Joan Frank Charansonnet: ‘El premi demostra que el cinema èpic català interessa al públic internacional’

0
2542

‘Pàtria’ és el darrer film d’aquest actor i director de cinema català, nascut a la Vall de Santa Creu. Explica que ha viscut a diferents llocs del món però mai hi ha trobat una energia  com la de l’Empordà. Tant li aporta aquesta terra que una nit se sentia tan enyorat que va agafar un avió,  Moscou-Girona, només per dormir una nit aquí. L’endemà va tornar a volar per anar a treballar a Rússia. 


‘Pàtria’ encara no s’ha estrenat a Catalunya però ja té el premi a la millor pel·lícula de parla no anglesa al Festival Internacional de Cinema de Niça. També ha tingut una bona acollida tant Marché du Film del Festival de Canes com a la primera Mostra de Cinema en Català a Madrid. Quines sensacions s’emporta dels certàmens?
Molt contents. Rebre aquest premi és donar prestigi a la pel·lícula. A més, a Niça el jurat està format per deu guanyadors de l’edició anterior, d’aquesta manera són els mateixos professionals que decideixen els premis. Demostra que el cinema català èpic interessa el públic internacional. A Canes vam ser una de les vuit pel·lícules catalanes que es van projectar al certamen. Hem tingut molts contactes amb distribuïdors i com que acabàvem de guanyar el premi de Niça, que encara que ens ha anar millor per promocionar el film.

‘Pàtria ‘es podria resumir com un ‘Braveheart’ català.
Sí, tot això prové d’un somni de petit. Quan jo tenia 9 anys, estava davant la llar de foc, a la Vall de la Santa Creu (el Port de la Selva) amb la meva àvia i m’explicava que ella havia sigut refugiada i que no va voler tornar a casa fins que no morís el dictador Franco i també em va explicar la llegenda d’Otger Cataló, va ser llavors quan vaig relacionar l’estima per una terra tant per part de la meva àvia com per la llegenda. Em va quedar gravat per sempre. Al cap del temps, quan estudiava per ser actor i tenia 18 anys, van estrenar Braveheart. Un dia parlant amb en Miquel Sitjar vam dir que fariem el Braveheart a la catalana. I Pàtria també manté aquest esperit d’identitat, d’orgull, d’orígens i d’arrels d’una nació com William Wallace.

El guió ha estat escrit a quatre mans amb l’escriptor Pau Gener. Com ha sigut adaptar una llegenda de 1438 a un guió d’un llargmetratge?
Nosaltres ens hem basat en la llegenda d’Otger Cataló de Pere Tomic, la qual és tan sols un full de llibre, d’on ens hem inspirat per fer el guió. A la pel·lícula tirem enrere i veiem la llegenda, tal com la va escriure Tomic, amb una gran metàfora, d’aquesta manera hem pogut representar-hi el món més màgic i artúric. Aquí és quan apareix la dona d’aigua i fa la metàfora de la terra catalana, que la pròpia terra va ser qui va donar la força i un corn màgic per salvar Otger Cataló. Aquest corn és el que fa sonar i només els nou cavallers més purs el poden sentir i és quan es reuneixen per donar el nom a la pàtria.

Un dels espais de rodatge va ser aquí a casa nostra, a Requesens.
No ha sigut gens fàcil, és un castell que no té subvencions de cap mena per conservar-lo, tenim una joia aquitectònica que ni ho sabem. Però el més complicat és que no té llum i és difícil rodar-hi seqüències. A més, el castell té una energia mística que poca gent coneix. El castell et dóna la benvinguda o no. Per exemple, allà s’hi han gravat tres films, un d’ells El caballero del dragon amb Miguel Bosé de protagonista, havien de rodar un mes i al cap de dues setmanes ja havien marxat. I amb nosaltres, el rodatge anava súper bé i quan vàrem arribar a Requesens, no se què va passar però tothom es discutia, res funcionava… Un desastre! Al final vaig demanar a tot l’equip que marxés i aquella nit em vaig quedar al castell sol i vaig demanar, a qui fos, que ens enviés bona energia. No sé qui va ser però va arribar una tramuntana brutal que ho va netejar tot i vam fer molt més del que teniem previst. Vam estar dues setmanes gravant.

Quins serien, per a Joan Frank Charansonet, aquests nou barons que lluiten per la pàtria el 2017?
Per a mi els nou barons és tota la ciutadania catalana que porta anys sortint al carrer i donant lliçons als polítics del què volem com a país. Els mou barons és la ciutadania que, d’una banda,ens ha ajudat a tirar endavant una pel·lícula que no ha rebut ni una sola subvenció pública, i que, de l’altra, han ajudat amb la campanya del Verkami. O els pobles als quals hem anat i que han col·laborat amb nosaltres, com ara l’Ajuntament de Cantallops que ens va deixar l’escala, que fan servir per penjar les llums de nadal, per poder gravar algunes seqüències de Pàtria. Aquest és el veritable esperit dels nou barons.
És una pel·lícula que hem intentat fer despolitizada però evidentment és el meu granet de sorra pel moment que està vivint Catalunya. I fer-ho des d’una òptica que no fereixi la sensibilitat a ningú.

La pel·lícula s’estrenarà el 9 de juny a 45 sales d’arreu de Catalunya, a l’Alt Empordà es podrà veure a Roses i Figueres.
Sí, aquí la projectarem a Roses el divendres 16 de juny, a les 20.30 h i el dissabte 17, a Figueres. Encara no puc dir amb quin actor o actriu vindré però farem la projecció i després un col·loqui amb el públic.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz