Joan ArmanguĂ©: ‘El fet de governar en minoria en els darrers quatre anys crec que va ser un error’

Joan ArmanguĂ© (Figueres el 1953) va ocupar l’alcaldia de la ciutat de Figueres des del 17 juny 1995, quan va agafar el relleu de MariĂ  Lorca, fins al 26 maig 2007, moment en el qual va ser substituĂŻt per Santi Vila. Durant aquests dotze anys de gestiĂł davant de la capital alt-empordanesa ha anat acumulant anècdotes i experiències que ha plasmat en el llibre ‘Històries d’alcalde (Figueres 1995-2007)’. editat per l’Editorial Gavarres

El proper 10 d’abril a l’auditori dels Caputxins es presenta Històries d’alcalde. Qui hi trobem en el seu llibre?
És la crònica d’un temps. La meva etapa política com alcalde narrada en seixanta-dues històries. Tot i que n’hi ha algunes que comencen abans de ser alcalde i que continuen després de que jo fos alcalde. Per tant és la crònica d’un temps de la vida local.

Una crònica que també explica l’evolució de Figueres?
Són històries que tenen una part anecdòtica i que s’han posat en categories per donar sentit en aquestes històries. No són un balanç de l’acció de govern, però sí que reivindiquen un llegat i li volen donar sentit i significat a l’acció de 12 anys a l’alcaldia. Són històries, la majoria d’elles, políticament incorrectes.

PolĂ­ticament incorrectes?
Ho explico a la introducció: no pretenen minimitzar ni les accions ni els fets ni els comportaments viscuts en la meva etapa d’alcalde. Jo no les he escrit per quedar bé davant de tothom, sinó que són unes històries escrites, deixades anar, tal com penso i sento. Per tant, estan fetes des de la màxima sinceritat.

Una sinceritat que pot ser que generi polèmica?
No. Jo crec que hi ha relats que no deixaran indiferent a ningú. Utilitzo un epigrama d’en Fages de Climent a la presentació que crec que ho resumeix. Fages de Climent deia «El meu epigramatari farà somriure a tothom excepte al destinatari». Jo crec que en aquestes històries hi ha molts destinataris. Crec que la majoria s’ho agafarà amb un somriure a la boca, potser no tothom. Però el pas dels anys i la distància em permetia fer aquest exercici de màxima transparència i sinceritat.

Precisament en la presentació del llibre explica com l’origen d’aquest sorgeix a partir d’una proposta que li varen fer des de l’editorial Gavarres. Vostè s’ho havia plantejat abans?
No. Quan m’ho varen demanar vaig demanar uns dies per pensar-hi. Desprès de reflexionar-hi vaig tenir clar que era un bon moment per posar-me a escriure i recordar situacions viscudes, no només per explicar els fets i el llegat, ja que el llibre no està exempt d’autocrítica. Aquestes històries expliquen èxits i fracassos, encerts i errors. Crec que també tenen una perspectiva en el temps de reconèixer en què ens vàrem equivocar, i que sigui un missatge per no caure en el futur en els mateixos errors. Per tant aquí hi ha autocrítica, i també crítica, de situacions viscudes. Sempre des del màxim respecte.

Li demano per aquesta autocrítica. D’aquests aspectes que es podrien haver fet de forma diferent, n’hi ha algun que recordi especialment?
N’hi ha varis. Però ara la que em sembla que, a més a més, té una vigència atemporal, és el no formar un govern sòlid i majoritari en el meu tercer mandat. El fet de governar en minoria en els darrers 4 anys crec que va ser un error. És a dir, el fet de no haver fet més esforços per aconseguir un govern majoritari que hagués donat major estabilitat al llarg del mandat. Evidentment, ho vàrem intentar, però és una cosa que depèn de dues parts, si les dues parts no volen, és difícil. Però per la meva banda i de l’opció que representava, hauria d’haver fet mes esforços per aconseguir aquesta major estabilitat que no es va tenir en el darrer mandat.

Entenc que això va influir en el que es volia fer i no es va poder acabar fent.
Efectivament. Va acabant passant factura, en el sentit de que alguns projectes es varen quedar aparcats. La història anomenada Arquitectura sense fer recull els projectes pendents d’execució.

