Joan Casellas: ‘La Muga Caula s’acaba, no la podem seguir gestionant, i no la podem fer créixer més’

0
921

Després de 15 edicions, la trobada internacional de poesia d’acció i ‘performance’ La Muga Caula arriba a la seva fi. Han sigut més de 500 ‘performances’ amb 250 artistes d’arreu del món. Després de tants anys han acumulat una quantitat històrica de patrimoni, que es posarà a l’abast dels interessats quan s’obri al públic un espai físic al mateix espai on ha succeït tot: les Escaules


Ha arribat a la redacció abans d’hora, acompanyat de la seva parella. Ens tanquem els tres a la sala de reunions. A cada resposta que em dona, hi intueixo un regust agredolç. Similar a la sensació que et queda després d’explicar el record d’alguna cosa que et fa sentir orgull, però que saps que no tornarà. No defuig cap pregunta, al contrari.

Que és La Muga Caula?
Una trobada d’art d’acció. Dic trobada i no un festival perquè la gent conviu, matí, tarda i nit. La particularitat de les Escaules donava la possibilitat de parlar amb els artistes, dinar, sopar amb ells.

Com sorgeix?
Des del 2000 vaig estar pensant de fer-ho. Però tenia por de la reacció del poble. Abans de comunicar-ho públicament vam reunir la gent del poble per explicar-ho. Estava equivocat. Aprofito per donar un immens agraïment a la gent del poble, que deixava les cases als voluntaris que s’hi han deixat la pell, i fins i tot als qui no els agrada, perquè no ho han boicotejat.

Perquè a les Escaules?
Tenim coneixement que Marcel Duchamp anava a les Escaules i l’origen del festival parteix d’aquí. És una trobada per celebrar-ho. Un esdeveniment que té com a eix el paisatge. La voluntat sempre és treballar en el poble.

També es fa molta feina a Figueres.
Cert. Figueres ha estat ciutat de referència. Tot comença amb el dia de l’art, després l’exposició de la Lola Ventós, l’exposició del cartell al Museu de l’Empordà i l’exposició dels documentalistes amb els artistes que vindran, fem activitats a la biblioteca municipal, conferències i seminaris… Sempre amb l’estratègia que beneficiï la trobada de les Escaules.

Ens explica què és l’art d’acció?
El teatre representa, i l’art d’acció presenta. Aquí si un artista diu que es beu una ampolla de vodka, segur que es tracta d’una ampolla de vodka. És un art efímer. Una vegada passat ja està. Per això s’ha de documentar. Cada edició l’hem documentada, així podem repassar què ha passat per poder-ho estudiar.

Totes?
A partir del tercer any tenim documentació amb fotografies i també en vídeo. Els contactem [els documentalistes] perquè ho documentin tot, però ells decideixen com fer-ho. L’única condició és que en algun moment o altre surtin els artistes que hi participen. Els documentalistes també són creadors.

D’aquí en surt Els deixebles de Marcel Duchamp, de Josep Pérez.
Exacte. Inicialment crec que no volia fer un documental com el que va acabar sortint, però l’any anterior teníem l’artista exiliat de Nigèria Jelili Atiku, que és d’aquells que la càmera estima. Ell l’agafa com a protagonista, i després una coprotagonista que és l’alumna. De fons hi ha els companys de taller, com desenvolupen els exercicis, i de tant en tant apareix la resta de perfomance i la seva acció.

Quin impacte ha tingut La Muga Caula al municipi?
És un dels millors festivals de tot Europa en aquest àmbit. Com que es fa al poble la gent creu que és petit. Però no és així. La Muga Caula ha passat a ser patrimoni del poble. La gent ha entès i ha participat en les performances. És comunitari, però no és elitista. És un festival popular, ja que hi ha més de 100 persones, que per aquest tipus d’art és moltíssim.

Amb quins recursos ha comptat?
El fet de fer-ho en un poble petit limita moltíssim l’ajuda de l’Ajuntament, ja que té un pressupost també petit. El problema l’hem tingut amb la resta d’administracions, parlen molt de descentralitzar la cultura però hi ha moltes traves. Nosaltres no cobràvem entrada, no tenim una marca que ens patrocini a darrere. El problema no ha estat demanar subvencions, sinó la gran dificultat de demostrar d’on surten la resta d’ingressos. Sort que tenim sponsors directes.

Amb quin pressupost comptava?
Aquest darrer any el pressupost ha estat de 35.000 euros. Si tinguéssim un equip de neteja, de producció, de premsa, un equip d’acolliment… encara seria molt més. Hauria estat molt diferent. Ho hem fet tan bé com hem pogut. Costa molt.

La 15a i última edició?
Sí. 100%. Hem tingut prou esma per fer la d’aquest darrer any. La part multitudinària s’acaba, ja que no la podem seguir gestionant, i no la podem fer créixer més. Hem arribat al límit. Però continua…

Com?
Estem fent un centre documental a les Escaules. Hem organitzat 27 exposicions; tant les dels artistes, com les extres. Ara s’inaugura l’exposició a la fundació al Joan Brossa de Barcelona fins al 12 de gener, que fa una mirada als 15 anys de La Muga Caula. Tot això hi serà, més els llibres que ens han enviat els artistes, restes d’accions realitzades, imatges, vídeos…

Cap acció performativa, doncs?
Arran d’aquest centre, farem tallers d’acció i després farem residències d’artistes i documentalistes perquè treballin sobre la natura. És un procés, durant 15 anys presentàvem treballs d’artistes, i ara ens centrarem en el procés creatiu de l’artista.

Què deixa, La Muga Caula?
Durant 15 anys hi han passat 250 artistes d’arreu del món. Tindrem un centre de documentació que es podrà consultar des de qualsevol lloc del món. L’Ajuntament ens cedirà un espai on hi havia una elèctrica per fer el centre documental de Duchamp, per poder documentar la seva presència a les Escaules i a Catalunya.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li