Isabel Teixidor: ‘Al nostre poble tenim moltes deficiències i algunes no tenen a veure amb els diners’

0
1299

L’alcaldessa de Garriguella explica què serĂ  i per a què servirĂ  el nou edifici d’Ăşs municipal que inclou el pressupost d’enguany. D’altra banda, fem una repassada a les mancances del municipi, com ara la xarxa d’aigua i clavegueram, entre altres. Teixidor tĂ© clar que vol continuar una legislatura mĂ©s sota el paraigua del grup polĂ­tic per tirar endavant projectes com la depuradora


 

En el darrer Ple municipal, el 4 de febrer, un dels punts de l’ordre del dia era l’aprovaciĂł inicial del pressupost per a l’exercici econòmic del 2019. Què recull el nou pressupost?
És un pressupost d’1.460.000 euros. Normalment Ă©s d’un miliĂł, però com que aquest any tenim previst invertir en un edifici d’ús municipal, el pressupost augmenta, ja que hem tramitat i rebut subvencions. TambĂ© hi ha altres inversions mĂ©s petites, la mĂ©s gran Ă©s l’edifici.

Un edifici d’Ăşs municipal, però què serĂ  exactament?
Doncs serĂ  un espai que es convertirĂ  en una combinaciĂł per a Ăşs social i activitats de qualsevol mena. L’edifici tambĂ© inclourĂ  una part de magatzem, ja que actualment no tenim espai per al material del poble. I una zona que serĂ  com una mena de pati per guardar els vehicles municipals. És una inversiĂł de 420.000 euros: la vam licitar fa temps però les empreses no l’agafaven, i ara hem canviat alguna condiciĂł i ja tenim dues empreses que sembla que hi estan interessades. NingĂş no vol acabar la seva legislatura començant un edifici o un projecte gran, però com que no crec que sigui la meva Ăşltima legislatura, perquè no crec que li convingui al poble, ho hem tirat endavant ara, ja que estem molt bĂ© a l’Ajuntament.

On serĂ  el nou edifici?
Darrere la cooperativa. És un edifici que serà allargat i, si tot va bé, d’aquí a tres mesos ja començaran els fonaments. Però pas a pas, ara encara està per licitar.

Acaba la legislatura, doncs, amb un nou projecte per al poble.
Els projectes canvien i quan entres a treballar al consistori veus moltes oportunitats. Al nostre poble tenim moltes deficiències i algunes no tenen a veure amb els diners. Sempre s’ha de mirar què fer i com executar el pressupost, però tambĂ© es poden fer altres projectes amb la poblaciĂł, a travĂ©s d’associacions o de voluntariats… Per viure bĂ© en un poble s’han de fer coses conjuntament.

Un dels seus objectius, com ha reiterat anteriorment, Ă©s crear vida, teixit, uniĂł de poble i que la gent s’involucri en les activitats…
Ara acabem d’obrir l’espai jove i ens ha costat molt perquè necessitĂ vem un dinamitzador. Els joves necessiten un espai, però hi ha d’haver un responsable. I des de l’Ajuntament no podem pagar un dinamitzador que hi estigui cada dia. De moment el tindrem un dia la setmana i ja veurem com avança. L’objectiu Ă©s que els joves inverteixin pensament i ganes en aquest espai i se’l facin seu. I sĂ­, penso que el teixit de poble Ă©s molt important, quan sempre fas les coses de la mateixa manera la gent s’avorreix.

Què me’n pot dir, d’altres inversions previstes?
TambĂ© hi haurĂ  una inversiĂł a l’escola de Garriguella. A la zona del pati i la pineda s’hi ha de fer un mur, cal canviar els terres… És una reforma bastant esperada, sobretot pels pares i les mares de l’alumnat. Cal tenir en compte que Ă©s un lloc on cada dia hi ha mainada.

