Jaquetti, la dona que recuperava cançons

0
631

Durant la primera meitat del segle XX va fer estada a l’Escala per transcriure peces de mĂșsica popular


A principis del 2020 –quan la pandĂšmia de la Covid-19 semblava llunyana o que, en qualsevol cas, ens passaria de llarg– el conseller de Cultura a l’exili, LluĂ­s Puig, escrivia un article on recordava que la Generalitat volia impulsar durant els mesos segĂŒents una de les seves commemoracions anuals destinada a divulgar «la figura excepcional i desconeguda de Palmira Jaquetti (1895-1963)», coincidint amb el 125Ăš aniversari del seu naixement. Puig remarcava la seva personalitat com a escriptora, perĂČ tambĂ© –i de manera molt especial– la feina gairebĂ© anĂČnima que va desenvolupar arreu de Catalunya, entre els anys 1925 i 1940, per tal de recollir i enregistrar la cançó popular i tradicional del paĂ­s.

Les comarques gironines, des del RipollĂšs fins a l’Alt i el Baix EmpordĂ , van ser una de les zones del paĂ­s on Jaquetti va desenvolupar les que anomenava missions de recerca i durant les quals, a partir d’una estada de diversos dies seguits o de forma intermitent, segons els llocs, anava recollit tota aquesta documentaciĂł. Un llegat que es podria haver perdut en molt poc temps, ja que nomĂ©s ens transmetia de forma oral i els supervivents i conservadors d’aquestes cançons cada cop eren menys nombrosos i de mĂ©s edat.

Durant les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que abastava tambĂ© les Illes Balears i ValĂšncia, Jaquetti va enregistrar l’any 1929 una desena de persones de l’Escala, entre elles Maria Artigas FlaquĂ©, coneguda com La Gallinaire. Tot aquell material, juntament amb el que va anar aplegant arreu del paĂ­s, va ser cedit a l’Abadia de Montserrat. El conseller Puig considerava que la commemoraciĂł permetria posar en valor tots aquests treballs documentals, tot lamentant que la seva tasca «ha estat silenciada durant anys, com la de tantes i tantes altres folkloristes, poetesses, pedagogues i compositores pel sol fet de ser dones».

ACCIÓ A L’ESCALA. Tot i que la pandĂšmia i l’estat d’alarma han deixat de banda, fins ara, la majoria dels actes programats previstos, aquesta tardor s’ha previst reprendre la celebraciĂł a escala nacional. AixĂ­, ja s’ha anunciat un taller de cançons tradicionals recollides per Palmira Jaquetti, a l’Escala, a cĂ rrec del musicĂČleg Ramon Manent, cada dimecres d’octubre i novembre del 2020. Val a dir que tot aixĂČ serĂ  possible perquĂš l’any 2001 un equip de professionals, per encĂ rrec de la Generalitat de Catalunya, va fer un seguiment del treball de camp de Jaquetti per analitzar la pervivĂšncia de la cançó popular tradicional oral.

Aleshores el musicĂČleg figuerenc Joan de la Creu Godoy va entrevistar la neta de Maria Artigas, Maria Teresa Pellicer, qui recordava no nomĂ©s les cançons que Jaquetti havia recollit de la seva Ă via, sinĂł moltes mĂ©s. Uns anys mĂ©s tard, concretament el 2008, des del Museu de l’Anxova de l’Escala i amb la col·laboraciĂł del Museu de la Vida Rural i la FundaciĂł LluĂ­s Carulla, es va presentar el disc Cançons tradicionals catalanes a l’Escala, amb la gravaciĂł feta, precisament per Ramon Manent, de Maria Teresa Pellicer i de Marcel PagĂšs, un altre cantador que tambĂ© recordava un reguitzell de cançons de «la vora del foc». El doble CD incorporava un llibret amb les cançons traduĂŻdes a l’anglĂšs i es va presentar durant els actes de la Festa de la Sal.

Jaquetti, treballant amb un pagÚs per obtenir les cançons

Val a dir que Godoy va rebre l’encĂ rrec de la Generalitat –juntament amb altres especialistes d’arreu del paĂ­s– de recuperar el cançoner popular catalĂ  per poder transcriure tant la lletra com la mĂșsica dels temes que han format part de la histĂČria del paĂ­s des de temps immemorial i evitar-ne la desapariciĂł. La base de tot plegat arrencava, perĂČ, als anys trenta del segle passat quan Palmira Jaquetti ja havia començat a fer un primer recull del cançoner catalĂ , que si bĂ© inicialment va ser dipositat al monestir de Montserrat, posteriorment fou traslladat pel smonjos a SuĂŻssa, per evitar el seu espoli durant el franquisme i retornat posteriorment per a la consulta dels historiadors i especialistes musicals.

El fet que l’Escala fos un dels llocs on va fer estada Jaquetti, per recollir documentaciĂł i, sobretot, enregistrar temes musicals, va motivar que els musicĂČlegs rebessin l’encĂ rrec de la Generalitat de fer una actualitzaciĂł d’aquell treball i, sobretot, d’enregistrar els temes musicals amb les noves tecnologies. L’arxivera municipal, Lurdes Boix, explicava aleshores que «curiosament, quan el 2001 van venir a fer la seva recerca al poble, vam trobar que Maria Teresa Pellicer recordava perfectament les cançons que als anys trenta la seva Ă via havia enregistrat precisament per Jaquetti i encara les cantava sovint».

Aquestes cançons ens evoquen un conjunt de temes ja desapareguts. Recorden una Ăšpoca en la qual els cants acompanyaven tots els actes i esdeveniments populars. La cançó era un ritual que, per tant, ens podien recordar un moment feliç de la vida quotidiana o un fet luctuĂłs. En aquest sentit, a l’Escala, hi ha un patrimoni excepcional de mĂșsica popular cantada pels pescadors i que calia preservar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li