Joan Manuel Soldevilla i Josep Maria Dacosta: ‘L’actitud positiva i d’orgull és l’única manera que la ciutat esdevingui un lloc amable’

0
720

El professor i el biòleg, respectivament, han presentat la novena edició del Dia Mundial de l’Orgull Figuerenc, l’acte es va fer dilluns a l’Auditori Caputxins i va servir per repassar els fets destacables de l’any 2020 ,en clau d’humor i música. Els protagonistes de l’entrevista detallen quina és la situació a la ciutat i quin hauria de ser el futur d’aquesta


Estic amb dos figuerencs de mena que tenen entre mans la novena edició del Dia Mundial de l’Orgull Figuerenc. Com es presenta?
J.M.S.: Gairebé figuerencs il·lustres! [entre riures]
J.M.D.: Figuerencs de mena! Serà la novena edició, vam començar el 2012 i de manera curiosa. Jo tenia un recull d’imatges que vaig titular amb «Figueres possiblement la ciutat més figuerenca del món», però vaig demanar permís a la persona que havia creat l’eslògan «Figueres possiblement la millor ciutat del món» per si hi estava d’acord.

Tot ve d’un eslògan?
J.M.S.: Bé, jo havia fet un eslògan per una campanya publicitària i a partir d’això, d’alguna manera, un dia vaig presentar les fotografies que havia fet en Josep Maria en un acte que no teníem ni idea que tingués continuïtat però ens ho vam passar tan bé que vam dir: «l’any que ve ho tornem a fer, però junts, com si fos un petit espectacle» i de manera natural es va anar gestant la idea de l’espectacle.

Aquest 2020 costa posar-hi humor o precisament necessitem, més que mai, l’humor?
J.M.D.: Sempre cal l’humor. Per nosaltres l’humor és una relectura intel·ligent de la realitat, l’humor ha de fer somriure a la gent. Les persones que surten a l’espectacle han de poder somriure amb nosaltres, per tant, no és un humor dur o sarcàstic, sinó un humor amable. Entenem que aquest any és més necessari que mai.
J.M.S.: És molt necessari, aquest any! Ha estat un any molt complicat i molta gent ho està passant malament, un any que molta gent ha perdut gent estimada, un any complicadíssim, però per això mateix sembla oportú dir «agafem aire, sabem que ha estat difícil, però podem somriure», també hi ha hagut coses que ens han fet somriure i fets admirables.

El 2020 ha donat per molt o per poc?
J.M.D.: Sempre dona per molt perquè Figueres és una ciutat molt rica en teixit associatiu, de ments creatives i gent inquieta i, per tant, sempre hi ha moltes coses. Potser no seran tan multitudinàries com altres anys però sí que hi ha «xixa».
J.M.S.: Hi ha un problema tècnic real, i és que ens han faltat un parell de mesos, quan estàvem confinats. La vida es va aturar i això, vulguis o no, al còmput de l’any es nota. Però com bé diu en Josep Maria, la ciutat bull d’activisme, d’iniciatives, fets, propostes… hem pogut trobar molt material.

Quins han estat els grans temes de l’any, a la ciutat?
J.M.S.: Hi ha un moment molt bonic, quan comencem l’espectacle, que és sobre l’inici de l’any, quan ningú pensava en la Covid-19 i de cop i volta, s’atura tot.
J.M.D.: Hi ha set blocs i un és Històries de pandèmia perquè ha sigut un any on la gent des de casa ha sigut molt creativa. El primer bloc es titula precisament 2020 a. C., és a dir, abans del coronavirus, on la vida existia. I llavors tenim un altre bloc que es titula Benvolguts absents, el fem cada any i és una recordança a tots els figuerencs que han fet quelcom per la cultura però ens ha deixat. Llavors tenim el bloc #CulturaSegura. Després d’aquest bloc hi haurà una miscel·lània i tot seguit, el bloc dedicat a la Fauna urbana que hem trobat.

Fauna urbana… vol dir animals o persones?
J.M.S.: Molts bitxos! Una de les descobertes de la pandèmia va ser que els bitxos estan més a prop del que ens pensem, o potser vam tenir temps per observar-los millor. De fauna humana també n’hi ha, eh? Però la fauna animal va ser una sorpresa i volem fer una reivindicació d’aquesta redescoberta de la natura.
J.M.D.: Figueres semblava una arca de Noè! I finalment l’últim punt, que és el més esperat, de sàtira política titulat Animals polítics.
J.M.S.: Parlem dels referents polítics de la ciutat i de les seves intervencions i participacions. Sempre acabem amb aquesta part d’humor polític, no en diem crítica política perquè està fet amb molt humor però sí que és el bloc on punxem més. M’agradaria subratllar que tot això és possible perquè hi ha un senyor, que es diu Josep Maria Dacosta, que es passa tot l’any fent fotografies. Jo participo a l’espectacle però l’estrella de l’espectacle són les seves fotografies. Crec que algun dia haurà de fer una donació a l’Arxiu Municipal i tindrem una biblioteca d’imatges extraordinària de la ciutat.

Què l’empeny a passar-se l’any enganxat al visor de la càmera?
J.M.D.: Crec que aquesta ciutat necessita molta autoestima, sembla que criticar-la sigui un esport local i, en realitat, és una ciutat on es mouen moltes coses. Figueres exporta molt de talent i tenim dret, un dia a l’any, a sentir-nos-en orgullosos i passar revista als fets i persones que n’han estat protagonistes.
J.M.S.: A la ciutat tenim molts figuerencs rondinaires i molts motius de queixa, no ho nego, però també tenim molts motius de lloança que sovint oblidem. Un detall anecdòtic, quan va haver-hi la vaga d’escombraries, les xarxes socials eren plenes de fotografies de muntanyes de brossa, en canvi, quan es va resoldre la vaga, no me’n vaig assabentar per les xarxes. És a dir, quan hi ha una situació caòtica, s’inunden d’imatges però quan la situació es normalitza, no.
J.M.D.: Home, és que les imatges que es van publicar eren «basura», eh?

