Jaquetti, la dona que recuperava cançons

0
951

Durant la primera meitat del segle XX va fer estada a l’Escala per transcriure peces de música popular


A principis del 2020 –quan la pandèmia de la Covid-19 semblava llunyana o que, en qualsevol cas, ens passaria de llarg– el conseller de Cultura a l’exili, Lluís Puig, escrivia un article on recordava que la Generalitat volia impulsar durant els mesos següents una de les seves commemoracions anuals destinada a divulgar «la figura excepcional i desconeguda de Palmira Jaquetti (1895-1963)», coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement. Puig remarcava la seva personalitat com a escriptora, però també –i de manera molt especial– la feina gairebé anònima que va desenvolupar arreu de Catalunya, entre els anys 1925 i 1940, per tal de recollir i enregistrar la cançó popular i tradicional del país.

Les comarques gironines, des del Ripollès fins a l’Alt i el Baix Empordà, van ser una de les zones del país on Jaquetti va desenvolupar les que anomenava missions de recerca i durant les quals, a partir d’una estada de diversos dies seguits o de forma intermitent, segons els llocs, anava recollit tota aquesta documentació. Un llegat que es podria haver perdut en molt poc temps, ja que només ens transmetia de forma oral i els supervivents i conservadors d’aquestes cançons cada cop eren menys nombrosos i de més edat.

Durant les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que abastava també les Illes Balears i València, Jaquetti va enregistrar l’any 1929 una desena de persones de l’Escala, entre elles Maria Artigas Flaqué, coneguda com La Gallinaire. Tot aquell material, juntament amb el que va anar aplegant arreu del país, va ser cedit a l’Abadia de Montserrat. El conseller Puig considerava que la commemoració permetria posar en valor tots aquests treballs documentals, tot lamentant que la seva tasca «ha estat silenciada durant anys, com la de tantes i tantes altres folkloristes, poetesses, pedagogues i compositores pel sol fet de ser dones».

ACCIÓ A L’ESCALA. Tot i que la pandèmia i l’estat d’alarma han deixat de banda, fins ara, la majoria dels actes programats previstos, aquesta tardor s’ha previst reprendre la celebració a escala nacional. Així, ja s’ha anunciat un taller de cançons tradicionals recollides per Palmira Jaquetti, a l’Escala, a càrrec del musicòleg Ramon Manent, cada dimecres d’octubre i novembre del 2020. Val a dir que tot això serà possible perquè l’any 2001 un equip de professionals, per encàrrec de la Generalitat de Catalunya, va fer un seguiment del treball de camp de Jaquetti per analitzar la pervivència de la cançó popular tradicional oral.

Aleshores el musicòleg figuerenc Joan de la Creu Godoy va entrevistar la neta de Maria Artigas, Maria Teresa Pellicer, qui recordava no només les cançons que Jaquetti havia recollit de la seva àvia, sinó moltes més. Uns anys més tard, concretament el 2008, des del Museu de l’Anxova de l’Escala i amb la col·laboració del Museu de la Vida Rural i la Fundació Lluís Carulla, es va presentar el disc Cançons tradicionals catalanes a l’Escala, amb la gravació feta, precisament per Ramon Manent, de Maria Teresa Pellicer i de Marcel Pagès, un altre cantador que també recordava un reguitzell de cançons de «la vora del foc». El doble CD incorporava un llibret amb les cançons traduïdes a l’anglès i es va presentar durant els actes de la Festa de la Sal.

Jaquetti, treballant amb un pagès per obtenir les cançons

Val a dir que Godoy va rebre l’encàrrec de la Generalitat –juntament amb altres especialistes d’arreu del país– de recuperar el cançoner popular català per poder transcriure tant la lletra com la música dels temes que han format part de la història del país des de temps immemorial i evitar-ne la desaparició. La base de tot plegat arrencava, però, als anys trenta del segle passat quan Palmira Jaquetti ja havia començat a fer un primer recull del cançoner català, que si bé inicialment va ser dipositat al monestir de Montserrat, posteriorment fou traslladat pel smonjos a Suïssa, per evitar el seu espoli durant el franquisme i retornat posteriorment per a la consulta dels historiadors i especialistes musicals.

El fet que l’Escala fos un dels llocs on va fer estada Jaquetti, per recollir documentació i, sobretot, enregistrar temes musicals, va motivar que els musicòlegs rebessin l’encàrrec de la Generalitat de fer una actualització d’aquell treball i, sobretot, d’enregistrar els temes musicals amb les noves tecnologies. L’arxivera municipal, Lurdes Boix, explicava aleshores que «curiosament, quan el 2001 van venir a fer la seva recerca al poble, vam trobar que Maria Teresa Pellicer recordava perfectament les cançons que als anys trenta la seva àvia havia enregistrat precisament per Jaquetti i encara les cantava sovint».

Aquestes cançons ens evoquen un conjunt de temes ja desapareguts. Recorden una època en la qual els cants acompanyaven tots els actes i esdeveniments populars. La cançó era un ritual que, per tant, ens podien recordar un moment feliç de la vida quotidiana o un fet luctuós. En aquest sentit, a l’Escala, hi ha un patrimoni excepcional de música popular cantada pels pescadors i que calia preservar.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li