Li pregunto per l’altra banda de la balança. De tots els encerts que ha fet al llarg d’aquests anys, quin creu que ha estat el mes gran?
És difícil, ja que em sento orgullós de molt dels fets. Posaré tres exemples per la seva transcendència, guanyar la batalla de la nova estació d’alta velocitat dins la idea d’una estació intermodal, pel que significa estratègicament pel futur de la ciutat. I el centre sociosanitari Bernat Jaume, juntament amb l’ampliació de l’hospital, pel que representa per la qualitat i benestar de les persones, i la Biblioteca Fages de Climent, pel foment de la cultura.

Què li sembla la Figueres que tenim avui?
És una ciutat que està vivint uns canvis demogràfics i socials molt importants. Quan encara no s’havia refet de la primera crisi, n’ha arribat una de nova, més problemàtica. Aquests problemes se’ls ha d’afrontar amb unitat i una acció consensuada que permeti avançar de forma decidida per millorar la situació.

Una unitat difícil d’aconseguir quan existeix tanta varietat de representació política.
En els molts anys que portem de democràcia municipal, des del 79 fins avui, només hi ha hagut un breu període de temps entre el primer ajuntament democràtic entre el 81 i el 83 d’un govern d’unitat. Crec que això és una assignatura pendent dels que vàrem venir a continuació i els que hem governat la ciutat, del 83 fins ara. No hem sabut, i això forma part del nostre dèficit, establir unes bases més solides, més unitàries en el si de l’ajuntament, i en el si de la ciutat. Aquesta també es una altre autocrítica que m’atribueixo, ja que a la meva etapa no ho vaig aconseguir. Ara vist amb perspectiva és una de les lliçons que he aprés i que crec que de cara al futur tant de bo aquesta unitat es pogués donar més aviat que tard. Donaria molta mes força a la ciutat per avançar.

Vostès, els alcaldes i alcaldesses, solen ser sempre el blanc de les crítiques i alhora només vostès poden viure la dificultat d’estar al centre de tantes opinions.
Sí, evidentment. La majoria de ciutadans desconeixen la realitat del que implica la governança d’una ciutat. De ben segur que si molts d’ells fossin coneixedors de tots els ressorts i circuits de la vida municipal, la seva opinió seria una altra. En aquest sentit és evident que l’alcalde o l’alcaldessa de torn són els principals receptors de la crítica, legitima sempre, d’aquell ciutadà que es considera que no està suficientment atès per la pròpia municipalitat.

Una vegada s’és alcalde, ho és per tota la vida?
Diguem que amb la nomenclatura no, però és evident que una persona que ha exercit el càrrec d’alcalde o alcaldessa té una altre visió de la ciutat.

Quina?
L’alcalde coneix amb més profunditat el funcionament de l’Administració i tot el que implica el govern d’una ciutat. Aquesta visió diferent dona una mirada diferent de la que poden tenir aquelles persones que no coneixen les interioritats ni el funcionament de la pròpia administració local.

Ara que em comenta això. A vostè li demanen consulta des de l’alcaldia?
Des que vaig deixar l’alcaldia el 2007, he tingut una reunió amb l�actual alcaldessa Agnès Lladó, en un dinar llarg on vàrem estar parlant de temes de ciutat. També m’he trobat amb l’ex alcalde Jordi Masquef amb qui vaig mantenir dues reunions, per parlar de temes de ciutat i on vaig donar a conèixer el meu punt de vista. Són els dos, alcaldessa i alcalde, amb qui he tingut aquest contacte, sempre per iniciativa seva.

Sempre al servei de la ciutat.
Quan a un alcalde se li demana la seva col·laboració, no s’hi pot negar. Crec que es una obligació que tenim. Governi qui govern, sigui del bàndol polític que sigui, si et demanen una opinió, quina és la teva visió sobre un determinat tema. Ho has d’explicar amb la màxima sinceritat.

Sinceritat que també trobem en el llibre. Algunes d’aquestes històries a vegades arriben al públic general, però fins que un dels seus protagonistes no ho explica, no ho coneixem del cert.
Sí. Crec que aquest es un bon exercici. Jo crec que se’n fa poc, hauria d’estar més sovintejat. És bo que les persones que hem tingut un període llarg de responsabilitat posem per escrit les nostres reflexions i ho fem d’una forma entenedora per a la majoria dels ciutadans. No com una qüestió dirigida a experts, sinó dirigit al conjunt de la ciutadania. Crec que contribueix a fer mes transparent el propi ajuntament en aquest cas. Aquest es l’objectiu fonamental d’aquests històries. Fer una contribució per entendre no només que implica, sinó el que va significar el pas per l’alcaldia en aquests dotze anys.