Jaume Serra i Sílvia Vilà: ‘Es tracta de fer de la marca Empordà un lloc amb vins bons i un destí enoturístic potent’

0
1163

La propietat de Masia Serra explica, a través d’aquesta entrevista, com ha estat la verema 2020, marcada per una pandèmia i també el fong míldiu. Destaca també l’afectació del sector causada pel confinament i per les restriccions sanitàries i detalla la nova branca de l’empresa: les experiències a la finca. A banda, també explica quin és el futur de Masia Serra i el seu nou hotel


Tot i ser un any complicat per tothom i tots els sectors, com ha anat la verema 2020?
J.S.: La verema d’aquest any en general, a la zona, ha estat complicada perquè hi ha hagut el fong míldiu, i ha estat complicat. Nosaltres tenim una finca esventada, i això, vulguis o no, fa que hi hagi menys humitat i ens ha afectat a una varietat concreta com és la del merlot, que ha baixat molt la producció, però les altres varietats no les ha afectat.

El fong ataca tota la producció de la varietat, en aquest cas de merlot, o només alguns ceps?
J.S.: Tot depèn de la virulència de l’atac. Aquest fong apareix quan s’ajunten els tres deus, és a dir, quan el brot té més de 10 centímetres, quan plou més de 10 litres per metre quadrat i quan la temperatura és de més de 10 graus. La primavera ha estat molt plujosa i des de llavors ja hi havia bastanta infecció. El raïm atacat pel míldiu s’asseca però no influencia en la qualitat de l’altre, si estigués podrit sí que afectaria la resta de collita però en quedar sec no. I és un raïm que s’ha de llençar, no se’n pot aprofitar res.

Quins vins o novetats en sortiran d’aquesta verema 2020?
J.S.: Novetats no gaires, nosaltres treballem, normalment, amb una línia de vins: dos de blancs (el Mosst i el Ctònia), un de rosat i tres de negres (l’Io, l’Aroa i el Gneis). També fem un dolç, l’Ino, i un escumós, el Kremant. Per tant, no és quina novetat sortirà, sinó que hi ha vins que no sortiran. Com que ha sigut una collita complicada, els vins de maceració llarga, com és el Gneis, aquest any no els farem; i el Ctònia, un blanc també amb maceració, tampoc el farem.
S.V.: Ja són vins que no surten cada any, són collites especials que ens donen la capacitat de fer vins amb aquestes característiques i aquest any ha sigut impossible. Com a novetat d’aquest any estem pensant llançar un producte diferent al mercat, però encara no podem avançar res.

Un any complicat pel sector. Com els afecta el recent tancament de bars i restaurants?
S.V.: Ens afecta indirectament, ja que una part de la nostra facturació és a través de la distribució i els distribuïdors venen a la restauració. Això ens ha afectat, nosaltres per sort des del 2002 estem treballant molt en les experiències al celler i durant els mesos de confinament ens va afectar molt, però durant l’estiu hem pogut remuntar.

L’enoturisme sembla que és la branca on el sector ha pogut mantenir-se aquests mesos. Va a l’alça?
S.V.: A nosaltres ens agrada dir-ne «experiències» més que «enoturisme». Ho vam començar fa molts anys i, de fet, vam ser els pioners, perquè d’enoturisme se’n parla a altres regions des de fa molt de temps però aquí l’Empordà, quan nosaltres vam començar, encara no s’havien obert les portes als cellers. A Masia Serra, arran d’una experiència que vam tenir amb l’empresa d’assessorament que teníem, vam veure clar que el nostre futur era aquest. I vam començar a treballar les experiències que podíem oferir i a obrir les portes al client final. Ens hem anat adaptant amb el temps, l’objectiu és que la gent vingui a desconnectar, a gaudir de la natura, dels nostres vins i a saber què hi ha darrere dels nostres vins, és a dir, a conèixer la història. Amb la pandèmia de la Covid-19 el que vam fer va ser reinventar-nos. Hem engegat altres experiències pensades per viure-les a l’exterior, amb seguretat i que la gent no se senti angoixada a un espai interior. Hem ampliat l’oferta de pícnics a diferents zones de la vinya. I al dia d’avui tenim quatre espais: un al jardí de plantes aromàtiques, un segon a l’olivar, un més a la zona de la barraca i finalment un últim a la zona de la pineda. La clientela ve al celler, escull una panera amb productes de proximitat i un vi i poden passar tot el dia al seu ritme. També vam ampliar l’oferta de tastos de vins, i així el client pot fer-los amb els vins que ell vulgui, amb acompanyament de tapes o sense.
J.S.: Abans el tast era tancat, tastaves cinc vins acompanyats de tapes i ara, en fer-ho obert, hi ha gent que vol dos vins i una tapeta. Així dones més facilitat al client. Aquí a Masia Serra aportem paisatge, tranquil·litat i emocions. La tranquil·litat és la nostra filosofia.

De fet, fa pocs anys, Masia Serra va celebrar els 20 anys. D’experiència per explicar, amb dues dècades, ja n’hi ha…
S.V.: L’any vinent fem els 25 anys, ja! [Entre riures.]

