Joaquim Tremoleda: ‘A Lladó hem tingut un creixement de població molt positiu’

0
1184

És l’alcalde de Lladó des del 2016 i aquest serà el seu últim mandat. En aquesta entrevista explica que una de les novetats de la població serà el soterrament dels serveis bàsics i l’aplicació de la fibra òptica, al llarg dels pròxims mesos. Tremoleda destaca, també, que l’aposta municipal ha de ser rehabilitar la part superior del Sindicat i els camins que connecten els masos rurals


És el poble de Lladó però hi ha referències de Lledó d’Empordà… Com ho hem d’escriure?
[Entre riures] Això ve de la divisió territorial de Catalunya de Pau Vila, que va posar Lladó amb e i «d’Empordà», però mai havia sigut així, va ser un invent d’aleshores. La tradició del poble és escriure-ho amb a. Va ser molt curiós perquè als anys vuitanta, com que el tema del nom no s’arreglava, l’Ajuntament va retornar totes les cartes que arribaven amb «Lledó» fins que la Generalitat de Catalunya va reconèixer que s’escrivia amb a. Ara encara hi ha un cartell aquí al consistori on es pot llegir amb e.

És alcalde des del 2016, pren el relleu a Fàbrega però seguint el mateix projecte. Quina valoració en fa, de l’últim mandat?
En aquest últim mandat hi he estat tres anys i la veritat és que ho he tingut molt fàcil. Vaig entrar després de dues legislatures completes d’ERC i em van venir a buscar. Mai no havia tingut la idea de presentar-me com a tal i vaig pensar que estaria bé liderar el projecte, afegint temes nous però amb la base seva, que ja era molt bona. La decisió d’ERC va ser una mica complicada, als pobles aquests canvis sempre són complicats, ja que aquí hi havia hagut tota la vida el govern de Convergència i trencar això va ser dur. Però ara hi ha una certa pau social i estem caminant junts.

Pel que fa a projectes, quins han quedat al tinter i s’han de desenvolupar al llarg d’aquest nou mandat?
Quan vaig entrar es va inaugurar el projecte del cobriment de la riera per allargar la part de la plaça i fer la circumval·lació cap a la part de darrere, això li ha donat una obertura al poble i una sortida cap a la zona de Cabanelles molt més bona. A la vegada ens ha permès habilitar la següent acció, que era crear l’àrea d’aparcament i prohibir aparcar cotxes a la plaça. Això ha sigut molt important perquè ens ha dinamitzat el poble, sobretot de cara a fa un any, també amb l’obertura del Sindicat. Ara tenim una plaça neta de cotxes, amb tres ofertes gastronòmiques, i una d’aquestes, el Sindicat, és la recuperació de l’edifici com a espai social. S’hi pot menjar però a la vegada és molt més que això, ja que la gent hi fa la partida, hi va al vespre a prendre alguna cosa… Així hem centrat la plaça com a punt de vida.

Ha revifat la vida de poble, doncs, amb aquesta decisió?
Absolutament, abans era un poble on venies el diumenge i no veies gent. Ara vens i sempre hi ha moviment, la vida nocturna també s’ha reactivat i hem renovat aquesta vida de poble, que tot poble ha de tenir.

Fa una mica la sensació que el busquen ara molts pobles és precisament això, recuperar la vida de poble. Per què es va perdre?
Hi ha gent que mai ha trepitjat la plaça perquè vol viure aïllat, però la majoria de persones que han vingut a Lladó buscaven això. Ara hem tingut un creixement de població molt positiu, estem al voltant de 850 habitants, unes de les quotes més altes dels últims anys. Hem crescut, perquè hi ha moltes parelles joves que, si un o altre era d’aquí, ja s’han quedat a viure-hi i hi ha qui ha vingut buscant un espai de tranquil·litat però a la vegada que tingui activitat, no volen un poble mort. I a Lladó, per sort o per desgràcia, ens agrada la festa i el show i tenim molta activitat. Al juny vam començar amb la Romeria de la Mare de Déu del món, la festa major. També ens hem inventat un cicle de concerts d’agost i la Fira del Formatge, hem tingut un estiu ple d’activitat. A més, aquest és un poble que té club de lectura, ioga, hi ha un gimnàs, piscina, etc. Té totes les necessitats bàsiques cobertes pel que fa a l’oci i també de base, ja que hi ha botiga, carnisseria, metge, farmàcia…

Quines infraestructures necessita, però, el municipi?
Tenim pendent l’aprovació definitiva del Pla urbanístic (POUM) i l’hem d’intentar aprovar perquè ens està penalitzant molts temes. I llavors tenim una qüestió d’infraestructura que s’ha de renovar, com és la millora de carrers: intentarem acollir-nos al Pla únic d’obres i serveis (PUOSC) de la Generalitat, per renovar alguns carrers principals. I així fer un sistema d’estructura amb tot soterrat i amb un acabat més bonic que no el pur asfaltat.

Per tant, soterrar els serveis?
Sí, fer que tots els serveis bàsics vagin per sota. Un altre tema important serà la fibra òptica, en qüestió de mesos la tindrem. I l’altre és el gas, ja hi ha una companyia interessada i no serà gas natural, serà gas amb dipòsit soterrat però que donarà xarxa de gas a tot el poble. Aquests serien dos avanços importants de benestar per Lladó.

