Jo vull entrar a la fase 5

0
1121

A primers de la setmana passada un amic m’enviava una d’aquelles postals que corren per les xarxes, i amb la pandèmia i el confinament, han corregut encara més. Una imatge i unes paraules que em van dur a unes quantes reflexions que us comparteixo.

El final d’aquesta etapa de la pandèmia de la Covid-19 no pot ser nomĂ©s aspirar a viure «com abans». NecessĂ riament n’hem de treure algun aprenentatge mĂ©s: sigui en el vessant sanitari –perl compte que ens porta– però tambĂ© en el social, comunitari, econòmic o ecològic… no? A inicis de la crisi sanitĂ ria parlĂ vem molt de les poses positives i els aprenentatges que en sortirien, que de com ens canviaria per sempre o de que les coses mai mĂ©s serien igual. On han quedat totes aquelles reflexions? Ara ja nomĂ©s ens preocupa saber quan arriben els turistes? Allò dels dofins era nomĂ©s una imatge bonica i no una reflexiĂł de com estem enverinant el mar? Tornarem a oblidar-nos del sistema i del personal sanitari? Què canviarĂ  (òbviament pensant en què canviarĂ  a millor)? O resulta que ara ja en fem prou que tot torni a primers de març? El gran desafiament de la humanitat sempre ha estat anar mĂ©s enllĂ , avançar, millorar. Col·lectivament, socialment, nacionalment, personalment… no serĂ  aixĂ­ en aquesta ocasiĂł? No havĂ­em quedat que aquest era un gran repte? I si millorem, cap a on? Ho estem fent? No crec que millorar sigui tornar al punt de partida. Cal avançar. De la mateixa manera que la fi del nostre projecte polĂ­tic republicĂ  no Ă©s que les persones represaliades deixin de ser-ho, i preses i presos surtin de la presĂł, exiliades i exiliats tornin i les causes siguin arxivades, perquè l’objectiu del nostre projecte republicĂ  era i Ă©s la independència, i no l’amnistia, la fi d’aquesta crisi sanitĂ ria, i la social i econòmica que vindrĂ  al darrere no pot ser tornar a la societat desigual i injusta de primers de març del 2020. Per això, com diu la postal que el meu amic m’envia, jo no em conformo a arribar a la fase 4, ni a la represa. Jo vull arribar a la fase de la postal. On oneja al cel clar una bandera estelada i hi diu «fase 5 – independència». Jo vull sortir d’aquesta crisi sanitĂ ria, polĂ­tica i social superant els barrots d’un estat que ha aprofitat una emergència sanitĂ ria per imposar un nou centralisme polĂ­tic, on de la seva ineptitud n’han derivat mĂ©s morts i dolor, on han encimbellat militars, policies i guĂ rdies civils per fer veure que es cuidaven de la salut. Perquè jo continuo pensant que cada crisi pot ser tambĂ© una oportunitat. I sĂ­, d’aquĂ­ nomĂ©s en podem sortir passant a la fase 5.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li