
Joan ArmanguĂ© (Figueres el 1953) va ocupar l’alcaldia de la ciutat de Figueres des del 17 juny 1995, quan va agafar el relleu de MariĂ Lorca, fins al 26 maig 2007, moment en el qual va ser substituĂŻt per Santi Vila. Durant aquests dotze anys de gestiĂł davant de la capital alt-empordanesa ha anat acumulant anècdotes i experiències que ha plasmat en el llibre ‘Històries d’alcalde (Figueres 1995-2007)’. editat per l’Editorial Gavarres
El proper 10 d’abril a l’auditori dels Caputxins es presenta Històries d’alcalde. Qui hi trobem en el seu llibre?
És la crònica d’un temps. La meva etapa polĂtica com alcalde narrada en seixanta-dues històries. Tot i que n’hi ha algunes que comencen abans de ser alcalde i que continuen desprĂ©s de que jo fos alcalde. Per tant Ă©s la crònica d’un temps de la vida local.
Una crònica que també explica l’evolució de Figueres?
SĂłn històries que tenen una part anecdòtica i que s’han posat en categories per donar sentit en aquestes històries. No sĂłn un balanç de l’acciĂł de govern, però sĂ que reivindiquen un llegat i li volen donar sentit i significat a l’acciĂł de 12 anys a l’alcaldia. SĂłn històries, la majoria d’elles, polĂticament incorrectes.
PolĂticament incorrectes?
Ho explico a la introducció: no pretenen minimitzar ni les accions ni els fets ni els comportaments viscuts en la meva etapa d’alcalde. Jo no les he escrit per quedar bé davant de tothom, sinó que són unes històries escrites, deixades anar, tal com penso i sento. Per tant, estan fetes des de la mà xima sinceritat.
Una sinceritat que pot ser que generi polèmica?
No. Jo crec que hi ha relats que no deixaran indiferent a ningú. Utilitzo un epigrama d’en Fages de Climent a la presentació que crec que ho resumeix. Fages de Climent deia «El meu epigramatari farà somriure a tothom excepte al destinatari». Jo crec que en aquestes històries hi ha molts destinataris. Crec que la majoria s’ho agafarà amb un somriure a la boca, potser no tothom. Però el pas dels anys i la distà ncia em permetia fer aquest exercici de mà xima transparència i sinceritat.
Precisament en la presentació del llibre explica com l’origen d’aquest sorgeix a partir d’una proposta que li varen fer des de l’editorial Gavarres. Vostè s’ho havia plantejat abans?
No. Quan m’ho varen demanar vaig demanar uns dies per pensar-hi. Desprès de reflexionar-hi vaig tenir clar que era un bon moment per posar-me a escriure i recordar situacions viscudes, no nomĂ©s per explicar els fets i el llegat, ja que el llibre no estĂ exempt d’autocrĂtica. Aquestes històries expliquen èxits i fracassos, encerts i errors. Crec que tambĂ© tenen una perspectiva en el temps de reconèixer en què ens vĂ rem equivocar, i que sigui un missatge per no caure en el futur en els mateixos errors. Per tant aquĂ hi ha autocrĂtica, i tambĂ© crĂtica, de situacions viscudes. Sempre des del mĂ xim respecte.
Li demano per aquesta autocrĂtica. D’aquests aspectes que es podrien haver fet de forma diferent, n’hi ha algun que recordi especialment?
N’hi ha varis. Però ara la que em sembla que, a mĂ©s a mĂ©s, tĂ© una vigència atemporal, Ă©s el no formar un govern sòlid i majoritari en el meu tercer mandat. El fet de governar en minoria en els darrers 4 anys crec que va ser un error. És a dir, el fet de no haver fet mĂ©s esforços per aconseguir un govern majoritari que haguĂ©s donat major estabilitat al llarg del mandat. Evidentment, ho vĂ rem intentar, però Ă©s una cosa que depèn de dues parts, si les dues parts no volen, Ă©s difĂcil. Però per la meva banda i de l’opciĂł que representava, hauria d’haver fet mes esforços per aconseguir aquesta major estabilitat que no es va tenir en el darrer mandat.
Entenc que això va influir en el que es volia fer i no es va poder acabar fent.
Efectivament. Va acabant passant factura, en el sentit de que alguns projectes es varen quedar aparcats. La història anomenada Arquitectura sense fer recull els projectes pendents d’execució.
Li pregunto per l’altra banda de la balança. De tots els encerts que ha fet al llarg d’aquests anys, quin creu que ha estat el mes gran?
És difĂcil, ja que em sento orgullĂłs de molt dels fets. PosarĂ© tres exemples per la seva transcendència, guanyar la batalla de la nova estaciĂł d’alta velocitat dins la idea d’una estaciĂł intermodal, pel que significa estratègicament pel futur de la ciutat. I el centre sociosanitari Bernat Jaume, juntament amb l’ampliaciĂł de l’hospital, pel que representa per la qualitat i benestar de les persones, i la Biblioteca Fages de Climent, pel foment de la cultura.
