J. N. Santaeulàlia: ‘Una novel·la és un artefacte fet de paraules’

0
559

L’escriptor parla a Agullana sobre el fet literari i reflexiona sobre la seva darrera novel·la ‘La sorra vermella’


 

Senzill, afable i molt didàctic, l’escriptor i poeta J. N. Santaeulàlia, el sisè dels autors programats per a l’actual edició del cicle Punt de Lectura, va compartir divendres a Agullana davant d’uns 35 assistents una sèrie d’opinions relatives a allò que fa que un text sigui o no literari i reflexions sobre la seva darrera novel·la La sorra vermella. J. N. Santeulàlia va iniciar la seva intervenció defensant una manera d’entendre una autèntica narració: “Narrar no és dir les coses de manera exhaustiva, sinó mostrar-les de manera que el receptor les pugui endevinar. Altra cosa, seria tractar-lo com un inútil”. Per això, va dir, intenta buscar la senzillesa i l’efectivitat i fugir de l’obvietat. En el fons, es diria que busca “il·luminar els textos perquè ells facin el seu camí”.

Per explicar com és el seu sistema de treball, l’autor va explicar que una novel·la és un artefacte fet de paraules, i per això cal consultar els diccionaris, tenir-los a la vora per seleccionar aquelles paraules i/o expressions que més ajudin a resoldre una situació narrativa de manera eficient. Segons ell, la clau està en revisar molt els textos i cuidar la sonoritat de cada frase. També va confessar que evita l’ús d’un narrador massa omniscient i procura que els personatges es defineixin per la manera com actuen, per les seves accions.

Pel que fa a la seva última novel·la, J. N. Santaeulàlia va comentar que ha treballat durant set anys en el text de La sorra vermella, ja que el marc en el qual es desenvolupa l’acció, la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista, són un període d’una gran complexitat, segurament molt superior a la segona guerra mundial, i ha requerit moltíssima feina de recerca i documentació.

Amb una estratègia narrativa basada en la convivència de narradors i punts de vista diferents, segons el moment, J. N. Santaeulàlia va fer notar que el personatge central del relat, Pedro, no pren mai la paraula i són la resta dels personatges els que expliquen les seves accions. Amb aquest recurs el que ha buscat, va explicar, “és refredar el cor nuclear de la novel·la”.

SETANTA PERSONATGES. La sorra vermella, títol al·lusiu a la platja del Camp de la Bota, vol ser una novel·la barcelonina i posa l’accent en una societat regida per una forta repressió policial i lingüística. També intenta evidenciar les grans contradiccions i conflictes entre els anarquistes idealistes com en Pedro i en Quilis i les patrulles incontrolades de la FAI. Amb uns setanta personatges, J. N. Santaeulàlia va confessar a Agullana que entre els seus favorits hi figura la Margaret, una infermera anglesa que li ha permès expressar la seva admiració per la generositat del cos d’infermeres voluntàries.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz