Jaume Armengol: «L’objectiu és donar a conèixer la Poma de Girona en l’àmbit local»

0
886

És el nou president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona després del relleu a Llorenç Frigola. És també vicepresident de l’empresa Fructícola Empordà


Fa pocs dies del relleu de presidència d’IGP Poma de Girona. Quina valoració en fa d’aquesta nova etapa?
És una etapa de quatre anys i de presidència rotativa, som tres centrals i cada quatre anys s’ha de fer el canvi amb un membre de cada central. I ho encaro amb optimisme i ganes de continuar treballant com s’ha fet fins ara. Els últims presidents han situat la Poma de Girona internacionalment als mercats i la idea és continuar la mateixa feina que fèiem fins ara, i potser donar-la a conèixer en l’àmbit local.

És curiós que es conegui més en l’àmbit internacional que no pas local.
Sí, primer hem anat a conèixer i a tocar la porta dels compradors de frescos i penso que s’ha fet molt bona feina, però ens hem adonat que si el veí de casa no et coneix, anem malament.

Al capdavant del segell fins el 2025. Hi ha objectius molt clars per aquest nou mandat?
Penso que el que hem de fer és continuar treballant com sempre i aconseguir el que s’ha fet amb els compradors de frescos, i m’agradaria que la gent del territori conegués el producte que estem fent.

Què diferencia les pomes amb segell IGP de les altres?
Poma de Girona fa molts anys que treballa amb la sostenibilitat del territori i en la integració d’aquest. És una certificació que confirma que estàs fent una producció sostenible en un lloc que es troba envoltat de parcs naturals i està influenciat pel Mediterrani i els Pirineus.

Dins la certificació hi ha cinc varietats, quines característiques les distingeixen?
Tenim la Gala, la Golden, la Granny Smith, la Red Delicious i la Fuji, que ja fa molts anys que s’està produint, però no porta el segell. Ara estem negociant perquè s’incorpori aquesta varietat perquè fa molts anys que l’estem conreant, són processos molt lents. La Gala és la poma bicolor, entre vermell i trencant a groc. Es comença a collir a l’agost i es cull segons el color de la poma, normalment en dues o tres passades al camp. La Golden, per a mi és una de les reines, és de color verd trencat i es cull al setembre. Es recull quan canvia el color de verd a verd-groc, i això vol dir que està en condicions òptimes per collir-la. I les vermelles Red delicious són les vermelles americanes, molt aromàtiques i no tan sucoses, i venen a la primera quinzena de setembre. No hi ha gaire producció d’aquesta varietat perquè no té tanta sortida. I finalment la Granny Smith, que és la verda àcida, molt refrescant, que s’associa a les amanides i és una poma que et deixa la boca neta i fresca.

És tot un món això de les pomes.
Sí i se’n coneix poc. A l’entorn social que em moc, quan fas algunes preguntes sobre les pomes et diuen: hi ha la verda, la vermella farinosa i aquella altra verda àcida.

Una de les característiques d’aquestes pomes és que es fan amb producció integrada. Què vol dir?
És una certificació que vol dir que dins del territori hi fas bones pràctiques i sostenibles. Estem dins un programa, i ara que hi ha la sequera ens va molt bé ser-hi, que consisteix en el fet que als camps hi posem sondes i a través d’una predicció del temps setmanal et diu el consum de rec que pot tenir la pomera, i amb això hem pogut aconseguir més d’un 30% d’estalvi d’aigua. Totes les plantacions són amb sistema de gota a gota i es tecnifica molt la feina al camp. Tenim associada l’agricultura amb el barret de palla i l’aixada, però ara tota la tecnologia que es pugui aplicar, l’apliquem. A més, a Girona som els primers a voler introduir tota aquesta tecnologia als camps i en som una mica pioners. I tot i tenir producció integrada, al treballar amb molts supermercats tant nacionals com de Catalunya, ens demanen certificacions més dures. No ens hem arronsat i hem fet més i més per aconseguir-ho. I a més, dins d’IGP Poma de Girona ja fa molts anys que estem dins d’un projecte anomenat Fruit Futur i el que fem és un encreuament de varietats, que fan a Lleida, al centre experimental, perquè aquestes noves varietats s’adaptin al territori i siguin més resistents a plagues, malalties i climes més soferts.

Es noten els efectes del canvi climàtic als camps de pomeres?
El que hem notat i no sé si és canvi climàtic o no, és que tot passa més fort. És a dir, quan plou, plou més fort i quan fa calor, fa molta més calor. I estem dins d’aquest projecte de Fruit Futur per trobar una varietat que s’adapti al territori i puc dir que l’any vinent plantarem una varietat que ja ha passat tots els processos.

