Joaquim Tremoleda: «Lladó és un poble que manté l’estructura de poble, sense modificacions»

0
873

L’alcalde del municipi ens explica el passat, el present i una mica del futur del poble. En desgrana la importància que va tenir aquest al llarg de la història del país i també en desgrana alguns dels seus vestigis més valorats. D’altra banda, avança que s’està preparant una ruta literària, de la mà de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona


 

Com explicaria el poble de Lladó a algú que no l’ha visitat mai?
Diria que és un poble que, curiosament, manté l’estructura de poble. No s’ha modificat de manera especial i això és perquè ha quedat apartat de les grans vies i a la llarga ha sigut una sort. Avui estem molt ben comunicats perquè tenim sortida cap a Cabanelles. A més, estem a tocar de tres comarques: final de l’Empordà i principi de la Garrotxa i el Pla de l’Estany, per tant, a tocar de Besalú, Olot, Banyoles i Figueres. També ens dona una certa singularitat el nostre entorn, estem al terraprim de l’Empordà i tenim el primer esgraó que ens permet veure tota la plana. Una altra singularitat és que és un poble que té un nucli agrupat, hi ha alguns masos, però pocs, i el terme és realment petit. Només hi ha el veïnat del Pujol i tota la resta és el poble agrupat, per això manté l’estructura de poble. I el punt de gravitació especial és la plaça.

Lladó sembla un poble força unit i amb teixit associatiu. Com s’aconsegueix això?
Hem crescut molt els últims 15 o 20 anys. Abans era un poble de 500-550 habitants i ara estem a 850, i és una mesura molt bona perquè tampoc tenim intenció de créixer. El Pla Urbanístic és molt limitador, no vol obrir espais d’urbanització nous, ben al contrari, vol consolidar i cuidar els antics, per tal que es reformin aquests i no perdre’ls.

La Fira del Formatge ha fet que un poble tan petit traspassi fronteres.
El primer encert és que es va escollir una temàtica que gairebé agrada a tothom: el formatge. I hi ha un altre factor que ha fet que es consolidés, i trobo que ha sigut molt coherent, en el sentit que és una fira on només hi fa parada el productor, no hi ha comercialització, ho fan ells mateixos i això ens permet entrar als circuits dels productors i de les seves associacions. Tenen la Fira de Lladó com a referent, som la tercera del país, després de la de Vic.

Què en destacaria dels seus mandats com a alcalde?
La primera mesura va ser prohibir aparcar a la plaça i això va ser un element clau per a la imatge que avui té el poble. I era la primera part de tot un projecte que hem anat dissenyat, com ara la protecció de la part antiga i de dotar d’equipaments el poble, per exemple, amb el Sindicat. Això ens ha permès crear una programació cultural molt interessant. I una altra branca serà la millora de l’entorn, essent fidels a l’origen del poble, i crear un espai de passeig i de natura fins a la zona del cementiri i la variant de Cabanelles.

Cap a on camina el poble?
Una de les novetats és que farem una ruta literària amb la Càtedra Maria Àngels Anglada a partir de la tria d’autors que han parlat de Lladó i és un dels projectes que volem potenciar per a la cultura local.

Sempre s’ha dit que aquí a Lladó teniu un caràcter fort. És així?
Sí, anem una mica al nostre rotllo… N’hauríem de dir la República Independent de Lladó [entre riures].


*Consulta l’Hora del Poble de Lladó, aquí

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li