Joan Falgueras: «Ha d’aflorar la bona acció i deixar-nos del discurs depressiu d’enyorar la Figueres dels 50»

0
1123

És arquitecte municipal i coordinador del cicle ‘Taller de bones pràctiques d’arquitectura a la ciutat de Figueres’


Divendres arriben a la tercera jornada del cicle i la dediquen als habitatges unifamiliars. Bones actuacions que servirien perquè la classe mitjana tornés a la ciutat?
Ja tocaria que algun dia tornessin aquests figuerencs. No és veritat que només es pugui viure bé a Peralada o a Navata. No és veritat, amb tots els problemes de congestió que hi ha cada dia d’entrada i sortida de vehicles. Divendres explicarem bons exemples de projectes, un d’ells al carrer Gat i Llepis i un altre al Poble Nou .

La majoria de projectes així costen molts diners.
D’acord, costen diners, però són els mateixos diners que poden costar altres projectes en posicions perifèriques. I, a més, amb l’afegit que al sistema i al planeta li costa molt menys.

Darrere de projectes com els que defensen hi ha persones amb una formació i una sensibilitat determinades.
Sí, però es tracta de fer aflorar això i deixar-nos d’aquest discurs depressiu d’enyorar la Figueres dels anys 50, de quan van venir els turistes i nedàvem en l’abundància. Això ara ha canviat, però hi ha gent que fa accions que a mig termini poden revertir la situació d’ara. La bona arquitectura, però, no depèn només dels diners, la bona arquitectura també es dedica als recursos limitats i a població que no accedeix al mercat. Un exemple és el dels habitatges del Patronat de la Santa Creu de la Selva, a la plaça Camil·la Lloret.

Què es fa malament a Figueres?
A veure, el que es fa malament és no fer i hi ha hagut uns anys que els ajuts a la rehabilitació —que són molt importants— no han tingut una dinàmica suficient. L’Administració no pot flaquejar en aquesta línia. Però aquest no és un problema local, és un problema global. Va haver-hi una època amb ajuts històrics per posar en valor el patrimoni i evitar el deteriorament general. Aquest fil no s’ha de perdre però ara també estem amb les problemàtiques mediambientals i la reducció de la petjada ecològica. Hem de pensar que la majoria del parc immobiliari de les nostres ciutats és dels anys 50 i 70, molt abans de les normatives d’aïllament. Tot això s’ha d’adaptar. Amb la cantarella dels Next Generation arriben impulsos que ja no són locals ni autonòmics, sinó europeus. Del fil de posar la ciutat guapa i ser cultes amb el patrimoni hi ha una segona derivada, que és la de fer edificis habitables, accessibles per a tothom. I l’altra línia és que hem de ser eficients energèticament, per tant no és de luxe sinó de supervivència del planeta.

Realment la gent tornarà a les ciutats mitjanes?
La gent desconeix que a dins de les ciutats, en teixits que no són els típics del xalet amb jardí, hi ha molta vivenda unifamiliar, ho hem mapificat. Cuidar la ciutat també té a veure amb uns canvis socials per­què tots els ciutadans de ter­­cera passin a ser ciutadans de primera i tot això no ho resol l’arquitectura, però ensenyar les coses serveix també per desmuntar llegendes urbanes sense fonaments.

Figueres s’ha d’emmmirallar en Girona?
No, Figueres juga en una altra lliga i la nostra lliga és Salt o Blanes, però la posició geostratègica de Figueres que s’explica dels temps medievals hi continua sent. Poques ciutats mitjanes tenen aquesta situació i l’estació del tren d’alta velocitat. Vull recordar que és una estació que molts figuerencs, fa 10 anys, deien que era una enganyifa i que el tren mai s’aturaria aquí. Jo ara els veig que agafen el tren cada dia per anar a treballar a Barcelona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li