Joel González: «Poder-se retirar en uns Jocs Olímpics és el més gran que pot demanar un esportista»

0
1437

El taekwondista alt-empordanès retornarà en el proper Campionat d’Europa que es farà aquest mes a Kazan, Rússia


 

Com es troba físicament?
Bé, gairebé no tinc molèsties. Sí que és veritat que a vegades encara tinc una mica de por quan començo a entrenar, ja que es tracta d’una lesió muscular i sempre existeix el perill de tornar-te a trencar. Tot i això em trobo bé, i això és positiu, a poc a poc estic aconseguint el meu màxim nivell. Potser no el tindré a Grècia, però és possible que el tingui de cara a l’Europeu del maig.

Ha estat una recuperació especialment dura?
Sí, i no només per la lesió, sinó pel cúmul de lesions que porto. Des de fa temps competeixo i entreno molt bé, però estic tenint massa lesions. Hem canviat un parell de coses per veure si aquest context millora. Crec que simplement ha estat una etapa dura, però ara tornem a estar bé i espero no tornar-me a lesionar, almenys, fins a final d’any (riu).

En un horitzó immediat hi ha la Copa President de Grècia i l’Europeu, que es farà a Rússia. Quines expectatives té?
El primer objectiu és trobar-me bé, fa molt temps que no trepitjo un tatami i el que volem ara és tenir una competició abans del Campionat d’Europa. Poden passar moltes coses: em puc fer mal, hi pot haver un xoc que al final em tregui punts… Però el que volem és arribar bé a Rússia, la Copa President ha de servir per agafar bones sensacions abans del campionat més important.

Amb 28 anys, la preparació i els entrenaments han hagut de canviar molt per adequar-se al cos?
Sí, mai ho havia pensat, però la veritat és que amb 28 anys ja t’estàs fent grandet per l’alta competició, sobretot en el taekwondo. Durant aquests anys i durant totes aquestes competicions he rebut molts impactes, i això fa que ara hagi de ser molt més específic per preparar els entrenaments. No em puc permetre estar tota l’estona al cent per cent, em resultaria impossible i això seria motiu de lesions. És per això que hem canviat la fórmula per poder arribar en dues o tres competicions puntuals a l’any al cent per cent de les meves facultats.

Abans hem parlat d’un horitzó immediat i ara toca fer-ho d’un de més llunyà, els Jocs. Serien el colofó ideal a la seva trajectòria?
Poder-se retirar en uns Jocs Olímpics és el més gran que pot demanar un esportista. És complicat, però intentarem classificar-nos. Ara mateix falta un any i mig, em trobo molt bé i estic classificat al sisè lloc del rànquing mundial. L’objectiu és estar a dalt de tot en els següents campionats i si pogués arribar a Tòquio seria molt bonic. Una medalla allà serà complicada, però això ha estat així sempre: l’esport és el lloc on menys saps el que passarà i la clau és preparar-se per arribar als Jocs. M’encantaria.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li