Isabel Maria Cortada: ‘Cal posar fil a l’agulla a la fracció orgànica de residus municipals, és una prioritat’

0
1541

És l’alcaldessa de Palau-saverdera pel partit Gent de Palau-Acord Municipal des del 2015. Avui dia encara el seu segon mandat, en aquest cas en minoria, ja que els seus socis de govern han decidit fer oposició. Es defineix com una mestra jubilada que fa política i afegeix que una de les prioritats del municipi és arreglar els camins i l’entorn, entre molts fronts oberts


 

Palau-saverdera ha iniciat un projecte pioner, a la depuradora, per afavorir la biodiversitat. Què és exactament aquesta iniciativa mediambiental?
El projecte es basa a introduir alguns amfibis com ara el gripau d’esperons i una espècie de nenúfars, a una bassa artificial que tenim al municipi. És per conservar l’espècie, ja que alguns estan en perill d’extinció, i així s’aposta per la biodiversitat. Aquí Palau ja s’havien fet projectes com aquest, com ara el dels nius de xoriguer petit. L’entorn del poble ajuda a la conservació ambiental.

És alcaldessa des del 2015 i va trencar amb més de tres dècades de govern de Dausedas.
Vam substituir un alcalde històric que va estar 36 anys al capdavant i, a més, durant tota una època que va encetar la democràcia d’una manera molt potent, perquè Palau s’ha transformat urbanísticament, en serveis i amb la creació d’urbanitzacions. Val a dir, però, que les èpoques eren molt diferents. Llavors hi havia subvencions per a tot i la manera de funcionar era molt diferent, també. Ara els ajuntaments tenen un control molt exhaustiu de les seves finances, no hi ha tantes subvencions i la valoració que fem de la nostra etapa és positiva.

En arribar al govern es van trobar amb un deute molt important…
Sí, un deute de més d’un 90%, i el vam reduir a un 54%.

Quines mesures es van prendre per intentar reduir el deute?
Ens vam dedicar a gastar només el que era necessari, vam fer petits projectes i obres de manteniment. L’únic que vam fer a grans trets va ser, perquè ja estava projectada, la connexió del vial entre el nucli de la població i el Mas Isaac. Això va ser important però ja estava projectat. El que hem fet en aquest mandat ha estat el manteniment de la coberta del cementiri, canviar les portes del dispensari, el manteniment de la piscina… Feia molt de temps que no s’hi feia res i encara hi estem invertint. El deute està eixut i es van amortitzar crèdits. Es van pagar molts deutes que teníem des de feia temps i el tema econòmic ha acabat amb bons resultats, però no vam poder fer grans coses, només manteniment.

Arriba a l’alcaldia amb la situació bastant complicada… amb l’afegitó de la polèmica del Sun Village.
El tema està tancat judicialment, per tant, no s’enderroca el Sun Village. Però el compromís que té l’Ajuntament és indemnitzar el propietari amb la quantitat de diners que va decidir el TSJC. No s’enderroca per dos motius: un és pel POUM del 2012, perquè el va declarar legal, que abans no ho era, i no va haver-hi cap al·legació al respecte. I l’altre motiu és el conveni que vam signar: amb aquest vam evitar l’enderroc i les indemnitzacions, ja que, si no, aquestes haurien estat de més de 12 milions d’euros. El Sun Village és, tècnicament, una construcció fora d’ordenació.

Quin ús se li pot fer, però?
El que hi ha, no se’n pot fer res més. Són habitatges i bàsicament és habitatge de segona residència, i no s’enderroca. És l’espasa de Dàmocles que teníem al cim. Ara toca pagar i el conveni diu que són quatre anys, aquest any ja n’hem pagat una part i ens queda el 2020, 2021, 2022 i 2023. Això implica que el pressupost d’1.800.000 euros que tenim ens restringeix les possibles inversions de cara a fer projectes nous. Haurem de resoldre aquest tema trucant la porta de la Diputació, el Consell Comarcal… És a dir, de les entitats supramunicipals que puguin tenir diners.

Diu que hi havia molts deutes a pagar… com ara?
N’hi havia un del 2008, imagina. I vull dir que la gent que treballava llavors a l’Ajuntament era molt professional, de fet, és la mateixa plantilla.

Per tant, la valoració del mandat que comença el 2015 és d’haver anat cosint forats?
Sí, totalment… d’anar tancant carpetes i pagant tot el que s’ha fet. Al poble hi ha moltes coses però la majoria encara s’estan pagant, com per exemple el camp de futbol, la llar d’infants, l’edifici de la biblioteca, la remodelació de l’Ajuntament, la rodona a l’entrada del poble… estem pagant el POUM, l’enllumenat del mas Isaac… es van fer moltes coses perquè es demanaven préstecs i ara encara els estem pagant. Ara tenim el compromís amb els bancs de pagar-ho i amortitzem préstecs, que és el que hem fet.

La transparència també ha marcat el seu primer mandat…
Som dels pocs pobles de la província de Girona que tenim un segell de transparència i mantenim des de l’any 2016 fins al 2019. Va ser un dels primers objectius del nostre mandat, i com que no depenia de tercers, es va realitzar tal com tocava. La UAB és qui adjudica les distincions i el nostre Ajuntament i el de Roses sempre el tenen, és un bon reconeixement, ja que ni Figueres hi és.

