Joan Plana: ‘Volem que tota l’experiència d’aquest mandat formi part del proper govern municipal’

0
934

Ha tornat a ser escollit candidat a l’alcaldia de Roses per a les properes eleccions. Divendres el presentaran oficialment i aquest mes se sabran els noms que l’acompanyen; però en aquesta entrevista detalla quina realitat social viu el municipi i els eixos en què s’ha centrat el projecte d’ERC Roses, que segueix la dinĂ mica del darrer mandat però evolucionat, i avança algunes novetats com ara la regidoria d’animals


 

Escollit de nou candidat per a les municipals 2019, el segon mandat que es presenta.
El 2015 ens presentàvem amb un context diferent, ja que veníem de no tenir representació i amb 1.050 vots era obvi que guanyar era difícil, però el resultat ens va deixar contents. I ara l’objectiu és fer un pas més, guanyar i governar.

El seu Ă©s un dels grups mĂ©s forts dins l’oposiciĂł. Ha servit per preparar aquestes noves eleccions?
En general, en aquests quatre anys hi ha hagut dues maneres d’entendre l’oposiciĂł. Per un costat, la nostra, que no ens ha tocat governar però no vol dir que no hĂ gim tingut feina. Ens hem centrat a treballar des del lloc on som, que Ă©s l’oposiciĂł. Què es pot fer? A banda de la part de fiscalitzaciĂł i oposar-se, tambĂ© hi ha d’haver la part de ser prepositius: vam fer 110 propostes i a travĂ©s de mocions les hem anat presentant a l’Ajuntament. I una tercera feina ha estat relacionar-nos i acostar-nos a empreses, entitats, veĂŻns i actors diversos del municipi. Aquesta feina Ă©s molt important per tenir una radiografia del municipi. Nosaltres hem creat la feina de l’oposiciĂł aixĂ­. Però per l’altre costat, la resta de grups, com ara Ciutadans o el Partit Popular, han encarat l’oposiciĂł de «marxem quatre anys a casa, venim als plens i de tant en tant ens inventem alguna cosa per crear un titular», i s’han notat molt els dos ritmes de treball. La seva posiciĂł Ă©s legĂ­tima però creiem que la nostra Ă©s molt mĂ©s Ăştil.

La seva manera de fer els permet, com deia, tenir una radiografia del poble. Com veu Roses?
Aquesta pregunta donaria lloc a una conferència de vuit hores, intentarĂ© resumir-ho. En general, com a municipi tenim potencialitats molt evidents, per exemple, tenim una societat molt complexa però al mateix temps no tenim problemes de convivència. I a mĂ©s tenim un teixit econòmic que estĂ  molt sectoritzat al mĂłn del turisme, però Ă©s potent, tenim 1.600 empreses, per tant el teixit comercial i empresarial funciona bĂ©. I a banda tenim un Ajuntament que com a administraciĂł estĂ  ben ordenat, funciona i tĂ© molt de pressupost. Tenim gairebĂ© 40 milions d’euros de pressupost, Ă©s gairebĂ© el pressupost de Blanes amb la meitat de poblaciĂł.

Què és el que falla?
Tenim una societat que conviu però no estĂ  cohesionada i això Ă©s un problema important. Sempre m’agrada fer una mica de repĂ s històric i explicar que Roses ha tingut dues grans onades migratòries, una als anys 60-70 de gent procedent d’altres llocs de l’Estat i una altra als 90-2000 procedent d’altres llocs del mĂłn. I entremig, als anys 80, una crisi social molt important derivada, sobretot, del trĂ fic de drogues, que va derivar a altres problemes, com la prostituciĂł, bandes violentes… que situat enmig de dues onades migratòries podria haver donat peu a problemes de convivència, encara que no va passar. Però quin va ser el cost? Tenir una societat molt corporativa i formada per grups hermètics entre ells. Això fa que la societat no estigui lligada i no tingui un projecte comĂş. El segon problema Ă©s que som uns dels municipis de Catalunya amb un Ă­ndex mĂ©s alt de poblaciĂł amb risc de caure en pobresa. Les desigualtats generen altres problemes que tambĂ© poden afectar gent que estĂ  en una situaciĂł econòmica privilegiada, per tant, pot acabar afectant a tothom i n’hem de ser conscients.