Què li sembla la Figueres que tenim avui?
És una ciutat que està vivint uns canvis demogrà fics i socials molt importants. Quan encara no s’havia refet de la primera crisi, n’ha arribat una de nova, més problemà tica. Aquests problemes se’ls ha d’afrontar amb unitat i una acció consensuada que permeti avançar de forma decidida per millorar la situació.

Una unitat difĂcil d’aconseguir quan existeix tanta varietat de representaciĂł polĂtica.
En els molts anys que portem de democrĂ cia municipal, des del 79 fins avui, nomĂ©s hi ha hagut un breu perĂode de temps entre el primer ajuntament democrĂ tic entre el 81 i el 83 d’un govern d’unitat. Crec que això Ă©s una assignatura pendent dels que vĂ rem venir a continuaciĂł i els que hem governat la ciutat, del 83 fins ara. No hem sabut, i això forma part del nostre dèficit, establir unes bases mĂ©s solides, mĂ©s unitĂ ries en el si de l’ajuntament, i en el si de la ciutat. Aquesta tambĂ© es una altre autocrĂtica que m’atribueixo, ja que a la meva etapa no ho vaig aconseguir. Ara vist amb perspectiva Ă©s una de les lliçons que he aprĂ©s i que crec que de cara al futur tant de bo aquesta unitat es poguĂ©s donar mĂ©s aviat que tard. Donaria molta mes força a la ciutat per avançar.
Vostès, els alcaldes i alcaldesses, solen ser sempre el blanc de les crĂtiques i alhora nomĂ©s vostès poden viure la dificultat d’estar al centre de tantes opinions.
SĂ, evidentment. La majoria de ciutadans desconeixen la realitat del que implica la governança d’una ciutat. De ben segur que si molts d’ells fossin coneixedors de tots els ressorts i circuits de la vida municipal, la seva opiniĂł seria una altra. En aquest sentit Ă©s evident que l’alcalde o l’alcaldessa de torn sĂłn els principals receptors de la crĂtica, legitima sempre, d’aquell ciutadĂ que es considera que no estĂ suficientment atès per la pròpia municipalitat.
Una vegada s’és alcalde, ho és per tota la vida?
Diguem que amb la nomenclatura no, però és evident que una persona que ha exercit el cà rrec d’alcalde o alcaldessa té una altre visió de la ciutat.
Quina?
L’alcalde coneix amb més profunditat el funcionament de l’Administració i tot el que implica el govern d’una ciutat. Aquesta visió diferent dona una mirada diferent de la que poden tenir aquelles persones que no coneixen les interioritats ni el funcionament de la pròpia administració local.
Ara que em comenta això. A vostè li demanen consulta des de l’alcaldia?
Des que vaig deixar l’alcaldia el 2007, he tingut una reuniĂł amb lâ€actual alcaldessa Agnès LladĂł, en un dinar llarg on vĂ rem estar parlant de temes de ciutat. TambĂ© m’he trobat amb l’ex alcalde Jordi Masquef amb qui vaig mantenir dues reunions, per parlar de temes de ciutat i on vaig donar a conèixer el meu punt de vista. SĂłn els dos, alcaldessa i alcalde, amb qui he tingut aquest contacte, sempre per iniciativa seva.
Sempre al servei de la ciutat.
Quan a un alcalde se li demana la seva col·laboraciĂł, no s’hi pot negar. Crec que es una obligaciĂł que tenim. Governi qui govern, sigui del bĂ ndol polĂtic que sigui, si et demanen una opiniĂł, quina Ă©s la teva visiĂł sobre un determinat tema. Ho has d’explicar amb la mĂ xima sinceritat.
Sinceritat que també trobem en el llibre. Algunes d’aquestes històries a vegades arriben al públic general, però fins que un dels seus protagonistes no ho explica, no ho coneixem del cert.
SĂ. Crec que aquest es un bon exercici. Jo crec que se’n fa poc, hauria d’estar mĂ©s sovintejat. És bo que les persones que hem tingut un perĂode llarg de responsabilitat posem per escrit les nostres reflexions i ho fem d’una forma entenedora per a la majoria dels ciutadans. No com una qĂĽestiĂł dirigida a experts, sinĂł dirigit al conjunt de la ciutadania. Crec que contribueix a fer mes transparent el propi ajuntament en aquest cas. Aquest es l’objectiu fonamental d’aquests històries. Fer una contribuciĂł per entendre no nomĂ©s que implica, sinĂł el que va significar el pas per l’alcaldia en aquests dotze anys.
Molt interessant, però s’hauria de revisar l’ortografia…