Com diria que està el sector de la fruita?
La poma és un producte fresc que ha deixat de ser de temporada i ha passat a ser estacional. Ara, durant tot l’any, trobes poma de Girona als lineals dels supermercats, i això és gràcies a la feina de les tres centrals perquè la conservació s’ha tecnificat molt. El que han fet és posar unes cambres molt estanques que et permeten jugar amb la respiració de la poma. És a dir, entres la poma, li baixes el nivell d’oxigen i la poma no evoluciona, per tant, no es fa malbé. Això et permet servir poma durant tot l’any i com si fos acabada de collir. I sobre el sector, està animat perquè té ganes de fer coses i s‘esforça molt amb les plantacions, ja que aquestes cada vegada són més cares. Tenim el problema que la matèria primera de tot el que fem servir per plantar s’ha incrementat, com ara la llum, el ferro, la mà d’obra… Però el sector està animat perquè els supermercats aposten pel producte de proximitat i km 0 i tenim una mica de preferència a l’hora de vendre, tot i que encara tenim influència de França, Itàlia, Polònia que venen pomes a preu més baix i això fa que la teva no pugui pujar.

On s’exporta?
Exportem arreu: Amèrica del Sud, Aràbia Saudita, Canadà… I tot el que exportem són calibres petits, és a dir, que aquí a Espanya o Catalunya no es venen. Aquí tenim la cultura de fer una poma grossa i els francesos i italians envien la poma grossa aquí.

Foto: Àngel Reynal

Quines problemàtiques hi ha sobre la taula?

Ara una de les problemàtiques que tenim és l’entrada de fruita no nacional i l’encariment de les matèries primeres.

Això es notarà al preu?
Al preu ja ho veurem… El que incrementa segur és el cost. El preu el marca el client i veurem fins a on arriba. Nosaltres sempre juguem amb cèntims: cinc cèntims amunt o avall fan que una explotació sigui viable o no.

Me’n vaig a l’empresa: 1970, comença com una producció petita. Quan creix tant?
Érem una cooperativa amb molts socis i vam decidir fer unes cambres frigorífiques i amb el pas del temps tot va créixer molt. Durant aquest període de temps, molts socis s’han jubilat o bé retirat i ara ens hem quedat uns 17 o 18 socis, però hem augmentat molt més la producció. Em penso que aquest any, en aquesta central, arribarem als 26 milions de quilos de poma. I en tota la producció de Poma de Girona, a 90 tones.

Hi ha relleu generacional als camps o es nota aquesta mancança?
La tendència és que ara sembla que algun jove es vol incorporar al sector, però sí que és cert que el jovent ha marxat molt. L’agricultura és força estable i sempre està en la línia d’anar fent i sembla que ara comença una mica a haver-hi més jovent.

Com ha sigut la collita d’enguany?
Aquest any ha estat realment excepcional perquè tant en qualitat com en quantitat n’hi ha hagut molta i s’ha deixat collir bé perquè hem tingut bon temps, no hem patit la sequera pels sistemes de regadiu, no hi ha hagut moltes tramuntanades i no gaire pedra.

Les pedregades són el pitjor enemic de les pomes, no?
Ara ja hi ha xarxes protectores a totes les instal·lacions, i a part de protegir de la pedra, també afavoreix que la tramuntana no entri tant i que el sol de l’estiu no cremi la pell de la poma. Actualment no conec a ningú que faci plantacions de fruita sense xarxa.

I el problema dels senglars, afecta?
Per ara els fruiters no els toquen, sí que remenen la terra o les arrels, però no trobem problema amb els senglars. Busquen cucs o la humitat del degotador, però no la pomera de moment.

Quines previsions tenen per a la nova collita?
Continuar treballant igual, renovar plantacions velles i fer-ne de més efectives que puguin produir més i de més qualitat. Ara s’està apostant perquè a la fruita li toqui molt el sol, és a dir, fa que augmenti els sucre de la poma. Els arbres grans on queda la fruita amagada no van bé perquè la fruita no agafa color ni sucre, i el que fem ara és en comptes de fer la plantació 3D, la fem 2D, com si fos una vinya, però més alta. Aquesta és l’aposta des de Mas Badia. I que la fruita sigui bona, que no hagis d’obligar la gent a menjar fruita perquè és sana, sinó perquè és bona. Un dels problemes és que la gent no coneix prou el fruit i a vegades et venen fruita que no està en condicions, però hi ha pomes per a tots els gustos. El més interessant seria poder informar molt millor al consumidor i que aquest tingués un bon criteri a l’hora d’escollir una de les varietats.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li