Joan Caball: ‘El sector agrari és el que pot ajudar a mitigar la desertització’

0
780

És el coordinador nacional d’Unió de Pagesos des de l’any 2000. En aquesta entrevista detalla quina és la lluita actual del sindicat, en quina salut es troba la pagesia alt-empordanesa o com han afectat les modes healthy en aquesta branca econòmica, entre altres. Caball afegeix que el canvi climàtic farà que hagin d’adaptar els sistemes de conreu i les èpoques de sembra


Quina anàlisi faria de la situació actual de la pagesia catalana?
Tenim un problema, ja que tal com diuen teòricament els poders públics, quan vam entrar a la Unió Europea una de les úniques competències comunes que teníem eren les polítiques agràries, i aquestes defineixen la funció dels pagesos, que és fer aliments segurs i amb preus raonables per a la ciutadania i procurar que la renda mitjana del pagès s’acosti a la mitjana de la dels altres ciutadans. Això no passa, al contrari: cada vegada s’està distanciant més. I l’altre paradigma és que el sector no disposa de gaires ajudes públiques, i aquí Catalunya el sector està encaminat al mercat. Veiem que en els últims anys les regles del mercat han canviat, ja que si hi ha molta oferta, els preus haurien de baixar, i quan hi ha poca oferta, haurien de pujar. Però això no passa, ja que ara, hi hagi molta o poca oferta, el preu és baix. Això ho hem vist enguany amb el cava, per exemple… Per tant, el repte més gran és intentar fer que del que paguen els ciutadans pel producte, nosaltres, els pagesos, en puguem percebre una part.

Ser el coordinador nacional implica també la tasca de relacions institucionals. Fa poc es va reunir amb el president Torra, què li va transmetre?
Fa pocs dies celebràvem els 45 anys d’Unió de Pagesos i el manifest fundacional deia que si el país no es democratitzava _estem parlant del 1974_ i no hi havia llibertat pel país, tampoc n’hi hauria pel sector. Els fundadors van pensar no només en ells, sinó també en nosaltres. El problema és que es va començar a arreglar una mica tard, ja que no tenim plena democràcia al camp fins al 1994, la primera vegada que voten els pagesos i escullen els seus representants. Ens va costar molt més i ara en aquests moments ens trobem amb el hàndicap de dir si l’organització és independentista o no ho és. L’organització és una eina, per tant és la seva gent, i creiem que hem d’estar al costat de la gent. Si majoritàriament hem defensat drets i llibertats, que és l’essència de l’organització, doncs hem d’estar-hi. Hi ha molta implicació i una de les qüestions amb Torra mostrava, després de la sentència, què passaria amb el sector agrari o amb el rum-rum que hi ha sobre la pèrdua d’empreses. Però val a dir que des del boicot que es va demanar des del Partit Popular de no comprar productes catalans, la gent es va resituar, i els mercats que va acabar guanyant el sector no els va perdre. Es van adaptar, i això no vol dir que no tinguem mercat a l’Estat espanyol, eh? El tenim, però el mercat que ens hauria de preocupar més són els 7,5 milions de ciutadans que hi ha a Catalunya, ja que és un mercat prou important i cada dia menja.

45 anys de l’organització són 45 anys de lluites. Quina és la lluita d’ara?
Ara la lluita més important són els preus i aconseguir que la gent s’hi guanyi la vida. Hi ha qui diu que s’ha de rejovenir el sector, però si no es guanyen la vida, els joves acabaran marxant, i més si viuen a una comarca amb altres oportunitats, com aquesta. Aquí, sense marxar de la comarca, hi ha altres sectors de l’economia que també tiren molt; en altres comarques o fan de pagesos o han de marxar. El principal problema és que la gent s’hi pugui guanyar la vida dignament i de quina manera es pot fer que els preus siguin més justos.

Parlava de jovent, hi ha futur al sector?
La crisi va donar una oportunitat al sector agrari, que va ser de refugi per a molts. Que entri gent jove és bo perquè entren amb una altra mentalitat, tenen més formació. Abans només era l’experiència i ara hi ha qui fa de pagès amb una llicenciatura o són enginyers, això dona una capacitat d’obertura més àmplia. I en aquesta comarca, per sort, estem vora els Pirineus i sempre acabem mirant què passa al nord.

Precisament, com està la pagesia aquí la comarca?
L’Alt Empordà és la comarca més important de les comarques gironines pel que fa al sector primari. El cert és que en totes les comarques de Girona hi ha menys pagesos que al Segrià sol, per exemple. El 60%-70% dels pagesos gironins estan entre l’Alt i el Baix Empordà i hi ha alguns sectors, com la fruita, que s’han especialitzat i han guanyat mercats molt difícils com l’anglès. És una comarca amb un sector de serveis potent però déu-n’hi-do el servei primari.

Les dietes healthy, realfood, el veganisme… són tendències que estan a l’ordre del dia, com influeixen al sector?
Mira, aquesta setmana teníem un congrés de les comarques de Girona sobre el món de la carn i vaig queixar-me de les apostes que fan alguns països, per exemple, de fer hamburgueses de carn vegetal. Nosaltres entenem que, per exemple, si la llet no és d’animal no se’n pot dir llet. Per què n’hem de dir llet, del suc que treu la soja? El mateix passa amb la carn… si és carn vegetal, no és carn. Crec que hi ha massa context de modes, hem de pensar que aquí tenim reconeguda la dieta mediterrània, que de manera resumida es basa en productes de temporada, verdures, fruites i una mica de carn.

