Inversions

0
1546

He llegit a la premsa que al quadripartit que intenta regir els destins de la ciutat per fer-la arribar a bon port (no sabria quin, perquè el ja cèlebre d’Ítaca sembla estar abandonat) se’ls ha acudit que, mitjançant fons europeus es reformi la plaça de braus, que es troba en un estat de ruïna absoluta, per destinar-la a local públic per a usos «polivalents».

I ves per on, la noticia m’ha fet recercar en l’hemeroteca que configuren les meves Memorias de un cuatrienio (1991-1995): La prensa como testigo i m’he trobat amb la informació que en un dia com aquest en que els estic escrivint, però de 1991, és a dir, fa exactament trenta anys, un servidor de vostès, en la seva circumstància de regidor municipal, va presentar al ple de l’Ajuntament figuerenc una proposta que (els estalvio la parafernàlia de la redacció justificativa) presentada bilingüe, en la seva versió castellana acabava així:

…«Por todo ello, el Partido Popular presenta la siguiente proposición para que el Pleno del Ayuntamiento de Figueres adopte los siguientes acuerdos:

1.- Que por los servicios técnicos municipales sea redactado un estudio de rehabilitación y adecuación de los espacios y edificios que constituyen el recinto de la Plaza de Toros de Figueres, de modo que permitan el mayor número de usos que técnicamente sean posibles, y entre ellos el desarrollo de corridas de toros.

2.- Facultar al Alcalde Presidente para que efectúe cuantas gestiones estime convenientes para el mejor cumplimiento de este acuerdo».

Suposo que no cal dir que la proposta no fou acceptada i els cent vint milions de pessetes que suposà la seva adquisició s’han anat desfigurant amb el pas del temps com un dalinià rellotge tou. Ara, els quatre genets de l’apocalipsi nacional-conservador no és que vulguin recuperar la idea, potser la desconeixien com tantes altres coses, sinó que han donat llum a una proposta ex novo. Veurem de què són capaços.

Veurem de què són capaços, perquè la ja no tan recent història ciutadana (el tango parlava de que «veinte años no es nada», potser trenta tampoc) és plena de disbarats econòmics i d’idees fallides. Només cal fer un petit i ràpid repàs de les operacions que s’han dut a terme pels diferents consistoris.

Podem començar per la plaça de braus, que es va dir que es comprava per salvaguardar-la i ha acabat en la dita completa ruïna. Podem continuar pel Museu del Joguet, del qual l’adquisició de l’edifici va representar una despesa d’un tres-cents milions de pessetes (adequació a part) quan es podia haver instal·lat en l’edifici de l’escorxador que ens resultava gratis (però algú em va dir que aquesta proposta que jo feia era «tonta»). A continuació ve el Casino Menestral. Quants diners portem gastats i quan s’acabaran les obres? Ja ni el bar de la planta baixa funciona. I dels locals del carrer sant Pau, antics bingo i Las Vegas? I què farem amb la casa Nouvilas, que sembla ser l’Ajuntament està disposat a vendre-la per la meitat del que va costar? Quins són els rendiments culturals de La Cate i dels Caputxins? No tenim una mena d’overbooking de locals?

I per a fer-lo rodó, tenim l’exemple de l’aparcament dissuasiu (sempre he dit que es transformen en elements dissuasius de visita a la ciutat) de l’antic camp de futbol que rere les despeses de condicionament ens el trobem com una mostra de la Figueres herbada de la qual un dia els parlava i amb 50.000 euros anuals de lloguer.

Simplement, a Figueres es pensen les inversions, la seva necessitat i es fa una previsió de resultats? Si és que no, malament, i si és que sí, doncs es calcula malament.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li