Hi ha situacions difícils de comprendre, si pensem que és un dels ajuntaments amb més diners de la comarca.
Tenim un Ajuntament que tĂ© molts diners, però hi ha la llei LRSAL (Llei de racionalitzaciĂł i sostenibilitat de l’AdministraciĂł local) i la Llei d’estabilitat pressupostĂ ria. Aquestes dues lleis sĂłn l’enemic nĂşmero u dels ajuntaments, sobretot els que com Roses tenen molts diners. Perquè la LRSAL diu que els ajuntaments tenen unes competències bĂ siques i nomĂ©s pots destinar diners a aquestes competències, per tant, no es poden destinar diners encara que en tinguis a altres factors que estiguin fora de les teves competències. Això Ă©s fatal perquè vol dir que com a Ajuntament no pots fer front de manera eficient a les problemĂ tiques dels ciutadans. I casos com els de Roses sĂłn els mĂ©s escandalosos. Fins i tot el PP de Roses, que Ă©s el partit que ha impulsat la llei, reconeix aquesta mĂ xima i ha votat al Ple la modificaciĂł de LRSAL.

Llavors hi ha la Llei de l’estabilitat pressupostària, que ens afecta: com que tenim molt poc deute tindríem capacitat d’endeutament per fer inversions importants, però ens ho limiten i això ens lliga de mans.

A part, hi ha una manca de lideratge i d’ambiciĂł polĂ­tica molt clara. L’actual govern municipal es gestiona a travĂ©s d’un projecte polĂ­tic que comença als anys 90, prĂ cticament quan jo vaig nĂ©ixer, i des de fa deu anys estĂ  esgotat i es va estirant amb efecte de xiclet. Es refugien en el que saben fer, que Ă©s la gestiĂł del dia a dia, però no hi ha projecte de futur i no transmet una ambiciĂł de cara a futur.

L’actual alcaldessa és un dels càrrecs electes que més cobra de la comarca. Si Joan Plana es convertís en alcalde, s’abaixaria el sou?
La resposta és sí. El tema dels sous públics és important però no deixa de ser simbòlic, no se n’ha de fer bandera. El sou dels polítics es podria replantejar i prenem el compromís de fer-ho, però no ho vull presentar com la gran proposta que canviarà la vida de la gent de Roses.

Passem a la candidatura: com serĂ ? Quin equip humĂ  hi ha d’haver?
M’agrada aquesta pregunta, tot el projecte no canviarĂ , progressarĂ ; Ă©s a dir, tant en l’Ă mbit humĂ  com programĂ tic segueix la lògica del projecte del 2015. Però ha evolucionat al llarg de quatre anys de feina. Volem que tota l’experiència d’aquest mandat formi part del proper govern municipal perquè la valoraciĂł de la feina Ă©s molt bona. Però al mateix temps volem sumar-hi nous perfils i noves experiències que ens permetin ser un equip mĂ©s complet. Un exemple: el 2015 les propostes s’emmarcaven en quatre eixos, ara seran cinc. El nou Ă©s l’eix de sostenibilitat i territori.

Fem memòria, quins són aquests eixos?
El primer Ă©s l’eix de desenvolupament econòmic i cultural, per tant dinamitzar el motor de Roses i entendre la cultura com un element important, sobretot pel que fa al patrimoni històric. El segon Ă©s l’eix social, el tercer la implicaciĂł ciutadana en la governança, i el que afegim Ă©s la sostenibilitat i la gestiĂł del territori: aquĂ­ hi incloem polĂ­tiques energètiques, mobilitat, sostenibilitat i tambĂ© polĂ­tiques d’animals. I l’Ăşltim Ă©s el que en diem la societat republicana, nosaltres formem part d’un projecte comĂş que defensa la idea que per construir una societat millor necessitem les eines pròpies d’una repĂşblica.

I no pensa que això li pot passar factura, pel que fa a vots? Com se li ha de plantejar a un ciutadà no independentista que el projecte d’ERC Roses és el millor?
Plantegem una societat republicana perquè estem fermament convençuts que amb aquest objectiu coincidim amb la immensa majoria de la gent de Roses. Amb tota aquesta gent tenim un punt de discrepància, és veritat, però nosaltres creiem que per aconseguir aquesta societat són indispensables les eines pròpies d’una república. En qualsevol negociació t’has de centrar en els punts amb què estàs d’acord, no en els que et separen. I estem d’acord amb l’objectiu final. El que els hem de transmetre és la confiança i la seguretat que nosaltres som una via útil. M’agrada una frase molt il·lustrativa: ningú més que jo vol que Roses tingui un alcalde independentista però ningú més que jo vol que Roses tingui un alcalde amb qui tots els veïns, siguin independentistes o no, l’hagin votat o no, s’hi sentin representats i cuidats.

