Joanjo Bosk: ‘La cançó d’autor és una eina per reivindicar una manera diferent de fer música, independent i revolucionària’

0
1003

Coincidint amb els 10 anys de carrera en solitari, acaba de publicar ‘Camí d’aigua’, un intens treball de temes propis carregat de poesia i vitalitat, retrat del seu moment personal. Acaba d’aterrar de Brussel·les, on ha participat en el concert per la llibertat


 

Acabes de tornar de Brussel·les, on dissabte vas actuar al costat de Joan Isaac i les Kol·lontai…
Sí, el concert va sorgir a última hora, a causa de les mobilitzacions a Brussel·les. Va ser un concert amb un alt simbolisme de solidaritat i compromís polític, però també amb un valor artístic molt important.

Com definiries aquest nou treball que acabes de publicar?
Camí d’aigua és el resultat de deu anys de recerca del meu lloc i el meu propi discurs musical. El resultat és aquest disc, que recull molt bé el que he anat aprenent durant tot aquest temps. Representa l’equilibri entre les meves dues vessants, la que beu més del rock i la que s’inspira més en la cançó d’autor.

Com comentes, una de les branques de la teva carrera se sustenta en la cançó d’autor. Què significa per tu aquest gènere?
Darrere de moltes bandes de pop o rock sempre s’hi amaga un autor. El cantautor, per mi, és l’artista que defensa sol, amb el seu nom, davant del públic, la música que compon en la més estricta soledat, de la forma més simple i despullada possible, sense floritures musicals. També és el que defensa un discurs personal, propi, allunyat de la música més comercial, orientada a les masses. La cançó d’autor és, en definitiva, una eina per reivindicar una manera diferent de fer música, més independent, autònoma i revolucionària, per què no.

De què parla Camí d’aigua?
El títol dóna algunes pistes. Camí d’aigua fa referència a la direcció correcta, inevitable, el lloc en què de manera natural acabes anant. I m’hi refereixo amb aquesta metàfora poètica. Per una banda, el disc parla de mi, de la meva experiència, de la meva obra, del meu moment personal i vital. I per una altra banda, m’he inspirat en la natura. Els poemes, les lletres _a vegades el que separa una cosa de l’altra és una línia molt fina_ estan principalment inspirats en la natura. Vaig recórrer a aquest motiu, de forma natural, després d’una crisi creativa.

Tots els temes són propis?
Sí, és el disc més personal que he fet en els últims anys. Totes les cançons són meves, lletra i música, excepte Las personas curvas, un poema musicat del pensador llibertari Jesús Lizano.

Quines influències podem trobar en aquest disc?
La base musical d’aquest disc no beu tant de la cançó d’autor clàssica o francesa, sinó del rock, amb el filtre de la cançó d’autor. En aquest disc, a diferència dels altres, es noten més les influències roqueres. De tota manera, no és un disc de rock; és un disc de cançó d’autor, però amb influències del rock.

Comentes que aquest disc és més positius que els altres. En quin sentit ho és?
A vegades els músics ens expressem amb paraules molt subjectives, i costa definir per què és més positiu. Però jo diria que és un disc en què hi ha més llum en la música i en les lletres. Els dos últims EP que vaig fer eren treballs molt conceptuals: tant Cançó per Elna com Figueres-Gernika són treballs molt crus i dramàtics. Amb Camí d’aigua he volgut fer un disc molt més lliure, que supura més llum, més aire, més llibertat. Jo també sóc més positiu. Tenia ganes de fer-ho. Però tot això, dins els cànons del meu segell, que és dramàtic.

Hi ha algun tema que tingui un significat més especial?
Hi ha tres temes especials: Salvatge (Camí d’aigua), que obre el disc i n’és la carta de presentació, molt inspirat en la recerca de la llibertat i la natura; Albera, que crec que plasma molt bé l’ambient d’aquest entorn natural, molt simple però molt potent, i Petita meva, que és potser la cançó més personal, que vaig començar a compondre fa 10 anys, dedicada als meus fills.

En aquest disc has treballat amb Lluís Costa. Com ha estat l’experiència?
Molt bona. Ja ens coneixíem però no havíem treballat mai junts. En Lluís, un veterà de la música de Girona, representa d’alguna manera l’altre cinquanta per cent del disc. És un dels artífexs del fet que aquest disc soni com sona.

Presentaràs oficialment el disc el pròxim 26 de gener a l’Hospitalet de Llobregat, al concert inaugural del festival Barnasants. Però quan el podrem sentir en terres alt-empordaneses?
Encara no tinc dates, però espero no fallar a l’Acústica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li