Joan Ramon Puig Pellicer: ‘La Covid-19 no ha enterrat la justícia, la justícia ja estava enterrada abans’

0
1003

Degà de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Figueres – Alt Empordà. En aquesta entrevista l’advocat fa una valoració sobre l’aturada de l’activitat judicial, les eines emprades durant el confinament per facilitar i el teletreball, i les mancances d’aquestes, entre altres. També ens detalla les mesures presentades per l’advocacia per encarar la desescalada i les millores del sector


Què ha suposat aquesta aturada de l’activitat judicial al sistema?
Ha significat una davallada molt important, ja que la impossibilitat de presentar noves demandes, de no poder tramitar absolutament res, no poder rebre visites als despatxos –alguns dels quals han hagut de tancar–… tot plegat ha complicat molt la situació. Sempre hi ha feina pendent i hem pogut anticipar qüestions. Des de fa uns dies se’ns ha permès presentar demandes i ara comencem a rebre notificacions però, tot i això, els terminis continuen en suspensió. Què vol dir això? Que presentes la demanda, es registra, però allà es queda. Al jutjat no sabem quan es reprendrà l’activitat i instem que ens diguin com, quan i de quina manera obriran les seus judicials.

L’únic que diuen és «quan s’acabi l’estat d’alarma».
Però tots sabem que quan s’acabi l’estat d’alarma haurem de guardar unes mesures de distanciament social, aleshores quants judicis podem fer al dia? Quantes persones podran accedir a la seu judicial? Tot això no ho sabem… Intuïm que a Figueres, si hi ha vuit sales de vistes, potser només en podrem utilitzar quatre. I si un jutge, fins ara, assenyalava un judici cada 10-15 minuts –en delictes lleus–, potser n’haurà d’assenyalar un cada hora. Com accedirà la ciutadania a la seu judicial? Tampoc no ho tenim clar. I si l’aforament està complet i he d’entrar perquè tinc un judici, no em deixaran entrar? És complex. Però la Covid-19 no ha enterrat la justícia, la justícia estava enterrada d’abans. El problema de la justícia ve d’una manca d’inversió material i humana, de dècades. Un dels temes que ens preocupen més actualment és: si a l’octubre o el novembre hi ha un rebrot i hem de tornar a estar confinats, la justícia haurà après del que ha passat i podrem continuar fent la nostra activitat amb teletreball? Ja et dic que no. La justícia no està preparada per teletreballar en aquests moments. L’expedient digital encara no existeix i no sabem per quan se l’espera.

Precisament, però, la demarcació de Girona ha liderat el nombre del servei de teleassistència. Vostè mateix, en aquest mitjà, deia que no era del tot segur per la quantitat de dades que poden córrer per xarxa. Es corren riscos?
La pregunta és aquesta… és segur? Els col·legis d’advocats tenim un sistema de videoconferències amb les presons però aquestes videoconferències passen per un servidor específic i és una línia pràcticament que va del col·legi a la presó. En canvi, tots aquests sistemes com el Teams o Zoom estan al núvol i no són del tot segurs. El sistema de videoconferència té un altre problema, ja que ens hem vist la cara però no el cos i tots sabem que en comunicació hi ha el llenguatge corporal, i aquest també comunica al jutge. Hi ha multitud d’accions que per videoconferència no es poden fer, com ara una entrada i un registre, una reconstrucció de fets…

Per tant, pot ser una eina de futur però cal millorar-la.
Ha de millorar en garanties i això és difícil, ja que poses tots els sistemes de seguretat que vulguis però saps que a l’altre costat hi ha algú que intenta petar-los. En aquests moments que la protecció de dades és tan fonamental, tota la informació que corre per la xarxa no sabem fins a quin punt queda garantida. Un altre exemple són les declaracions. Qui garanteix que és la persona o el testimoni que ha de declarar? Si ho hem de fer des de casa, qui em garanteix que és la persona?, o que a l’altre costat de l’ordinador, fora de càmera, hi ha una altra persona que li apunta les respostes?

Hi haurà un abans i un després de la Covid-19 també al món jurídic?
Hem de canviar el sistema de treballar com dos i dos són quatre. L’expedient judicial no pot ser tal com està concebut actualment. L’expedient electrònic està en fase de desenvolupament des de fa anys i no arriba mai. No pot ser que hagi d’anar al jutjat per saber si s’ha fet tal cosa o tal altra, hauríem de tenir-hi accés des de casa, amb les claus de seguretat corresponents i poder accedir a l’expedient i veure els casos en què intervinc. Això evitaria moltíssimes coses. Hi ha factors que s’han de desenvolupar bé i tots guanyaríem amb eficàcia. Quan tot això estigui desenvolupat potser els funcionaris de justícia podran tramitar assumptes des de casa i amb garanties d’encriptació. Estem treballant amb un sistema propi del segle XIX.