Desgranem una mica els eixos que proposa ERC Roses, ras i curt: economia i cultura?
El nostre Messi, per dir-ho així, és el turisme de costa i platja però falta complementar-lo. Fem molt èmfasi en el turisme cultural i patrimonial, també en el turisme natural. I un element del qual hem de parlar molt és el turisme esportiu i cal apostar-hi. La manera de tirar endavant les promocions ha de ser en coordinació amb operadors privats. És important tenir un sector empresarial organitzat i cohesionat perquè tingui la seva pròpia proposta.

L’eix social, un dels factors en què més cal apostar, és així?
Evidentment, i en aquest sentit cal apostar per les empreses que aporten valor afegit, com ara les que porten ocupació de qualitat, per exemple les cooperatives, un element que ens interessa fomentar. I ha d’anar lligat al xoc contra la pobresa, hem de ser capaços de destinar tots els recursos que facin falta per pal·liar la realitat social, molt dura, que viuen part dels nostres conciutadans i donar-los eines necessàries perquè ells mateixos puguin refer el seu nivell de vida.

Ă€NGEL REYNAL

I pel que fa a sostenibilitat, medi ambient i polĂ­tiques animals?
Les polítiques animalistes marcaran l’agenda política. Hem d’entendre que els animals són ciutadans, per tant, part de la ciutadania del municipi. No equiparo els drets de les persones amb els dels animals, però hem de ser capaços de tenir gent que es dediqui a pensar les polítiques que facilitin la vida dels animals i, més important, que la convivència entre els animals i les persones sigui adequada. Una de les coses que plantejarem serà la regidoria d’animals; no vol dir ni més recursos ni més diners, vol dir que un dels regidors tindrà com a tasca pensar i organitzar polítiques per a animals. Des de la convivència fins a animals abandonats o plagues de coloms, gavines o senglars. En aquest eix també parlem del consum d’energia verda als equipaments públics i del consum d’energia elèctrica. I un altre element del qual no es parla gaire dins la sostenibilitat és el turisme: el turisme ha de ser sostenible ecològicament, econòmicament i culturalment.

Parla de la participaciĂł ciutadana a la governança, com s’ha d’implementar?
Hi ha la part de la informaciĂł i la fiscalitzaciĂł, no pots participar d’una cosa que desconeixes. Per tant, el primer Ă©s que l’Ajuntament necessita una polĂ­tica comunicativa potent que expliqui què es fa des del consistori i que hi hagi espais de retiment de comptes, on els regidors, els membres de govern i l’alcalde expliquin la feina. Això combinat amb mecanismes de participaciĂł Ăştils. Amb consultes ciutadanes, per exemple, que no se n’ha fet cap a Roses.

Una de les polèmiques és el top manta, com s’ha de plantejar?
L’Ajuntament no té les eines necessàries per poder-ho resoldre per si mateix. Sentirem candidatures, la majoria barrejant-ho amb proclames racistes, que diran que amb mà dura solucionaran el problema. Això és mentida, cap candidatura no podrà solucionar-ho, va molt més enllà de Roses. L’Ajuntament el que ha de fer, i estic d’acord amb l’actual alcaldessa, és liderar des del món municipal un moviment per intentar impulsar reformes legislatives que puguin solucionar aquest problema. No estic d’acord, però, en el fet que hagi de ser una reforma del codi penal. L’única cosa que podrem aconseguir serà tenir manters amb antecedents penals, que encara farà més complicada la seva inserció al món social i laboral. El que s’ha de reformar és la llei d’estrangeria, que dona a les persones amb situació irregular tres vies per poder menjar cada dia, només tres: beneficència, delinqüència o economia submergida. Si no se soluciona això, no se solucionarà el problema del top manta. La manera és la llei d’estrangeria i aconseguir que la gent que està aquí pugui guanyar-se la vida dins els marcs legals.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li