En una entrevista va dir que aquest, però, seria el seu mandat. Segueix amb la mateixa idea?
Sí, la idea és aquesta… fins al 2021, queda molt però el temps passa de pressa i sobretot amb projectes com els que parlàvem, que són de llarg abast… Aquesta legislatura hem obert la llista a gent nova que podria significar el relleu, potser no són fills del poble però fa anys que viuen aquí i estan molt integrats.

Un dels problemes del municipi és l’índex de càrrega ramadera, és a dir, la gran quantitat de nitrats al sòl. Com s’està treballant per millorar la qualitat de la terra i les aigües subterrànies?
Aquest és un tema sempre present i complicat de resoldre. Ho hem intentat a través del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, cal pensar que aquest poble és un dels que té els índexs més alts de nitrats al sòl, com Santa Llogaia d’Àlguema. Però vaja, aquí a l’Empordà estem tots bastant servits… i està provocat per les granges. La solució ideal seria que no es contaminés però costa molt. Aquí tenim una deu que ens dona aigua boníssima i no està contaminada, ve de la zona de l’Estela però no és suficient per tot l’any. Hi ha puntes, bàsicament a l’estiu, que hem de fer un suplement i això ens ve d’uns pous que són del Consell Comarcal que estan a Navata, allà hi ha molta aigua però també amb nivells contaminats.

I com s’ha de solucionar?
Hi havia una solució que vam aprovar diferents pobles de la comarca, que era fer un ramal del pantà de Darnius-Boadella que arribés fins aquí. Hi havia dues possibilitats: una que arribés de Vilafant i passés per Avinyonet, Cistella i Lladó, aquesta era més cara; i l’altra que semblava més fàcil, que passava per Santa Llogaia, Borrassà, Ordis i anava a l’estació de bombeig que tenim als pous. Això sembla que no acabarà de ser possible, és complicat posar-se tots d’acord, però intentarem resoldre-ho aquests anys. És un tema que queda pendent.

Recentment Lladó ha rebut les subvencions de la Diputació de Girona, que no són per tirar coets, però a què aniran destinades?
Hi ha una part per a cultura i una altra per a equipaments. Aquesta la destinarem a rehabilitar la part superior del Sindicat, on hi ha una sala que antigament era un teatre i la volem recuperar com a sala d’actes. Hi ha entre 150 i 160 places i ens agradaria que servís una mica per a tot, des de xerrades o cicles de cinemes fins a veure un partit de la Champions, entre altres. Això podria potenciar un grup de teatre i tampoc hem de descartar que es pugui llogar per a convencions per empreses o departaments i així es rendibilitzaria la sala.

ÀNGEL REYNAL

Pensa que hi ha poca inversió de l’Administració pública?
Els ajuntaments haurien de ser una de les administracions més ben dotades perquè és la que està en contacte directe amb la ciutadania i coneix millor que ningú les necessitats d’aquesta. Tenim el problema endèmic que és la Generalitat, té les arques buides i l’única institució que té certa solvència és la Diputació, però ja fa anys que estem així… La Generalitat feia 12 anys que no treia subvencions… això vol dir manca d’inversió sempre als Ajuntaments i el ciutadà de peu és el que es veu més perjudicat.

A més, Lladó té un pressupost de menys d’un milió, oi?
Comptant inversions, eh? Malgrat tot, però, intentem fer coses… Un dia em van dir «ostres, teniu molts diners a Lladó perquè sempre feu actes», i vaig dir que «precisament no en tenim perquè fem moltes coses!». S’ha de dir que aquestes dues últimes legislatures vam treballar molt bé el tema econòmic, ara estem amb deute zero i estem en bons números. Tenim uns mínims de serveis que no ens endeuten i això és positiu.

Un dels actes més multitudinaris és la Fira del Formatge. És actualment la 3a fira formatgera de Catalunya, per un poble petit és tot un èxit, oi?
Aquest any ha sigut una de les millors edicions, ho vam acabar tot, els plats decoratius, les degustacions… tot! Va ser un èxit.

L’any que ve la fira farà el quart de segle, 25 anys es diu de pressa…
Hem de créixer moderadament i ens hem de reunir encara, però la idea és fer coses extraordinàries. Puc avançar que volem recollir tots els cartells originals en una publicació, seran 24 més un, perquè el primer no el va fer Àlex Gifreu, però no puc dir-ne res més. Estem parlant amb experts en cartelleria i per així poder explicar tota la història de la fira.

A la festa major, aquest any es va apostar per la Nit Jove, i dies abans em va dir: «Em fan més por que una pedregada». Va haver-hi algun problema?
Pel que sembla és que ens hem convertit en un punt de referència festiva com Vilacolum o Navata. Té la gràcia que et ve tot el jovent de l’Empordà i alguns venen al que venen, a fer la seva festa i porten botellón. Aquí no va passar res, a Navata es va viure de manera més traumàtica, però aquí va ser més suau. Trobo una llàstima que la mainada no vingui a gaudir de la festa. La tendència no m’agrada però no soc partidari de prendre decisions repressives.

Una de les curiositats del poble és la comissió de festes, és així?
Lladó conserva la comissió i la gent paga quota per la festa. Això vol dir que tens suport econòmic i d’alguna manera la gent no es deslliga de la festa perquè se la senten molt seva.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li