Penso que el mĂ©s important quan estĂ s a un Ajuntament Ă©s que, quan fas un canvi per al poble, tingui un sentit. Si ho fas i ningĂş l’utilitza no serveix de res. I ara cal apostar per renovar aquest espai, ja que el pati Ă©s obert a la tarda i ha d’estar en bones condicions. D’altra banda, tambĂ© haurĂ­em de repassar la sala polivalent perquè les obertures estan desgastades. Però quan vam fer el pressupost, que Ă©s com fer un puzle, a la sala polivalent li van quedar pocs diners d’inversiĂł. Però a poc a poc. Ara ens hem posat molt les piles amb les subvencions i a buscar personal.

No podem augmentar el pressupost i veiem que una bona aposta Ă©s treballar amb les subvencions. I tambĂ© cal involucrar gent jove a la feina del dia a dia a l’Ajuntament, ja que ajuda a crĂ©ixer perquè sovint tenen una visiĂł diferent. I la veritat Ă©s que aquests Ăşltims mesos ho hem provat i ha anat molt bĂ©. TambĂ© hem apostat per l’agent cĂ­vica, tot just hem començat a treballar-hi però Ă©s una figura que ha d’ajudar al bon funcionament del municipi.

Quan vostè va arribar a l’alcaldia es va trobar una situaciĂł econòmica complexa. Un deute de gairebĂ© 230.000 euros. Com s’ha solucionat?
Al principi va ser molt complicat però de mica en mica vam anar veient que podĂ­em estalviar de moltes maneres. Pensa que tenĂ­em una pòlissa de 75.000 euros que podia ser molt mĂ©s baixa. El mĂ©s trist Ă©s que en aquell moment, quan va entrar el nou equip, nomĂ©s podĂ­em destinar diners pel dia a dia, hi havia molt poca inversiĂł. Els primers dos anys vam fer tot el que es feia al poble abans que nosaltres arribĂ©ssim. I desprĂ©s dels dos anys, ja havĂ­em avançat molt amb el deute i vam arribar a poder pagar al cap de 30 dies. Ara tot ha canviat molt, com deia, la joventut Ă©s important i ho hem notat amb una treballadora que ens va ajudar a digitalitzar tots els comptes i a posar el dia la transparència del consistori a la web, entre altres. Els primers dos anys van ser de contenciĂł i d’anar amb compte i tambĂ© amb una mica de por. Però ara ja estem amb mĂ©s bona salut i podem començar a invertir i a veure cap on ha d’anar el poble. Ara estem fent una relaciĂł de bĂ©ns immobles, que es tracta d’un estudi que et dona visiĂł de futur i analitza com estĂ  el poble d’habitatges buits, pisos… però encara no tenim les conclusions.

Abans ha comentat que al poble hi ha moltes deficiències. Quines són les més urgents?
El problema Ă©s que es necessiten molts diners. Però caldria renovar tota la xarxa d’aigua i clavegueram, perquè Ă©s molt vella. L’enllumenat que tenim ara tampoc no estĂ  bĂ©, sobretot el cablejat, però s’hauria de fer tot de cop i Ă©s una despesa molt elevada. S’ha de fer un estudi del poble i anar treballant per parts i buscar subvencions. TambĂ© necessitem una depuradora, que per sort, d’això se n’ocupa l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i estĂ  previst que es faci el 2021. Aquesta Ă©s una gran deficiència, juntament amb l’asfaltatge de carrers, ja que n’hem arreglat alguns però de manera senzilla perquè sabem que algun dia els haurem d’aixecar tots.

TambĂ© es parlava d’una minideixalleria. El consistori ja tĂ© el terreny, oi?
Sí, i de fet, és graciós perquè quan vam tirar-ho endavant, vam veure que ja s’havia aprovat moltes vegades aquest projecte. I vam comprar un terreny per 5.000 euros, molt bé de preu, al costat del cementiri. La minideixalleria té un cost de 80.000 euros i sense subvenció no la podrem fer. Ara hem d’esperar, ja que en principi tenim el vistiplau per tirar-la endavant, encara que en el pressupost actual no entra aquesta inversió.