A l’espectacle no hi falta la música.
J.M.D.: La nostra fórmula funciona de la següent manera: a cada imatge o personatge li dediquem una cançó coneguda i el contrast entre la imatge i la cançó és el que provoca la rialla.
J.M.S.: Exacte, el diàleg entre la cançó i el que ha passat, que a vegades és molt divertit, és el que acaba fent el gag d’humor.

Quina és la cançó que dedicareu a l’alcaldessa?
J.M.D.: Serem molt amables amb l’alcaldessa i li dediquem la de No Surrender de Bruce Springsteen, la traducció del mític «no et rendeixis».
J.M.S.: I el seu contrincant, per dir-ho així, el senyor Jordi Masque, tindrà per segon any la de «Resistiré».
J.M.D.: És l’alcaldable més resistent que ha tingut Figueres perquè va resistir cinc mesos a la banqueta i ara torna a estar a la banqueta. Evidentment, també sortiran Santi Vila, Maria Àngels Olmedo, etc. I també alguna crítica amable al PdeCAT.

Per què és un «orgull» ser figuerenc o figuerenca?
J.M.S.: Ser figuerenc és un motiu d’orgull, ho dic jo que soc un immigrant, diguem-ho clarament i, per tant, me’n sento d’adopció i d’elecció. És veritat que Figueres ha de millorar molts aspectes però té altres coses meravelloses. Hi ha ciutats que tenen un excés d’autoestima, diríem que a Girona en van sobrats i Barcelona déu-n’hi-do… i em sembla molt bé, és un valor, però nosaltres aquest excés d’autoestima no el tenim i volem reivindicar que ser figuerenc està bé, home!
J.M.D.: Tothom ha de sentir-se orgullós d’on és, l’actitud positiva i d’orgull és l’única manera que la ciutat esdevingui un lloc amable pels que hi som i els que vinguin. Aquesta ciutat està abocada al turisme i al sector serveis, per tant, la gent ha de traspuar aquest sentiment d’estima.

En clau més seriosa, quina anàlisi en fan de la ciutat?
J.M.S.: Econòmicament té una situació molt complicada, hi ha una sèrie de circumstàncies com ara els locals comercials buits, els lloguers… que no ve d’ara, eh? que han dibuixat un mapa complicat de la ciutat. En el terreny educatiu hi ha un repte que s’ha de dur a terme de forja d’una nova generació de ciutadans responsables i compromesos amb la ciutat i el país. És un repte que tenim totes les escoles i instituts. Però he de ser optimista des del meu vessant docent i he de dir que aquest any l’alumnat de 1r d’ESO és una generació magnífica, és gent engrescada, maca, treballadora… cadascú amb el seu nivell, evidentment, no vull dir que tothom sigui d’excel·lència, però vull trencar amb la idea aquella de «cada any anem pitjor.»
J.M.D.: Som hereus d’una ciutat amb un monocultiu dedicat al comerç i al turisme i ara amb canvis estructurals molt importants com la venda per Internet, i és per això i altres factors que el teixit comercial ha sofert una davallada. Ara és difícil trobar alternatives econòmiques, Figueres està exportant molt talent i el repte és donar ocupació de qualitat i ben remunerada a gent jove perquè s’arrelin aquí, creïn riquesa i facin moure l’economia.

Foto: Àngel Reynal

Ara que són dates nadalenques, si fessin una carta als Reis d’Orient, què demanarien per a la capital de la comarca?
J.M.S.: Autoestima i bon humor, amb això ja tenim la meitat de la feina feta. Poques capitals de comarca tenen una oferta comercial com la de Figueres o un teixit cultural tan sòlid. I per demanar, doncs demanaria una segona biblioteca. Tenim una biblioteca magnífica on la plantilla que hi treballa va desbordada de feina. Per tant, demanaria una segona biblioteca a la ciutat i personal per a la biblioteca amb tots els recursos necessaris.
J.M.D.: Demanaria que el sistema de vacunes sigui efectiu i que la gent no sigui reticent. També demano que la població continuï essent responsable, per tant, responsabilitat i esperança pel servei sanitari. D’altra banda, a la carta inclouria acabar el Casino Menestral, que una part podria servir com a biblioteca de barri o centre d’estudis, i també fa falta el tercer pavelló perquè la gent tingui la mens sana a la biblioteca i el corpore sano, al pavelló. I per descomptat, Figueres necessitaria un cicle d’estudis universitaris de postgrau. Quelcom que faci venir gent d’arreu amb temàtiques com ara l’art vinculat a la figura de Dalí i crear així una beca Salvador Dalí per a estudiants, i també estudis superiors de turisme, comerç i gastronomia.
J.M.S.: També que les institucions museístiques de la ciutat, ja sabem que el Teatre Museu Dalí va una mica a part, però els altres importants, com el Museu de la Tècnica, el de l’Empordà i el del Joguet, tinguin els recursos necessaris per tirar endavant la seva feina, tenen equips molt bons al davant i la seva gestió es veu limitada per les dificultats econòmiques.
J.M.D.: La carta més que als Reis Mags l’haurem de fer al rei Mides.
J.M.S.: Ens han dit que podíem demanar el que volguéssim, ja veus que som pidolaires.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li