Ara comença un mandat nou.
I el començarem amb minoria…

Per què ha perdut el suport dels seus socis de govern?
És complicat… la veritat és que el nostre grup confiava mantenir la relació, que valoro positiva, entre els dos grups. Fer pactes vol dir cedir i ho hem fet, quan no cedia un cedia l’altre… Confiava en poder mantenir els tres regidors i que els nostres exsocis també pujarien en reconeixement a la feina que han fet però finalment no va ser així. Va ser una satisfacció per nosaltres poder-ne treure un més. Ells es van quedar amb dos i des del primer moment es volien quedar a l’oposició, i ens va semblar que tenien tot el dret de plantejar-se aquesta situació. Quan vam començar a negociar no ens vam entendre, les seves demandes eren de menys a més fins al moment que ens van demanar els dos últims anys d’alcaldia.

Dos anys d’alcaldia amb dos regidors?
Sí… aquesta va ser la situació. Nosaltres donàvem la primera tinència d’alcaldia però ells volien la primera i la tercera. Ens vam demanar els últims dos anys. Ara no sabem què passarà, és complicat. Els vam proposar fer una junta de portaveus, tot i ser un poble petit, per tenir més debat intern amb la intenció de trobar-nos els tres grups i tirar propostes endavant. No era una eina per tenir èxits als plens, sinó per aconseguir que els projectes es poguessin consensuar. No ho van admetre, per què? Per ells era una manera de poder avançar de forma exitosa l’equip de govern i ho veuen com una competència política, i no és això. La intenció és tirar endavant. Vam aprovar el cartipàs però no la freqüència dels plens, nosaltres proposàvem un ple ordinari cada trimestre i ells de manera informal van demanar un ple cada mes i no vam poder aprovar la freqüència. Al proper ple esperem que s’aprovi.

Com és ara la relació amb els altres grups?
És cordial. No podem estar amb actituds tenses, per mi és molt important haver superat l’etapa de govern de Dausedas que hi va haver coses bones però hi va haver molta tensió. Que es traduïa amb dos bàndols al poble i un poble no pot estar dividit… socialment crea tensions i no es fa poble. Fer poble és conviure de manera sana.

S’ha recuperat el teixit de poble?
Es va recuperar, nosaltres hi hem fet esforços. Palau és un poble dormitori per molts i l’escola fa que es creï poble. Cal intentar, però, crear activitats lúdiques o culturals i cal sembrar la llavor de fer poble i implicar les associacions. No sé per quin motiu la gent no s’hi implica massa i costa tirar-ho endavant. L’Ajuntament ha de facilitar perquè es facin coses però no les ha de tutoritzar tota l’estona. Ara tenim la llavor i cal regar-la per fer-la créixer. I el que no podem fer els representants polítics és tenir relacions tenses. No podem caure en el mateix error, i no serà per part meva.

Que se n’espera, dels pròxims quatre anys de govern? Hi ha projectes més enllà del manteniment?
Sí, un projecte de més envergadura és una gestió de serveis, cal posar fil a l’agulla a la FORM (fracció orgànica dels residus municipals), és una prioritat. També dins aquest mandat hauríem de tenir enllestides les franges de protecció contra incendis, ho tenim començat però molts terrenys són privats i ens manca la part executiva. També cal canviar les làmpades del poble per leds. I pel que fa a manteniment, a tots els edificis públics, com ara el centre cívic, que es va inaugurar el 1994, els convé reformes. O el manteniment de camins, que porta moltes despeses. Aquí hi ha rutes megalítiques que cal mantenir i està projectat el camí ral que va de Roses a Peralada, a la part que correspon a Palau. Això es començaria el setembre.

Urbanísticament, és on hi ha la situació complicada i que no ens agrada. Volem un creixement sostenible i aquest POUM ha tingut una part positiva, que és el Sun Village, però també una part negativa, perquè el creixement previst no ens sembla sostenible. Hi ha previstes moltes urbanitzacions, sobretot les que estan a la falda de la muntanya. Tenim previst fer modificacions del POUM.

ÀNGEL REYNAL

L’actual està aprovat del 2012.
Sí, i permet que creixi molt el municipi, és per això que un dels objectius és fer-ne modificacions per tenir un creixement sostenible. I a banda, hi ha entorns dins el poble que cal adequar.

Com ara?
Al voltant de la plaça de la Constitució, que s’ha d’adequar i acabar-la bé i ara no ho està. No està abandonat però no es va acabar bé i s’ha de recuperar el projecte.

I pel que fa a infraestructures grosses?
Com un poliesportiu?

Per exemple
No, no tenim diners. No es preveu en aquest mandat. Tenim moltes infraestructures que estan obsoletes i s’han de mantenir. Estem condicionats pel compromís de les indemnitzacions.

Quin creu que ha de ser el futur de Palau-saverdera?
Hauria de mirar que fos un poble atractiu de visitar pel seu entorn. Estem entre parcs naturals i, si hem de progressar, intentarem formar part d’aquesta carta de turisme sostenible i tenir els camins preparats perquè la gent hi pugui passejar i oferir el nostre patrimoni, que són els monuments megalítics i el poblat neolític. Ha de passar per aquí, el futur de Palau.

I econòmicament o industrialment?
Veurem com evoluciona la petita zona d’activitats que tenim, però hi ha conflictes urbanístics també i cal resoldre’ls.

Conflictes, de quin tipus?
Cal desencallar els conflictes urbanístics. Són situacions no regulars, per dir-ho així, és una de les herències a resoldre. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li