Joan Paradís, exposició permanent

0
907

Una trentena de quadres del pintor figuerenc, exhibits a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran


Els empordanesos van tenir la sort de poder veure l’obra de Joan Paradís, un artista no massa procliu a exposar, molt poc abans de la seva defunció. En concret, els mesos de novembre i desembre de l’any passat –l’artista va morir el 21 de gener als 77 anys– i unes setmanes més tard, al febrer. Primer va ser a la galeria Lola Ventós de Figueres i després a Ca l’Anita de Roses. Ara es podrà admirar, de manera indefinida, a la seu dels Amics del Castell de Sant Ferran, una vegada que la família hi hagi deixat en dipòsit 29 quadres, que des de divendres passat pengen d’una de les sales que l’entitat disposa a l’interior de la fortalesa figuerenca.

Cristina Paradís, filla del pintor, va explicar durant l’acte d’inauguració d’aquesta exposició permanent que «es tracta d’obres de gran i petit format que va pintar entre els anys 1958 i 2013. En el seu conjunt representen l’única mostra que reflecteix tota la seva trajectòria». Les pintures, que s’exposen de manera permanent però no definitiva, bàsicament formen part de la col·lecció personal de la família. «Estic molt agraïda a l’associació dels Amics del Castell per haver-me permès que el llegat artístic del meu pare continuï viu a la ciutat», assenyalà. La previsió és que trimestralment s’organitzi algun tipus d’activitat entorn del llegat.

Durant l’acte, el president de l’entitat, César Barrenechea, va assenyalar que «amb l’exposició d’aquest llegat, Paradís ens enfortirà culturalment i també servirà per donar a conèixer la fortalesa». Actualment aquesta realitza almenys una activitat cultural un cop al mes i fa uns anys s’oferien exposicions de manera periòdica. Ara l’art hi serà present de manera estable amb aquesta selecció d’obres de Paradís que permeten conèixer l’evolució de l’artista. Durant l’acte també va intervenir Maria Carreras, una figuerenca, estudiant de la UdG, que està duent a terme un estudi sobre la seva obra i que va sintetitzar la seva biografia.

EL PINTOR SINGULAR. Considerat com una mena d’enfant terrible, Joan Paradís i Puig, nascut a Figueres el 1941, va pintar durant tota la seva vida. Era la seva passió i sempre va donar consells a totes aquelles persones que havia conegut i que volien dedicar-se al món l’art. La galerista i pintora Lola Ventós, que el novembre de l’any passat va exposar Paradís en vida per darrera vegada, explicava aleshores que «sempre m’havia dit que el dibuix era fonamental, que el primer que havia d’aprendre per poder fer un quadre era mirar durant molta estona allò que volies plasmar i tot seguit dibuixar amb un traç ràpid, fluid i amb força».

En algunes obres d’aquella exposició hi apareixia el mar, la tramuntana i el paisatge empordanès. Però Paradís era molt més. La historiadora de l’art Mariona Seguranyes ho explicava arran d’aquella mostra: «La seva obra ens arrossega al seu món interior, molt dens. D’una fina ironia, que sens dubte li ha permès sobreviure i tirar endavant. La seva figura es connecta per un extrem amb la historiografia artística empordanesa, a través de la seva amistat amb Ramon reig, que va esdevenir en els seus inicis el seu tutor artístic, i en l’altre extrem relliga amb Ferran Garrido Pallardó, amb qui l’uní complicitats estètiques i llargues tertúlies entorn de la pintura».

I afegia la historiadora en el seu vessant de crítica d’art: «Nosaltres, avui, encara seguim seduïts pel gran misteri que habita a totes les seves teles i aquestes darreres més que mai ens criden pels grans interrogants que dibuixen, que ens permeten avançar i perdre’ns al bell mig, sí, de la pintura en majúscules, sempre amb l’essència de l’Empordà, ben diluïda, fins al punt que tan sols la pot percebre qui ha experimentat els dies de llarga tramuntanada i les nits de lluna blanca. Joan Paradís, per molts anys d’enigma i d’interrogants».

L’artista, tot i que nascut a Figueres, va viure, de petit, a cavall entre l’Escala i Albons. Qui sap si és allà, arran de mar, a l’Hostal Empúries, Cal Gambo, que va pertànyer a la seva família, on va néixer la seva ànsia per pintar. Es va formar amb Ramon Reig, el seu primer mentor. Anys més tard, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, ciutat on va residir treballant com a dissenyador de mobles.

Amb la mort tràgica del seu germà, el 1968, va haver de tornar a Figueres i encarregar-se del negoci familiar, l’empresa Fruites Paradís. Al llarg de la seva carrera havia exposat arreu de la Península però també als Estats Units, Bèlgica i França. En qualsevol cas, però, tot i les vicissituds de la seva vida mai va abandonar l’art ni la ironia. El dia de la presentació de la mostra «Paradís i Puig» a la Galeria Lola Ventós citava Salvador Dalí, amb certa sornegueria: «Que es parli de mi, encara que sigui bé».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li