Com comença el projecte de Masia Serra, ara fa un quart de segle?
J.S.: Masia Serra arranca l’any 1996, vull dir l’elaboració de vins. La història comença l’any 1961 quan al meu avi, que era de Llers i va venir aquí Cantallops, i li va agradar l’entorn i va plantar vinya; que, de fet, encara tenim vinyes de l’any d’aquell any 61. I els meus pares l’any 1990 van engrandir la finca comprant un terreny contigu, i van plantar més vinyes de la varietat cabernet sauvignon i merlot. I llavors, amb la Sílvia, el 2000 vam acabar la plantació amb més garnatxa negra, més merlot, cabernet franc i marselan.
S.V.: De l’avi mantenim encara les garnatxes més velles: tenim la de garnatxa negra, la de garnatxa blanca i una de garnatxa roja.
J.S.: Tant el meu avi com els meus pares eren viticultors, és a dir, treballaven la vinya però venien el raïm a altres bodegues. Va ser quan vam acabar les nostres carreres –la Sílvia d’econòmiques i jo d’enologia, que l’últim any el vaig passar a França– quan vam tornar i vam voler començar a elaborar el nostre propi vi. A la finca hi havia la masia construïda, l’estructura només, però nosaltres vam agafar la part del garatge i el 96 vam començar a elaborar 1.300 ampolles, al 97 van ser-ne 3.662, el 98 4.480 i de mica en mica veníem menys raïm i ens el quedàvem.

Fins al dia d’avui, que quantes ampolles feu?
J.S.: Fins a l’actualitat, que estem fent unes 45.000 ampolles.

Els inicis, com en tot, però sobretot al món dels vins, són a còpia de prova-error, oi?
S.V.: Recordo molt que el primer vi blanc que vam treure va ser un vi que mai va sortir al mercat, el vam guardar i el teníem per cuinar. Llavors ja vam elaborar un vi escumós, i aquelles ampolles les vam començar a vendre a amics, família, coneguts… i així va ser l’inici, quan vam plantejar-nos començar el nostre projecte de vida. Això no és res més que un projecte de vida.

És un sector delicat i amb moltes hores de dedicació.
J.S.: Com bé dius, és un sector de moltes hores i també és un sector que requereix inversions a molt llarg termini. Amb l’empresa d’assessorament hem assessorat molts projectes i, a vegades, hi havia gent que quan els presentàvem l’estudi de viabilitat tècnic i econòmic ens deien: «Moltes gràcies, però jo no munto una bodega ni fart de vi». Estem parlant de punts d’equilibri llargs, de recuperar inversions a llarg termini.
S.V.: Qui vulgui anar a guanyar diners que no es posi al món dels cellers. Un celler és un projecte per a romàntics perquè conrear la vinya, treballar-la, aconseguir un vi… no és gens fàcil perquè vol temps, molt d’esforç, paciència… Tu plantes una vinya i fins al cap de quatre anys no aconsegueixes el primer raïm. I d’aquí que te’n surti el primer vi… Nosaltres, tenim l’anècdota que a una de les vinyes que vam plantar amb en Jaume l’any 2000 no van trigar quatre sinó sis anys a fer el primer vi que ens va agradar. Vam estar dos anys amb prova-error. Tu imagina que fas una inversió i fins al cap de sis anys no elabores el primer vi, i llavors necessita la seva criança, això és un any més… fins al cap de 7 anys no reps la recompensa i llavors toca vendre’l, que tampoc és fàcil. Aquí ja entra la part comercial, de màrqueting… no és fàcil fer la marca. Per això en diem romanticisme implacable.
J.S.: Amb l’empresa assessoràvem bodegues a l’Empordà, a Catalunya i inclús a les illes Balears i això ens va donar molta experiència, i econòmicament parlant, el que recollíem de l’assessorament l’invertíem a la finca. Potser gràcies a això vam guanyar experiència i rapidesa la a inversió aquí.

ÀNGEL REYNAL

Pel que fa a la comarca i al segell de DO Empordà, hi ha molts cellers. Això és sinònim de molta competència?
S.V.: Hi ha molts cellers, això sí, però nosaltres som partidaris de dir «com més siguem, millor», si ho fem bé. Si tots seguim una línia –i del que es tracta és de fer de la marca Empordà un lloc amb bons vins i de destí enoturístic potent–, com més siguem millor. Sempre om més vins bons hi hagi i més nom tinguin els vins de l’Empordà, millor per tothom.
J.S.: Si anem a la una i vigilem la qualitat i atenem bé la gent, és el que diu la Sílvia: com més siguem millor. La gent vindrà a l’Empordà expressament a fer la ruta de cellers.

Al dia d’avui els vins empordanesos també comencen a estar molt ben considerats a les guies.
S.V.: Sí, però nosaltres no som massa partidaris de sortir a les guies. A la Peñín sempre ens hi presentem perquè ho hem fet tota la vida però no som partidaris ni de guies ni de concursos. Ajuden? Sí, però arriba un punt que no pararies d’anar a concursos, enviar mostres… i ara estem molt enfocats a fer que la gent vingui a casa.
J.S.: Ens estimem més que la gent vingui aquí i valori els vins per ella mateixa que no pas que un crític ens doni una puntuació.

No se’ns pot avançar la «novetat estrella», però cap on ha de caminar Masia Serra?
S.V.: El projecte de futur que tenim és seguir avançant cap un espai on la gent pugui gaudir al cent per cent d’una experiència. El nostre projecte final, que això sí que ho podem dir, és acabar un hotelet que tenim engegat.
J.S.: Ara tenim dues habitacions i el projecte final són unes dotze habitacions. I també volem ampliar la sala de tast. Si em preguntes quin és el projecte de futur, diré que no és treure vins nous o créixer en producció. El nostre projecte és créixer amb gent que vingui a gaudir del nostre projecte. Això no vol dir que no pensem en productes nous, som inquiets i ens agrada innovar. Per exemple ara tenim producció d’oli i de mel, per tant aquest producte nou no necessàriament ha de ser un vi.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li