou, per això vaig encarar el doctorat en aquest sentit. A més, vaig poder treballar a la UEFA durant dos mesos i va ser molt enriquidor, el que genera el futbol és estratosfèric i ara des del Parlament Europeu s’estan fent normatives molt noves i les il·legalitats d’aquesta mena estan a l’ordre del dia. Això és molt positiu pel futbol en general, ja que hi ha interessos diguem-ne negatius, com poden ser màfies, finançament il·legal, blanqueig de capital, etc.

Hi ha molts fraus en aquest àmbit? Com es pot controlar?
Molt més del que la gent es pot imaginar. De moment no hi ha l’organisme per poder controlar-ho. De mica en mica, però, hem arribat a un segle on internet és una arma que tothom pot posseir i això fa molt més fàcil que, per exemple, hi hagi bandes o màfies que puguin arreglar un partit. És un tema bonic perquè tot s’està generant i poder aportar el granet de sorra, per mi, és un orgull pel dia de demà.

És un projecte que ha d’estar llest per l’Eurocopa 2020.
Sí, vam decidir començar a investigar les bases de l’Eurocopa 2020 i analitzar les normatives de cada país, ja que la jurisdicció és totalment diferent. No és el mateix fer un frau a Malta, que no està ni tipificat, que fer un frau a Espanya. Has de jugar molt amb la llei que tens i com l’apliques i els que delinqueixen ho saben molt bé. I el que volem és explicar que hi pot haver una fórmula o dades que, analitzant-les, permetin prevenir el frau. Si tot va bé abastarem tots els països d’Europa.

Fa la sensació que els valors juguen un paper molt important en la seva vida. En una entrevista antiga va dir que «de niño soñaba con la felicidad». Què és o què ha de ser la felicitat per Joel González?
Sobretot estar còmode i aprofitar els moments que tens cada dia de la teva vida. Jo estic molt bé quan entreno i intento no pensar en el que faré després, sinó a aprofitar cada moment que tinc en la meva vida. Quan estic estudiant intento ser feliç i quan entreno també. Intento gaudir de les petites coses que tenim a la vida. No es tracta de buscar la felicitat absoluta, sinó trobar-la en els petits moments, com ara prenent alguna cosa amb els amics un dissabte a la tarda. Estic tot el dia viatjant i poder estar un cap de setmana a casa em fa feliç. Aquests valors me’ls han ensenyat els meus pares. M’han ensenyat a no tenir por del fracàs, perquè sabia que si les coses es giraven, sempre podria tornar a casa. Tenir un suport quan vols apostar tot et dona tranquil·litat, ja que et permet apostar molt més fort.

ÀNGEL REYNAL

Parlava de tornar a casa, el dia de Sants Innocents a més d’un se li devia parar el cor en llegir al seu Twitter «último entreno en el CAR», que es podia interpretar com que tancava una etapa. Era una broma, la carrera esportiva segueix allà?
[Entre riures.] Em va trucar el meu entrenador i tot! Dient-me «com pot ser que no m’hagis avisat, tio? M’has espantat de veritat!». I vaig haver de dir que era una broma. Hi ha hagut molta gent que s’ho ha cregut, potser perquè veien que tenia un any difícil. Ho desmenteixo totalment, continuo al CAR. Però sí que m’agradaria, just després dels Jocs Olímpics, acabar la carrera esportiva entrenant-me aquí, a casa. I prendre-m’ho de manera diferent, no tan professional i gaudir més del taekwondo.

I quan es retiri, voldrà continuar vinculat al taekwondo o li tira més la criminologia?
De moment no en tinc ni idea, perquè m’estan oferint moltes coses… que mai no m’hauria esperat.

Com ara quines?
Com que estic fent el doctorat, des de la universitat (UCAM) m’han proposat fer de professor a Madrid, ja que obriran un campus nou. I pel que fa al taekwondo, també hi ha propostes d’entrenadors per ajudar al CAR, alguns països que m’han dit que els agradaria que portés l’equip nacional, etc. Amb la LFP em pensava que s’hauria acabat la feina i resulta que un cop acabi la carrera esportiva sembla que volen parlar amb mi…

Déu ni do, hi ha moltes portes obertes!
Moltes! Quan em retiri tinc moltes portes obertes, algunes que no m’esperava, com ara la política.

Política? Del tatami al Congrés dels Diputats?
M’han deixat la temptativa dos partits polítics de diferents colors. Jo mai m’he posat en política però fa cinc anys que soc representant d’esportistes al Comitè Olímpic Espanyol i saber que el que fas canvia el sistema m’agrada molt. Mai no m’ho havia plantejat però veure que hi ha resultats és agradable. Si és per escalfar cadira, no ho faré, però si hi veig bons projectes i futur, m’agradaria. Per ara, la veritat és que no hi ha res clar i no sé cap on anirà el meu futur un cop deixi la carrera esportiva.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li