La proclamació de l’estat d’alarma ha fet que s’hagin creat moltes lleis que només s’emparen dins d’aquest estat. Legalment què podria passar si no s’hagués aprovat?
La legislació és la que és i no soc un expert en dret constitucional; de fet, molt poca gent és experta en estats d’alarma. El que és evident és que hi ha altres mecanismes jurídics que poden suplir gran part del que acorda l’estat d’alarma. El que no es podrà suplir serà la centralització de l’acció que ha comportat la declaració d’estat d’alarma, encara que hi ha altres mitjans normatius, però això obligaria a desenvolupar tot un seguit de decrets llei en un termini de 2-3 dies per poder suplir el que estava regulat per l’estat d’alarma. Una d’aquestes seria la paralització dels terminis processals, la suspensió de mínims administratius, la suspensió que hi ha dels terminis de caducitat de les accions… perquè m’entenguis, en un accident de circulació tens un termini d’un any. Imagina que tot això desapareix, sense haver previst res.

Com s’ha d’encarar la desescalada, en aquest cas, judicial?
Ahir estàvem reunits tots els degans d’Espanya per videoconferència i ho demanava. La desescalada es preveu diferent a Girona que a Barcelona, i en l’àmbit judicial les instal·lacions són diferents, també. Sortosament, l’edifici judicial de Figueres té un espai ampli i es pot compaginar el treball respectant les distàncies, però en altres, com ara el de Santa Coloma de Farners, per posar un exemple, és impossible. El que és possible a Figueres pot ser impossible a altres municipis que tinguin les instal·lacions obsoletes, i a altres no tan velles, com els Jutjats de Girona, que els passadissos són estrets.

Una de les propostes del Govern és habilitar vint dies del mes d’agost. Servirà d’alguna cosa?
És una operació de maquillatge, perquè algú es pensa que amb aquests vint dies d’agost solucionarem el problema de la justícia? Si em diguessin que això és la solució de tots els mals, seria el primer a apuntar-m’hi, perquè l’advocacia està com qui més ajudant a suportar la situació. Però com a degà he d’intentar tenir una visió ampla i global de la situació, i a mi aquests vint dies d’agost em solucionen alguna cosa? Si a mi em diuen que durant aquests vint dies tothom estarà al seu lloc de feina d’acord, però si la persona amb qui m’he d’entendre al jutjat farà les vacances al setembre, allò que faci a l’agost deixarà de fer-ho els vint dies de setembre o octubre. Per tant, no avançarem res. El que va proposar l’advocacia va ser que excepcionalment aquest any concentri tothom les vacances a l’agost i treballem la resta de mesos al cent per cent. No hi ha cap advocat al món que faci tot el mes d’agost de vacances, és impossible. No és que reivindiquem el dret de vacances, el que diem és que la mesura és ineficaç. Per més que jo estigui al peu del canó, si el pèrit està de vacances ja no podrem fer res perquè no compareixerà un o altre. Si ens mirem els països del nostre entorn, com Itàlia, França o Portugal, tots concentren els seus períodes de vacances judicials del 15 de juliol al 31 d’agost. Lògicament la jurisdicció penal no para mai i determinats procediments, encara que l’agost sigui inhàbil, continuen fent-se. No hi ha eficàcia amb l’habilitació dels vint dies d’agost perquè el mal de l’administració de justícia ve per una manca d’inversió en mitjans materials i humans des de fa anys. Estem amb una ràtio de jutges que no arriba a 12 jutges per cada 100.000 persones.

12 jutges per cada 100.000 persones? Ara s’entén, una mica més, per què la justícia és tan lenta.
I aquí l’Empordà encara estem pitjor, ja que són 11 jutges per una població sencera de 150.000 persones més tot el voltant. La mitjana europea és de 21 jutges per cada 100.000 persones. Quan vaig entrar al món jurídic van començar a aparèixer els ordinadors als jutjats però ja llavors es va dir que si no s’augmenta la ràtio, la capacitat de resolució segueix sent la mateixa. Figueres reclama des de fa molts anys tenir un jutjat més i que se’ns divideixin les jurisdiccions, així deixaríem de ser jutjats mixtes i passaríem a ser jutjats d’instrucció, que són els penals i els civils. Actualment els jutges cada vuit setmanes tenen una setmana de guàrdia, per tant, el seu jutjat queda una setmana paralitzat i es dedica només a la guàrdia.

