Joan Fàbregas: «La demanda històrica de l’Ajuntament és la depuradora i sembla que no arriba mai»

0
1475

És l’alcalde d’Albanyà des del 2011 i no està sota cap paraigua polític. En l’entrevista parlem de la realitat del municipi, de la manca de la depuradora municipal, de l’augment de furts al municipi i de l’eterna demanda de l’escola de Lliurona, entre molts altres temes. Explica també que s’han donat de baixa del Consorci Salines-Bassegoda i ara només treballen amb el de l’Alta Garrotxa


Dies i setmanes, vaja, de pressupostos. Com es presenten els d’Albanyà per aquest 2020?
Malament, perquè la demanda històrica de l’Ajuntament d’Albanyà és la depuradora i sembla que no arriba mai. Estem a una població situada a la capçalera del riu Muga i cal dir que Albanyà aboca directament al riu Muga. És una reclamació de cada any i trobo una vergonya que els residus vagin directament –directament, eh?, tal com ho dic– al riu Muga. I és clar, d’aquí van al pantà…

El clavegueram va directament al riu Muga, és així?
Sí, sí. El clavegueram va al riu i va baixant cap a Sant Llorenç –on també passa el mateix– i acaba al pantà. Llavors a Figueres tenen la depuradora on es depuren totes les aigües, però penso que és prioritari que les depuradores estiguin a les capçaleres de rius. A tots els pobles hauria d’haver-hi depuradores, però en aquests com Albanyà encara més.

I què en diu la Generalitat?
N’està al corrent perquè abans d’efectuar els pressupostos em van demanar les necessitats d’Albanyà i va ser el primer i gairebé únic que vaig demanar, però res més, diu. Una altra de les necessitats és que Albanyà té 94 km2 de terme municipal amb molts quilòmetres de pistes i hem de mantenir els camins, perquè diuen que són municipals. Com si fos una línia de l’AVE o de metro, que la mantenim entre tots, crec que els camins municipals haurien de ser de l’Estat o de la Generalitat i són ells els qui n’haurien de tenir cura. Mantenir una xarxa de camins d’un terme tan ampli no hauria de recaure a un municipi de 160 habitants. No em quadra i és una reivindicació que sempre faig. Tothom vol anar a caçar bolets, tothom vol anar al bosc, el bosc és de tothom… sí, però aquí només n’hi ha un que paga: l’Ajuntament d’Albanyà. I no podem tenir tots els camins en condicions perquè no hi ha diners. Cal pensar que hi ha la carretera de la Mare de Déu del Mont, la carretera de Bassegoda, la de Lliurona, la de l’hostal de la Muga… és impossible. Ara, amb aquestes riuades, tenim el 50% de la xarxa de camins feta malbé i l’únic que puc dir a la gent és «paciència».

Lliurona, de fet, va ser un dels punts de Catalunya on es va acumular més aigua amb el Gloria. Va haver-hi molta afectació a la zona?
Sí, fins a 500 l/m2, i la carretera la tenim bastant feta malbé. Tot i això, tenim la sort que està pavimentada. La resta del municipi, fora del que no sigui la xarxa de camins, no va quedar afectat perquè aquí no hi ha perill d’aiguats, ja que no tenim les cases a tocar del riu. Està fet amb seny, no és com a la costa, que es vol edificar a primera línia… Aquí el Gloria no ha fet cap dany material ni humà, però a la xarxa de camins sí.

L’any passat el poble comptava amb un pressupost de poc més de 363.000 euros, de quines xifres parlem enguany?
Exactament. I d’aquest import que dius, 100.000 euros eren inversions. Amb això vull dir que el pressupost ordinari és de 250.000 euros anuals; són pocs. Fem el que podem i anem tirant. El pressupost del 2020 el vam aprovar fa poc i ha quedat en 336.669 euros. De tota manera, nosaltres fem uns pressupostos reals, és a dir, del que tenim i està compromès. Aquest any hi haurà 145.000 euros d’inversions.

