Jo educo, tu adoctrines

0
706

Vaig néixer l’octubre del 1968, any de revolucions estudiantils a París. Jo vaig gaudir d’uns drets com a nena catalana que molts altres abans havien defensat i lluitat per mi. Mai no em vaig aturar a pensar en la sort que tenia de ser catalana, ho era i prou. La mort del dictador m’arribava als set anys, una edat més de jugar a nines que d’entendre l’alegria que va provocar a la família. Llavors no vaig preguntar per què aquell vell decrèpit de la TV els feia tanta ràbia. Vaig aprendre a llegir català amb un llibre en castellà, sota els dibuixets hi deia seta i jo inventava la lectura dient: “buuulet” llavors la meva tia va reescriure totes les paraules i a sota de silla hi havia escrit “cadira”. Així de normal, i no es parlava malament de la llengua castellana. Anava a l’escola pública i al pati de l’escola es parlava català i castellà, més castellà perquè a la meva escola hi havia molts fills i filles de militars destinats a Figueres, tant de l’exèrcit de terra com els del bus blau, que eren d’aviació. Vaig fer bones amistats, que van durar anys, i vaig ser convidada a les seves festes i ells a les meves amb normalitat i mai, mai la llengua ens va dividir. A casa mai no es va parlar malament d’Espanya.

L’any 1977 vaig escoltar per primera vegada com els meus pares parlaven d’Estatut d’autonomia i de partits polítics amb sigles que per mi eren com els mots encreuats. L’aprovació de la Constitución española es barreja a la meva memòria com un tema més de la vida quotidiana, cap record especial, cap celebració, i recordo molt més les bromes del meu avi dient que amb la televisió a color de casa dels meus pares veuríem millor els colors blaugrana del nostre equip estimat. A casa del Real Madrid sí que parlaven malament.

En paral·lel a l’escola ja fèiem català com a assignatura i vaig tenir els primers llibres de text en català de coneixement del Medi Natural i Social just amb 10 anys.

Em va costar entendre el pànic que van passar a casa la nit del 23 de febrer del 1981, el meu pare era per feina a Madrid. Jo no sabia què era un cop d’estat i encara menys què podria implicar pels catalans. Aquella nit la meva mare va recordar episodis de la seva vida universitària i va parlar amb molt d’odi dels “grisos”; jo no sabia qui eren, llavors els policies de Figueres ja anaven vestits de color marró i mai no els vaig veure empaitant a ningú. Em va explicar moltes coses sobre la història de Catalunya, de com s’havia patit, com el meu avi havia anat a la presó pels dos bàndols, i va parlar de feixisme, opressió, dictadura… quantes coses en una nit. Imatges, paraules i emocions reviscudes aquest octubre del 2017.

Però mai, mai no es va parlar malament d’Espanya i jo no vaig ser adoctrinada, vaig ser educada en la democràcia, pel respecte, per la tolerància i valorant la cultura catalana, la de la pau per sobre de tot. Vaig ser educada en català perquè és la llengua de casa, vaig llegir més en català perquè és la meva llengua però em van fer estudiar el castellà, francès i anglès.

Vaig pensar que no calia lluitar pel dret a la llibertat d’expressió, vaig creure que com a dona havia assolit un grau important d’igualtat, vaig estudiar pensant que el català era la meva llengua i la de molts… però estava enganyada, adormida en una falsa societat acomodada.

I jo he educat els meus fills perquè defensin les seves llibertats, sobretot la d’expressió. He educat perquè davant les injustícies es rebel·lin i expressin pacíficament la seva opinió, he explicat que cal defensar la nostra llengua i cultura i sobretot he educat en el respecte total i absolut a les diferències. Si alguns creuen que això és adoctrinar s’han equivocat, perquè he educat buscant la diferència de criteris i exposant totes les versions. Ells han après a escollir, a decidir en grup i a acceptar la decisió. Aquests valors són els que ens calen per fer créixer la República catalana, educació en valors democràtics d’igualtat, respecte i justícia social. Jo educo, no adoctrino.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz