Jazzejada musical per Vilamaniscle

0
576

La dotzena ediciĂł de la vetllada aplega unes 2.500 persones i cinc actuacions a diferents escenaris


Vilamaniscle té poc més de 200 habitants. Arrecerat sota la serra de l’Albera, és un dels municipis més tranquils de la comarca. Només hi ha una carretera per accedir-hi, des de Garriguella, i no disposa de cap atractiu excepcional que el faci ser un lloc de visita sovintejada per a tots aquells que no siguin del poble, llevat d’aquesta serenor que li dona la seva singular situació geogràfica.

Un dia a l’any, però, aquesta pau s’altera de forma extraordinària. La població es multiplica per més de 10. Dels 200 veïns censats es passa a més de 2.000, encara que només sigui per gaudir d’un capvespre musical sota les estrelles. La xifra pot semblar banal, però seria com si Figueres passés, per unes hores, de 45.000 habitants a gairebé mig milió. Enguany la data de l’esdeveniment va ser el passat dijous, 1 d’agost, a partir de les 20.30 h i fins a la matinada. I l’esdeveniment té un nom que ja forma part de les cites obligades de l’estiu a l’Empordà: la Jazzejada.

Segons els organitzadors, unes 2.500 persones van assistir aquest any a la nit de jazz que engalana de música -i de gent- carrers i places del poble. Els tres aparcaments habilitats van quedar plens de cotxes i fins i tot n’hi havia d’estacionats en el voral de la carretera. La xifra de visitants és important i comença a preocupar, segons han reconegut els mateixos organitzadors. En qualsevol cas, caldrà donar-hi solució perquè tenen molt clar que no es deixaran perdre la Jazzejada.

CINC ACTUACIONS. L’edició d’aquest any va començar a quarts de 9 del vespre amb l’actuació de Girona Maxing Band, un grup que recorre el poble de cap a cap per fer ambient de jazz i engrescar el personal. Format per alumnes de l’Escola de Música Moderna de Girona, és molt conegut a la capital de la demarcació per les seves actuacions de carrer. Mentre la banda toca pels carrers, la gent va arribant. Passen per taquilla i reben una bossa amb el most gastronòmic que acompanyarà el tast de vins que diferents cellers de la zona serveixen al públic.

Tot seguit, i de manera consecutiva, comencen les actuacions, Paula Grande a la plaça Sant Josep, el grup Horace Silver’s Tribute al Mas Vivent i David Pastor i el seu grup a la plaça Major. Aleshores els assistents, entre queixalada i copa de vi, han de decidir si s’apoltronen en una actuació concreta o van donant voltes pel poble i així fan tastets de jazz. La cloenda és a la piscina, passada la mitjanit, enguany amb The Gramophone All Stars Big Band, un grup que va tenir molt bona acollida i que està format per una quinzena d’intèrprets, entre músics i cantants.

Passejar-se per Vilamaniscle per la Jazzejada és una festa. S’hi barregen gent de Figueres i de la comarca amb francesos que estiuegen a la zona. Gent guarnida de samarreta i calça curta amb vestits de nit foscos o florejats. Els qui sopen a peu a dret a qualsevol racó amb aquells còmodament asseguts a la zona de chill-out, un carrer del poble habilitat per a l’ocasió, que segur que sorprendria els avantpassats dels actuals veïns si per un moment veiessin en què s’ha convertit aquella costeruda pujada cap a les vinyes.

Mentre Paula Grande ens regalava la seva veu amb temes que barregen el jazz, el soul i el hip-hop, a l’esplanada del Mas Vivent –l’espai més ampli, a manera d’amfiteatre rural, de tot el festival_ el director musical de la Jazzejada, Àlex Carbonell, va presentar la producció que cada any es produeix, enguany a manera d’homenatge a Horace Silver, un pianista i prolífic compositor nord-americà. Un mica més tard a la plaça Major s’escoltaven temes de pel·lícula adaptats al jazz amb el grup de David Pastor, un habitual de la vetllada que també va saber captar la fidelitat del públic.

La decoraciĂł, els llums de diferents tonalitats i colors, el photocall a l’entrada… fins i tot els lavabos pĂşblics. Tot estĂ  preparat perquè el passeig per la Jazzejada sigui al mĂ©s còmode possible. Tot i això, hi ha moments en què les cues de pĂşblic per anar a emplenar la copa de vi es fan una mica pesades. Igualment com poder escoltar amb calma algun dels concerts. En qualsevol cas, la bona voluntat dels gairebĂ© 100 col·laboradors que fan possible l’organitzaciĂł -encapçalats pel seu alcalde, Mon Bonaterra- fan molt lleugers aquests petits entrebancs. L’endemĂ  el poble recupera la seva calma habitual mentre la vinya ja espera que en poques setmanes comenci la verema. En definitiva, com si no haguĂ©s passat absolutament res.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li