I amb l’aturada de l’activitat, com a degà, què diria a totes les persones a qui els han quedat temes pendents relacionats amb la justícia?
Ara hauré de dir allò que políticament és incorrecte [entre riures] i que és impossible avui per demà augmentar el nombre de jutges. És clar que l’estat Espanyol i totes les administracions han deixat de banda l’administració de justícia. Ara amb aquesta crisi potser ens n’estem adonant i al final acabarem veient que no s’ha invertit prou en el sistema de justícia.

I de fet tothom en reclama, de justícia.
El que els diria a les persones amb temes pendents és que tard o d’hora se’ls resoldrà. El que passa és això que dius, la justícia lenta no és justícia, però tenir la vareta màgica i dir «no us preocupeu que aquests vint dies d’agost us solucionaran tots els problemes» és mentida. Cal tenir en compte que a Sevilla estan assenyalant judicis laborals pel 2024. Sortosament això no passa aquí. A aquesta gent que té assenyalat un judici d’aquí a dos, tres o quatre anys, què li arregla que s’habilitin vint dies d’agost? Res. He de confiar que durant aquest temps s’han posat sentències i resolucions de temes pendents que hi havia al jutjat i quan s’obri la veda, per dir-ho així, tot això voldrà dir que són casos que s’han resolt i, per tant, hauran acabat. En tema penal s’està treballant perquè les guàrdies funcionen; l’índex de delinqüència, l’índex de detinguts i per tant, l’índex d’assumptes nous penals que entren al jutjat han caigut en picat. Estem movent-nos en números del 30-35% del que era l’època normal. Si a Figueres normalment entraven 5-7 detinguts diaris de mitjana, en aquests moments estem parlant d’1 o 2, alguns dies inclús zero.

Es preveu, però, que amb la desescalada s’augmenti el nombre d’accions judicials?
Que ningú pensi que la represa de l’activitat serà dilluns que ve al cent per cent. Haurà de ser progressiva perquè podrem tramitar tot el que es pugui fer telemàticament, però el que és la celebració de vistes… si persisteixen les mesures de distanciament social, no podrem entrar a les seus judicials. Les primeres directrius diuen que només poden entrar les persones que tinguin citació. Estem elaborant a Madrid el que se’n diu Decretos Ley de Agilización Procesal: són idees de l’advocacia amb mesures que poden ajudar a agilitzar la justícia, suprimint coses a vegades innecessàries.

Com ara?
Com ara plets civils on veus que la prova es limita als documents o és una qüestió purament jurídica. Moltes vegades els fets són indiscutibles i aquest plet ja podria passar directament a sentència, per dir-ho així, i per tant que no s’hagi de fer una audiència prèvia per veure «si les partes discuten los hechos, si se ponen de acuerdo, que propongan prueba…» perquè segurament la prova serà només la documental. En penal tenim un sistema que en diem de conformitat, als judicis ràpids. I si això passa amb la guàrdia, per què no ho traslladem a tot tipus de procediments? Potser agilitzaríem una mica la justícia penal en aquest aspecte. I potser en aquests casos es podria premiar el fet d’agilitzar-ho. Espanya és un dels països d’Europa amb el Codi penal més dur i amb el sistema de compliment de cadenes també més dur. Per tant, penso que anar a buscar premis per alleugerir l’activitat judicial no és desgavellat.

A banda, hi hauria d’haver mesures com ara que jo pugui consultar els expedients des de casa i així descarregar de feina els jutjats. Hi ha moltes propostes però tot això tampoc pot ser matèria d’un decret llei; en manca tota la discussió en seu parlamentària. No oblidem que un estat democràtic es basa en la divisió de poders. Això s’ha de poder discutir en seu parlamentària i que tothom es pugui sentir representat amb la llei que finalment surti.

A la població ens ha descol·locat una mica el fet d’entendre tots els decrets llei d’aquests dies.
És una situació totalment desconeguda, hi ha moltes coses que cal regular. Potser és el moment de desenvolupar els sistemes alternatius com de mediació, arbitratge o altres sistemes com justícia col·laborativa, que ja funciona a França. No estem acostumats a confiar en altres sistemes alternatius de resolució de conflictes i potser és el moment. En lleis d’agilització processal entra en molts casos la mediació com a sistema: el mediador no és més que una persona que intenta facilitar l’acord entre les parts amb estudis específics. I hi ha qui diu que això ja ho fem els advocats, però en definitiva nosaltres ens devem als nostres clients i potser un sistema com el de mediació ens faria veure a tothom, inclosos nosaltres, els advocats, que hi ha altres solucions.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li