Una companya teva em deia que el sector ramader contamina molt, i segons dades oficials de la Unió Europea el sector agrari tenim la corresponsabilitat de l’11% de la producció de gas d’efecte hivernacle. Però entre l’energia i el transport del país tenen més del 60% de producció. Per tant, que es posi el dit a l’ull en aquest 11%, no ho entenc. Quan mirem aquestes coses s’hauria de mirar amb la pantalla grossa i incloure-ho tot. Hi havia el científic que va aconseguir fer una hamburguesa amb carn sintètica, va costar 300.000 euros i va dir que en podria produir per 1 euro l’hamburguesa, però i tot el que l’envolta? L’energia que li costa fer aquesta hamburguesa què? Què és el que hem perdut? L’estacionalitat dels productes. Hem d’entendre que si al gener no hi ha cireres no passa res. Actualment hi ha interessos de grans corporacions que estan entrant al sector agroalimentari i que han guanyat molt amb les noves tecnologies, que el que fan és invertir perquè quan estiguis a Tòquio mengis el mateix producte que quan estiguis a Barcelona o a Oslo. Això vol dir que acabarem fent pinso per a la gent. Nosaltres pensem que quan vagis a Tòquio has de menjar el que hi ha allà i quan vinguis a Figueres has de menjar el que hi ha aquí. La realitat dels recursos és que els hem de saber utilitzar. Hem de mirar com produïm i que els vedells que es mengen a la Xina es criïn a la Xina, per dir-ho així.

Un altre dels temes és l’etiqueta eco, sembla que tot hagi de ser ecològic. Realment ho és?
Com a organització sempre hi hem apostat. Tothom pot fer agricultura ecològica? Potser no, perquè no hi ha tanta demanda. Però per exemple, el sector del vi acabarà essent tot ecològic perquè hi ha demanda. Hi ha sectors en què ho imposa la mateixa societat. Etiquetat com a ecològic o producció integrada? Segur, perquè les autoritats europees t’ho diuen.

Però si els sòls o l’aire estan contaminats, això no pot alterar el producte?
Majoritàriament algun lloc que té problemes, per exemple, de nitrats, és pel monocultiu. Si tens un conreu que fixa un mineral i no fas rotació de conreus, aquell mineral sempre serà allà. Aquí a l’estiu hi ha camps de gira-sol, aquesta planta absorbeix molts dels minerals de les restes que altres plantes deixen; si només fas gira-sols o blat de moro i poses més unitats desequilibres el camp, però si fas rotació de conreus, que és el que feien els nostres avantpassats sense haver anat a escola, però ho havien observat, no hi ha problema.

Com els està afectant el canvi climàtic?
Estem en un país que tenim climatologia mediterrània, això ja ens afecta amb temporades que no plou. I ara, com enguany, hi ha hagut 3 o 4 setmanes a l’estiu de temperatures molt altes i veiem que quan plou, plou de cop. Ens hi haurem d’adaptar.

ÀNGEL REYNAL

Quins són els conreus que es poden veure més perjudicats aquí?
Una companya del sector, holandesa, em deia que algun dia veuria raïms a Holanda pel fet del canvi climàtic. Pot ser que sí, però em sembla que no anirà a tant… Si no hi ha activitat agrària i no conreem pot ser que d’aquí a no gaire anys tinguem el Sàhara fins als Pirineus. El sector agrari és el que pot ajudar més a mitigar en algunes zones la desertització.
Hem d’adaptar-nos als sistemes de conreu i potser avançar o retardar les èpoques de sembra.

Fa una mica la sensació que no donem importància al sector… i és la base de la nostra vida.
Fins ara dèiem que hi havia un divorci entre el món urbà i el món rural i ara moltes vegades acaba sent entre els mateixos pagesos del poble i els que no ho són. La funció que acaba fent la gent per la no entesa del sector és entrar en un camp sembrat amb un 4 x 4, això és incivisme. Quan hi ha denúncia algun advocat acaba dient que el camp no està ballat. Oi que no et cagues a la taula del veí? Doncs tampoc hauries d’entrar al camp del veí.

Ens cal més educació sobre la importància del sector primari?
Hauria d’haver-hi alguna assignatura obligatòria a l’escola sobre quina és la funció que fa el pagès a la societat. A la Constitució suïssa hi ha la funció dels pagesos i està regulat per un ens. És a dir, la Carta Magna suïssa diu quina és la funció de la pagesia per desenvolupar al país.

El sindicat dona suport a les dones que treballen en el sector, però no s’ha plantejat mai tenir-les en compte en el nom? Per exemple, Unió de Pagesos i Pageses?
Malauradament no, perquè encara és un món molt masculinitzat. Dins el sindicat tenim quatre sectors socials: joves, gent gran, dones i integracions. Les dones mai han volgut tenir un NIF a banda, ja que es consideren pageses, que és molt diferent de ser dones de pagesos. A l’executiva, a banda dels escollits, sempre hi ha una dona proposada pel sector social i un jove.

I val a dir que l’única Creu de Sant Jordi que té Unió de Pagesos és a la Maria, per la tasca que feia en bé de defensar les dones del món rural.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li