I quines seran aquestes inversions?
Algunes venen del 2019, que encara no estan executades o estan inacabades. Però les d’aquest any són obres de pavimentació de diferents trams de la xarxa de camins públics, amb una partida de 48.000 euros. També tenim com a obra important la xarxa d’abastament de la font del Rubié, que per previsió doblarem tota la línia, i té un cost de 85.000 euros. A banda, també tenim la pavimentació d’un tram del carrer Jaume I, que són uns 50.000 euros. I també tenim obres que fa anys que van amb subvenció de la Diputació de Girona, com ara el castell del Serrat, del qual estem restaurant un casal del segle XI-X. Això juntament amb l’ermita de Sant Cristòfol dels Horts, que tenim a tocar a Maçanet de Cabrenys, perquè el pont de Riumajor, que empalma Maçanet amb Costoja, és terme d’Albanyà. Aquestes són les obres que volem portar a terme.

I pel que fa al pressupost de l’any passat, ens queda pendent col·locar unes lletres dissenyades per Guillem Rocas, un artista d’aquí, que diran «Albanyà», just a l’entrada del poble. Aquesta serà una de les obres que es faran immediatament.

Abans parlava de Lliurona, com tenim el projecte de la nova escola?
Hi ha dos factors pendents per aquest mandat. El primer és lluitar perquè el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ens construeixi l’escola nova. Ja tenim els terrenys, però ens donen excuses dient que si depèn del Departament de Territori, perquè és Xarxa Natura i no es pot construir, que si és d’Ensenyament… A veure, hi ha un compromís del Departament de Territori, Urbanisme i Ensenyament des de fa mig any. Van dir que pujarien aquí dalt per veure la situació real en què ens trobem i fa mig any que els estem esperant. No ha vingut ningú. Tenim una quinzena de mainada i dos mestres i un tercer a mitja jornada. Estan en els mateixos barracons que es van instal·lar el 2011 i ens van dir que en un futur hi hauria l’escola, però portem més de 25 anys amb aquest panorama. La situació és complicada, perquè baixar d’allà dalt és difícil: cal pensar que són 17 quilòmetres de pista i estem en una lluita aferrissada. I el segon factor d’aquest mandat és fer que la població es fixi al territori. Per exemple, si vas a Lliurona veus l’entorn net, però on no hi ha gent tot està embardissat. Si volem fer prevenció d’incendis forestals hem de tenir gent al territori, hem d’intentar que a totes les masies hi hagi gent. I si fa falta cal subvencionar a gent que no pot valdre’s per si sola, perquè això ajuda a tenir els boscos en condicions. Estem treballant per si arribés un gran foc, s’ha de treballar prèviament i fixar gent al territori. És ridícul que vulguis tallar un arbre i vingui l’ACA i et multi. Hem de manternir-ho tot net per evitar desastres.

L’eterna demanda és la depuradora. Però quin altre equipament manca a la població?
Sobretot l’escola de Lliurona, com dèiem, i un altre tema és el cementiri, ja que el que tenim no compleix la normativa. Tenim problemes amb els enterraments perquè segons quines mides de caixes no ens entren. Volem un cementiri petit, tenim el terreny i ha de ser una de les prioritats d’aquesta legislatura. I com a manteniment, al poble hi ha molta feina amb camins, franja de protecció pels incendis, etc.

Un altre dels problemes és la saturació de les gorgues. Com ha funcionat la figura de l’agent cívic?
Encara hi ha saturació, però la incorporació de l’agent ha funcionat pel que fa a la neteja i l’aparcament. Ara ens trobem amb un problema que no sé com hem de solucionar: els furts. Han augmentat els robatoris als vehicles que deixen aparcats els banyistes. I la xifra és elevada, eh? Hi hem guanyat pel que fa a la neteja i els comportaments incívics al riu, al doble, però hem augmentat en furts. La setmana vinent tenim una reunió amb el Consorci i volem posar sobre la taula els pros i els contres de tancar la zona. Potser es podria fer un aparcament i un cop aquest estigui ple, quan no hi hagi lloc, es tanqui i la gent hagi de marxar. Potser així treballaríem la massificació del riu i concentraríem els cotxes a un sol lloc, i quedarien més controlats. Tenim una reunió el 20 de febrer amb el Consorci de l’Alta Garrotxa. I parlant de consorcis, vull explicar que formàvem part del Consorci Salines-Bassegoda i també del Consorci de l’Alta Garrotxa, ja que aquest poble és Empordà i Garrotxa, però el 70-80% del terme municipal és Garrotxa, així que ens hem donat de baixa del Consorci Salines-Bassegoda.

