Jo dic ‘no’

0
824

D’una manera que, sense gaire marge d’error, podríem qualificar d’ufana i superba, o si no, amb la finalitat d’atemorir-nos (en aquestes circumstàncies no he pogut evitar recordar-me d’aquells versos de Jorge Kafrune: «…¡Fusilen a todo pájaro! Y extendió por los trigales su policía de gatos…») perquè assumim com a nostra la responsabilitat dels errors dels nostres dirigents regionals i nacionals en la gestió de la plaga que ens està assolint; amb més que probable satisfacció, deia, per la col·laboració en aquesta disbauxa econòmica i social, l’Ajuntament figuerenc ens va facilitant les estadístiques dels resultats de la seva actuació de control del compliment ciutadà d’unes exigències no ja solament desmesurades, sinó també contradictòries i en molts casos de dubtosa eficàcia sanitària.

Diu aquesta darrera informació que fins al divendres passat (cal suposar que amb el cap de setmana s’hauran incrementat les xifres) s’havien identificat 615 persones, s’havien controlat 481 vehicles i que s’havien fet 14 detencions, i 1.441 persones havien estat sancionades. (Si aquests esforços policials s’haguessin esmerçat en la lluita contra la delinqüència corrent, Figueres podria ser la glòria). Però bé, és a aquesta darrera actuació a la qual vull referir-me.

Si no m’equivoco, l’import mínim al que s’enfronten aquest miler i mig de ciutadans és de 600 euros, amb la qual cosa la previsió d’ingressos per a les arques municipals és de 900.000 (per aquells que potser encara la seva moneda de referència vital sigui l’antiga nacional, 150 milions de pessetes), una quantitat res menyspreable que potser minorarà els problemes econòmics d’una hisenda municipal que segueix carregada de despeses que, portada com una empresa en la qual cada any el consell d’administració ha de respondre davant l’assemblea general, serien retallades ipso facto.

Però més enllà d’aquestes consideracions més o menys macroeconòmiques municipals, hi ha uns aspectes més importants: els ètics i els sociològics i econòmics personals. Ètics, sí, perquè és ètic, si és que encara ens trobem en situació de reclamar ètica a l’acció política, sancionar per accions quan d’altres similars estan permeses? És ètic, a tall d’exemple, perquè hi ha molts més casos, prohibir que una persona tota sola pugui sortir a fer una passejada per desempallegar-se de l’angoixa del tancament i admetre-ho si acompanya un gos?

Però no només això: un mínim de 600 euros de sanció. Però és que s’han begut l’enteniment aquests aprenents de governants? (Cal aclarir que els nacionals?) Aquesta quantitat pot ser superior a l’import que per pensió o per atur reben moltes persones. És que volen condemnar-los a la fam i la misèria?

Ara, el que em venen al cap són les també antigues estrofes d’en Raimon: «Hem vist la por ser llei per a tots… No, jo dic no, diguem que no, nosaltres no som d’eixe món».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li