Joan Bastons Plana

0
972

El 18/10/19 es compleixen 50 anys de la mort de Joan Bastons Plana, que fou professor de Filosofia i Llengua Castellana de l’institut R. Muntaner de Figueres del 1944 al 1965, any de la seva jubilació. A més, va ser secretari i interventor uns cursos.

Nascut a St. Feliu de Pallerols (la Garrotxa), es llicencià en Filosofia per la Universitat de Madrid amb títol signat, oficialment i tardanament, pel president de la República. A les darreries dels anys vint inicià la seva activitat docent, sempre en instituts d’ensenyament secundari: Girona, Reus, Tortosa, Terrassa, Granollers, Verdaguer de Barcelona i finalment Figueres, on també impartí classes als Fossos durant un temps. Disposava en temps de la República del títol de catedràtic però el franquisme el derogà; fou depurat i, a més, fruit d’una diàspora col·lectiva sancionadora, fou destinat a Figueres. Coincidí amb uns excel·lents companys de claustre, entre altres: J. M. Álvarez (CN), Josep Anglada (Mate), Mn. M. Ayats (Reli), Mn. J. Bosch (Llatí), Mn. J. M. Cardelús (Reli), E. Carratalá (Francès), Josep Casulleras (Mate), A. Compte (Història), D. Condom (Llatí), Mn. J. Costa (Llatí), Roser Cros (Castellà), J. M. Cuadras (Mate), E. Cuèllar (Filo), M. Golobardes (Grec), J. Guillamet (Castellà), Mn. J. M. Guinart (Reli), Mn. J. Llauró (Llatí), Neus Llovera (CN), Antoni Pla (Història), Carmina Pleyán (Castellà), Roser Pujades (Mate), Lluís Pujol (FQ) Mn. M. Pujol (Grec), R. Reig, Dora Riera i E. Rodeja (Dibuix), J. Santaló (Història), J. Serra (Filo i Francès), J. Soriano (FQ), Joan Vaqué (Grec), Elvira Vinaixa (FQ), Josep Vives (CN) i Luis Yrache (Castellà). Sigui també un record agraït per a tots ells, molts professors meus, bolcats amb vocació i saviesa al noble exercici de la docència. El meu pare, a banda de la tasca docent del dia a dia, va ser el coordinador durant uns anys d’uns exàmens trimestrals –dues convocatòries– destinats a alumnes lliures preparats pels mestres dels diferents pobles de l’Empordà, per no haver de jugar-se tot el curs a una sola carta, la del juny. A més, constituïa tribunals mixtos –lletres i ciències– que anaven a examinar a col·legis d’Arenys de Mar, Manlleu, St. Celoni i Tona. Persona de vida austera i modesta, amable, planera, servicial, bolcada a l’exercici de la docència des d’uns sòlids principis humanístics basats en l’educació, en la tolerància, en el respecte, en la solidaritat, en la democràcia. Una de les frases que més li recordo a propòsit del seu tarannà era: «Vull viure en la filosofia, no de la filosofia». Aquesta fou, en complir 70 anys, objecte de la lliçó inaugural del curs 1965-1966, intitulada «El concepto de filosofia», en què entén la filosofia no com a ocupació professional i sí com a vocació, com a estil de vida personal. L’exalumne Eduard Puig, que homenatjarem en un imminent congrés, escrigué «el Sr. Bastons, tan pacífic». Com a fill, guardo com a penyora un gran consell que ara em plau fer públic: «Mentre siguis jove, cerca el consell, l’experiència i la saviesa dels grans, i quan siguis gran, cerca l’audàcia, la intrepidesa i les il·lusions dels joves». Com a exalumne, li dec, i també a la catedràtica C. Pleyán, la meva decisió d’estudiar Filosofia i Lletres, especialitat de Filologia Romànica, ser catedràtic de Llengua i Literatura Espanyoles per oposició (als anys 60-70 no hi havia, per dissort, català al sistema educatiu) i la meva incombustible vocació docent.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li