ÀNGEL REYNAL

Ostres, això sí que és una novetat. Què ho ha fet?
Això és una novetat, sí. Novetat grossa. És perquè tenim molta part del terme de Garrotxa i hem cregut adient que era millor estar a un consorci que a l’altre. Al final, per estar a un consorci has de pagar i ens entenem millor amb el de la Garrotxa.

L’Ajuntament va recuperar l’equipament de la rectoria. Ha tingut una bona rebuda?
Tot va ser perquè el 2016 va tancar la botiga del poble, Cal Music, que era botiga, bar i una mica de tot… I amb el tancament ens vam quedar orfes. Llavors vam pensar en el local de la rectoria, que hi havia una concessió a l’Ajuntament, ja que era propietat del Bisbat. Vam demanar al Bisbat si podíem fer-hi un canvi d’ús i ens van dir que no hi havia cap problema. Al cap de 15 dies, però, ens van dir que l’havia de comprar l’Ajuntament. Ens vam entendre de preu i el vam comprar. Vam adaptar la rectoria per a un bar, pensant sempre en la gent del poble, per cobrir les necessitats bàsiques, i la part del bar vam pensar de destinar-la a espai social. Però la persona que ho porti també s’ha de guanyar la vida i és per això que es va fer la part de dalt de l’equipament com a alberg. Cal pensar que a Albanyà hi ha un GR i hi ha molta gent de pas. Això és un plus per a la persona que hi treballa ara. La inversió ha sigut molt forta, ja que hem hagut de fer tota la instal·lació elèctrica nova i altres interversions, però tenir un local així funciona bé i funcionarà millor perquè Albanyà té l’atractiu del seu entorn.

I pel que fa a l’Observatori Astronòmic, hi ha retorn positiu al municipi?
Indirectament sí, a més, una cosa porta l’altra. Per exemple, fa uns dies m’explicaven que a les cases de turisme rural es nota més demanda. Tenir l’Observatori Astronòmic té avantatges i desavantatges però val a dir que la balança puja, i això és molt positiu. Amb els empresaris del poble intentem treballar tot el que fa referència al món turístic i cal recalcar que és l’únic recurs que queda aquí. És un encert tenir el càmping de primer nivell, la gestió dels germans Guerra és excel·lent.

Vostè és alcalde d’Albanyà i des del 2011 i també treballa com a secretari de l’Ajuntament de Lladó. Dos pobles amb realitats molt diferents, oi?
Són molt diferents, un poble és de 160 habitants i l’altre de 800. Lladó té molts serveis i és molt diferent la gestió del dia a dia. Aquí és molt més turístic, no es pot comparar. El nostre plus és l’entorn i el paisatge, i un poble de la plana tot això no ho té; té rostolls [entre riures].

M’ha cridat l’atenció que no hi ha cap dona a l’Ajuntament d’Albanyà.
Aquí Albanyà fem llistes obertes i s’han presentat dones en altres legislatures, però no van sortir. Quan vaig formar l’equip de govern van venir dos nois joves que em van dir que els agradaria entrar, per sort no tinc carnet polític i no estic casat amb ningú (políticament parlant), i hem rejovenit l’equip. Per a les properes eleccions potser hauré de plegar perquè ja tinc una edat i jo era dels que defensava els 8 anys de mandat i prou, però la gent d’aquí em va demanar que em tornés a presentar i no els va costar gaire convèncer-me. S’ha de donar pas a les persones joves, però cal pensar que realment les persones que tenen temps són els prejubilats o jubilats. Hi ha un regidor, en Joan Casellas, i tenim sort d’ell, ja que és el que pot estar cada dia aquí i per a qualsevol problema podem comptar amb ell.

També vull recalcar que tenim una persona que ens ajuda en tot el que és administratiu, contractada amb el SOC, i una persona a Lliurona que a través d’un contracte de sis mesos de Treball i Formació s’encarrega de la neteja de l’escola, el local cultural, l’entorn del poble, etc. Tenir dues persones així és una ajuda molt important per nosaltres.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li