D’altra banda, un dels temes mĂ©s polèmics d’aquest any passat va ser el projecte del macrocĂ mping. Urbanisme el va tombar però Ă©s nomĂ©s una moratòria. Podria tornar a engegar?
Aquest era un projecte que ja estava engegat des de feia temps i el vèiem bé. El que va passar és que es va formar un moviment en contra, i unes quantes persones que tenien una mica més de força o que es veien afectades van fer molt soroll. Nosaltres ho vam entendre i respectar tot. I la polèmica va tenir un final feliç, ara tots descansem del tema càmping. Però quina era, la problemàtica? Perquè a nosaltres, com a Ajuntament, ningú abans ens havia dit que no li semblava bé.

Ă€NGEL REYNAL

El govern donava suport al macroprojecte. És curiĂłs que, ara que Urbanisme l’ha tombat, parli de final feliç.
SĂ­, perquè en el seu moment era tot positiu. Però això al final ha quedat en mans d’Urbanisme i hi ha gent que opina diferent. El que s’ha vist Ă©s que hi ha una llei de cĂ mpings que defineix com eren abans els cĂ mpings, i avui en dia els cĂ mpings sĂłn una ciutat de vacances. Hi ha projectes que agafen mĂ©s envergadura, com aquest, i quan s’havia de definir legalment vam veure que aquesta llei no el definia bĂ©. Per això el govern de la Generalitat ha dit que no ho veia clar. TambĂ© van escoltar els diferents moviments que hi estaven en contra. Ara hi ha una moratòria i el que volen Ă©s definir una llei nova. D’altra banda, penso que aquests projectes tan grans s’haurien de definir en clau de comarca o dels pobles voltant. A nosaltres no ens han preguntat mai si ens agrada tenir un abocador aquĂ­ al costat, que tambĂ© Ă©s un impacte. Nosaltres hem de confiar en les lleis base que tenim i el cĂ mping no n’incomplia cap. Fins i tot abans s’hi volia fer un camp de golf. El que demanem Ă©s que ens donin seguretat, i si la gent del poble no el vol, doncs no el fem, no hi ha problema. Els que hi estaven a favor era perquè hi veien possibilitat de negoci i llocs de feina. Però no crec que surti mai mĂ©s aquest tema, hi ha una moratòria i s’ha dit que no.

Estem ja gairebé en precampanya electoral, deia que amb un mandat no n’hi ha prou. Entenc que de cara als comicis del maig estarà al capdavant?
SĂ­, estarĂ© al capdavant. Encara no hem presentat el grup, tenim ben clar, però, que el que hem de fer que Ă©s seguir com hem fet fins ara i hem d’anar liquidant temes pendents i encarar els projectes grans. Ara no hi ha tants diners com hi havia abans i no sabem si la Generalitat donarĂ  subvencions grans, potser haurem de buscar altres ajudes com les Feder. En tot cas, tenim clar que els projectes grans han d’estar preparats per poder-los tirar endavant, sigui al moment que sigui. D’altra banda, encara ens queda molta feina a fer amb el voluntariat al poble i fer que la gent realment s’impliqui amb Garriguella. Ara fa pocs dies hem editat un llibre, a travĂ©s d’una subvenciĂł, sobre la història del poble amb imatges i molt agradable de llegir, perquè d’aquesta manera la gent que ha vingut a viure fa poc aquĂ­ sĂ piga una mica mĂ©s què Ă©s Garriguella. I amb l’agent cĂ­vic volem fer un grup de suport a la biblioteca perquè a les activitats culturals que fem o a les presentacions hi ve poca gent. Encara ens queda feina per activar mĂ©s la gent.

Al capdavant i sota les mateixes sigles de Junts per Garriguella?
Jo crec que sí, però es decideix quan tens el grup fet. De tota manera, posaria la mà al foc que serà el mateix. A més, ens ha donat suport ERC i va tot molt bé.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li