Joan Sutrà ja té una tesi doctoral

0
877

Maria Àngels Miquel analitza la figura d’aquest restaurador d’art, que va treballar per tot Catalunya


La figuerenca, tot i que resident a Suïssa, Maria Àngels Miquel Vilanova va defensar l’estiu passat la seva tesi doctora a la Universitat de Girona, dedicada al restaurador d’art Joan Sutrà i Viñas (Figueres, 1898-1981). El seu treball, al darrere del qual hi ha diversos anys de recerca i investigació, està molt centrat en l’aportació que va tenir aquest historiador de l’art en la conservació del patrimoni arreu de Catalunya. La tesi va estar dirigida pel professor Gabriel Alcalde.

Segons l’historiador Joaquim Nadal, també estudiós de la figura de Joan Sutrà a través d’un altre conservador d’art figuerenc, Joan Subias, «de la tesi de la Maria Àngels Miquel se’n desprenen diverses qüestions: l’oportunitat i la necessitat d’una edició d’aquesta tesi un cop revisada i actualitzada per a la publicació, d’una banda, i la importància i l’interès de l’arxiu documental i fotogràfic de Joan Sutrà, ordenat, netejat, sanejat i catalogat per la Dra. Miquel, encara en mans de la família. Aquest arxiu té interès general i estaria bé que s’arribés a algun acord per tal de situar-lo en algun arxiu públic».

Era pintor industrial, ofici que va heretar del seu pare, i a la vegada restaurador d’art, àmbit en el qual es va formar al Museu del Louvre de París i a l’Institut Central de Restauració de Roma. Fou professor d’història de l’art i de llengua francesa i director de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau, vicepresident de la Societé des amis de Sant Martin du Canigó i membre de la Reial Acadèmia de Sant Jordi.

RESTAURADOR. Comença els treballs en el camp de l’art el 1928 en un retaule gòtic de l’Assumpció del segle XVI a les sales capitulars de la catedral de Girona i a partir del 1934 treballa en unes taules gòtiques de la catedral de Castelló d’Empúries; una altra de la Mare de Déu de la Llet de Canapost, Púbol; retaules i una biga policromada de Sant Miquel de Cruïlles, de Sant Miquel de Pobla de Cièrvols; la Transfiguració del Senyor a la catedral de Barcelona; la Taula dels Sants Joans de Vinaixa a Tarragona; la restauració de l’església de Cabanelles, etc.

Durant aquests anys també destaca que el 1929 va fundar a Barcelona Amics de l’Art Vell, associació que va presidir Pere Bosch Gimpera i que tenia la missió de preservar el patrimoni artístic de Catalunya. D’ençà d’aquesta data es va dedicar a la restauració preferentment de retaules, activitat per la qual el 1934 va rebre el reconeixement de l’Institut d’Estudis Catalans en premiar-lo per la restauració del retaule de la Mare de Déu de l’altar major del monestir de Santes Creus, obra de Pere Serra, Guerau Gener i Lluís Borrassà (1403-1414), conservat avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Museu Diocesà de Tarragona. A partir de la dècada del 1940 va centrar l’activitat i la recerca exclusivament a les terres de Girona.

Com a crític d’art va col·laborar a totes les publicacions locals i als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, entitat de la qual fou fundador i secretari. Del 1930 al 1959 també va participar activament en la redacció de la prestigiosa obra del professor i hispanista Chanler Rathfon Post, A History of Spanish Painting, catedràtic de la Universitat de Haward. El juny del 1995 l’Ajuntament de Figueres va posar el seu nom als jardins del carrer Via Emporitana. Fou un dels pioners de l’excursionisme empordanès, va fundar la Penya Tramuntana i fou medalla de plata del Centre Excursionista de Catalunya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li