Joan Dausà desperta l’eufòria

0
720

El músic actua a Castelló d’Empúries, un dia després que el pianista Michael Nyman inaugurés el festival Sons del Món


 

La pluja de dissabte a la tarda va fer patir els assistents i la banda de Joan Dausà fins a última hora. Finalment, sota un cel serè i estrellat, a quarts d’onze va sortir l’actor, convertit en músic fa només sis anys, de les portes de la basílica de Castelló per tocar el piano de cua de l’escenari i cantar Ara som gegants, la cançó que encapçala el seu últim àlbum, publicat aquesta primavera. I si les seves lletres i melodies són més aviat melangioses, amb el seu bon humor, el cantant va fer riure un públic del tot còmplice. Dausà va combinar els seus darrers temes amb els dels discs de Jo mai mai i On seràs demà. Tampoc van faltar les cançons de les bandes sonores de les pel·lícules Barcelona, nit d’hivern i Barcelona, nit d’estiu, i va recordar els refugiats amb Nàufrags i els independentistes presos, entre aplaudiments. Al llarg de la nit, es van anar afinant els aspectes tècnics que, arran del mal temps durant els assajos, no s’havien acabat de polir, mentre Dausà intercalava preguntes al públic. «Quants de vosaltres no havíeu estat mai a Castelló d’Empúries?», va demanar en una ocasió. Donat que molts dels assistents van alçar el braç per dir que era la seva primera visita al poble, va respondre sorneguer: «Jo tampoc. És una sorpresa als 39 anys». La vesprada va ser distesa: hi havia qui s’alçava de les cadires per anar a buscar una copa de vi; mentre que els veïns de la plaça observaven l’espectacle des dels seus balcons, i alguns li demanaven, literalment a crits, la cançó de Jo mai mai. I el músic es va fer pregar: la va tocar la penúltima. Va deixar, pel final el seu cant més optimista: La gran eufòria, i la gent es va alçar de la cadira. Confetis de colors van inundar la plaça i els coixins del públic van saltar pels aires.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz