Itineraris Verdaguerians, al Mont

0
1109

El Patronat del santuari ha senyalitzat vuit indrets a l’entorn de la muntanya que van ser testimonis del pas de Mn. Cinto Verdaguer


Dels molts santuaris de Catalunya i de fora d’ella, que he visitat, mai cap no se m’havia aparegut tan bell com ara mateix el de la Mare de Déu del Mont”. Això ho escrivia el poeta mossèn Cinto Verdaguer que hi va fer diverses estades entre els anys 1884 i 1885 i des d’on va escriure el poema Canigó. Certament, des d’aquell punt es domina també la part de la serralada pirinenca que s’allarga fins a l’Albera per trobar-se amb la Mediterrània.

D’aquella estada, en restaren no sols un seguit de versos (“Oh Mare de Déu del Mont/ com tan alta en sou pujada/ en un trono de penyals/ dalt al cim d’una muntanya”), sinó també un seguit d’indrets que per la seva bellesa i singularitat han esdevingut referents per a molts excursionistes. Tots aquests espais formen part dels “Indrets Verdaguerians”, un recorregut degudament senyalitzat per la muntanya i la seva rodalia que s’estrenarà l’1 de juny.

Cada punt està documentat seguint el pas del poeta i també la seva pròpia petja en forma de versos que en donen testimoni. Es tracta d’una iniciativa promoguda pel Patronat de la Mare de Déu del Mont, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat i el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, que ofereix als visitants del Mont la possibilitat de fer un recorregut per vuit indrets que formen una veritable Ruta Verdagueriana.

Segons expliquen els promotors de la iniciativa, “si se segueix la ruta amb cotxe a partir de la N-260, podrem arribar al collet de Can Serra, amb una visió esplèndida de la muntanya del Mont. Seguim fins a la roca Rossoladora que ja cantà Verdaguer. Trobarem després el camí procedent de Beuda. Si l’hem de seguir des d’aquesta població haurem pogut accedir a Can Noguer de Segueró, escenari de “La Punyalada”, una casa pairal en què féu també estada Verdaguer. A tocar hi tenim la font de la casa, amb uns versos impresos en mosaic en aquell indret. L’aigua és excel·lent”.

Afegeixen que “sense deixar la carretera d’accés al santuari, caldrà aturar-nos a la roca Pastora, i així s’arriba a l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous, a tocar del conjunt del monestir romànic del mateix nom i recentment restaurat per la Diputació de Girona. Una font que és la dels monjos ens permetrà refrescar-nos, just abans d’assolir el santuari”. S’ha editat unes senzilles guies que permeten seguir els referents de Verdaguer i fer-ho pausadament i gaudint de les panoràmiques úniques d’aquest indret.

PROTECCIÓ DE LA FLORA. L’estiu passat es van realitzar una sèrie d’intervencions a l’entorn de la Mare de Déu del Mont, per part del Consorci de l’Alta Garrotxa, per tal de protegir l’espècie de flora Dichoropetalum schotti, inclosa al catàleg de flora amenaçada de Catalunya. El 2012 ja es va constatar una afectació greu a l’àrea de distribució d’aquest tàxon, causada probablement per porcs senglars i la posterior depredació i remenament per part d’un ramat domèstic.
Segons expliquen des del Consorci, “és per això que el 2014 es van fer dues primeres intervencions. D’una banda es va instal·lar una petita tanca a l’entorn del rodal més afectat com a actuació d’urgència i de l’altra, es van tancar amb malla cinegètica els accessos dels ramats pel nord. Durant el 2015 es va comprovar que el tancat instal·lat no era completament efectiva ja que el ramat encara podia accedir a l’àrea de distribució i hàbitat potencial de l’espècie objecte de protecció”.
Finalment, l’estiu passat i de forma coordinada amb el Patronat del Mont, es van dur a terme una sèrie de mesures complementàries per millorar la seva efectivitat. Les intervencions han consistit en la instal·lació d’una planxa a la xarxa viària per evitar l’acció dels ramats de l’entorn, la instal·lació de malla cinegètica en punts estratègics i el rebaix puntual a l’entorn de la pista per evitar l’acció del ramat. S’espera que aquestes mesures minimitzin els impactes que es donen actualment sobre aquesta planta amenaçada i ajudin a preservar l’espècie.

Per valorar la flora que envolta tota la muntanya del Mont, la promoció que se’n fa aquest any porta com a lema “El Mont és un jardí”. Des del Patronat recorden que “quan arribes a dalt del santuari, entre els mesos d’abril i de setembre, veus tota una sèrie de flors que neixen entre el rocam i les escletxes de les parets del temple o dels murs de l’edifici. Són una munió de flors silvestres que ningú ha plantat, però que neixen i floreixen cada primavera i estiu. Ja mossèn Cinto s’hi va fixar i ho va deixar escrit en un dels seus poemes”.

“Aquest any el dedicarem a descobrir, a contemplar i a agrair aquest jardí que és el santuari de la Mare de Déu del Mont. Ho recordarem a totes les romeries i festes que s’hi celebren. Han passat els anys i els segles i són les mateixes flors que cada any neixen i floreixen en la paret del temple que dóna a migdia, en la paret de ponent del campanar, en els relleixos de les parets que envolten el santuari. Per tot plegat, ens comprometem a protegir aquest jardí”, indiquen des del Patronat que custodia el complex.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li