Joan Vehí, fotògraf de Cadaqués

0
469

Fuster de professió, disposava d’una col·lecció històrica de 100.000 imatges del poble


L’atzar, sovint, pot condicionar tota una vida. Això li va passar a Joan Vehí i Serinyana el 1945, quan només tenia 16 anys. Una persona es va dedicar a fotografiar durans uns quants dies les feines de la verema a Cadaqués, però quan va acabar es va adonar que no duia rodet. Molt enfadat, va regalar la càmera a un jove que l’havia acompanyat aquells dies i que havia quedat embadalit amb l’aparell. Sense ni pensar-s’ho, aquell fet, per Vehí, nascut a Cadaqués el 1929 i mort al mateix poble el passat 4 de maig, representaria la seva manera de passar a la posteritat en deixar un important llegat de fotografies, tant fetes per ell mateix com aconseguides com a col·leccionista.

El fotògraf figuerenc Francesc Guillamet recorda que Vehí es va convertir «ho volgués o no, en cronista fotogràfic de la vila, una mena de notari de la imatge de Cadaqués, tant a través de les seves pròpies fotografies com de l’arxiu que va anar recopilant». La seva col·lecció és excepcional, la qual des del 2014 va passar a ser custodiada per una fundació que porta el seu nom, amb seu a l’espai de l’antiga fusteria –era el seu ofici– i que van avalar tant l’Ajuntament del municipi com la Diputació de Girona per tal de salvaguardar-la per a la posteritat.

El fons inclou, per exemple, més de 800 plaques de vidre amb fotografies tirades del 1890 al 1900, amb una temàtica única, Cadaqués, fotos de gent que volia fer postals, o que les prenia com a record. El fons disposa d’unes plaques de vidre originals d’un pintor que va fer estada a Cadaqués el 1905, i una altra sèrie de principis de segle, d’un metge que hi estiuejava. A partir del 1945 el que protagonitza la seva col·lecció ja són els milers de fotografies que va fer el mateix Vehí relacionades amb la vida del poble i –allò que li ha donat més projecció pública– la seva relació amb el pintor Salvador Dalí, produïda arran de la seva feina professional com a fuster. Va retratar els esdeveniments produïts al poble durant els darrers setanta anys perquè en quedés constància: nevades, ballades de sardanes, sortides de pescadors, accidents, festes populars, visites de personatges, etc. Avui en dia, sens dubte, seria un protagonista destacat de les xarxes socials al poble i un instagramer reconegut arreu.

Durant 70 anys va retratar la vida del poble

Tornant a l’excepcional col·lecció del finat, Guillamet remarca també les peces històriques que va anar adquirint al llarg de la seva vida. Destaca, per exemple, «una càmera Dubroni del 1864, una antecessora de la Polaroid, de la qual només n’hi ha dues a tot el món, o una càmera del 1888, amb dotze plaques de vidre camuflades a dins, com un llibre, que sembla una autèntica màquina d’espionatge, o una càmera estereoscòpica del 1894. Artefactes bellíssims, amb aquella tecnologia artesanal i tan perfecta d’un altre segle. I molts més aparells de totes les èpoques, tant fotogràfics com de cinema, o aquella col·lecció de càmeres Nemrod submarines posteriors al 1950, testimoni de l’atracció que han exercit els fons marins d’aquests rodals entre els afeccionats». En total, més de 100.000 fotografies, més de 600 càmeres antigues i més de 800 plaques de vidre.

LA RELACIÓ AMB DALÍ. Per la feina de fuster, especialitzat en ebenisteria, i per la inquietud de captar amb la seva càmera tot allò que passés a Cadaqués, a partir de la dècada dels cinquanta del segle passat, Joan Vehí va començar a relacionar-se amb Salvador Dalí. Li encarregà unes primeres feines i el pintor va quedar admirat de la seva professionalitat, circumstància que el mantindrà com a col·laborador durant prop de trenta-cinc anys. Des de muntar-li uns bastidors molt resistents, perquè l’artista pogués tensar les teles mentre pintava, fins a dissenyar-li una cadira de balca de sis potes, les calaixeres que apareixen a moltes de les obres o la creu de fusta que va servir de model per al «Crist hipercúbic».

Com va explicar Antoni Pitxot, pintor i també estret col·laborador de l’artista fins a la seva mort, arran de l’exposició antològica de fotografia que el 2014 es va oferir al Museu de Cadaqués, «Dalí li va permetre entrar en intimitats i confidències que només podia concedir a una persona totalment vinculada a Cadaqués, i que, com a tal, respectava. Veient les fotografies que mostren la relació de Joan Vehí amb Salvador Dalí, aquestes transmeten la sensació que fou una relació polièdrica de col·laborador, amic, confident i fuster».

Destacava Pitxot que «la col·laboració amb Salvador Dalí va ser especial, ja que va ser el realitzador d’un gran nombre de peces de disseny original, encomanades amb precisions dalinianes. És a partir d’aquesta relació professional quan Joan Vehí no deixa de disparar el seu objectiu fotogràfic i captura instants de vida d’un Dalí extravertit i disposat a facilitar-li la tasca adoptant totes les actituds excèntriques per les quals el mestre estava tan ben dotat». Pitxot –que també era cadaquesenc– remarcava que «de cap manera hauria estat possible aquesta intercomunicació entre Dalí i Joan Vehí sense comptar amb la natural simpatia i atracció que Dalí sentia pels cadaquesencs». De fet, el seu majordom i també home de confiança, Arturo Caminada, també era del poble. Joan Vehí era, fins ara, el darrer col·laborador de Dalí que estava viu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li