Intriga

0
1338

No ho s√©, potser no he estat prou a l’aguait, per√≤ acabo d’assabentar-me a trav√©s de l’edici√≥ de dissabte del Diari de Girona que Pablo Iglesias i Irene Montero s’han separat; b√©, suposo que la not√≠cia vol dir que s’han divorciat, no ho s√©, i afirma que han venut amb benefici la mansi√≥ encara no pagada i que cadasc√ļ viu a una nova llar, aix√≤ s√≠, ella amb les tres criatures, que aix√≤ dels sentiments maternals heteropatriarcals sembla que √©s el m√©s tradicional incl√ļs en parelles amb progenitors no gestants de tall progressista-feminista o no s√© si √©s que en aquesta ideologia els mascles en fan prou nom√©s amb complir amb la funci√≥ que fan els abellots en les bresques.

Jo no vull fer cap incursi√≥ en la intimitat de les persones, i molt menys en l’amorosa, per√≤ vist el vist, o√Įt l’o√Įt i llegit l’escrit, sobta aquesta discreci√≥ informativa i anal√≠tica pol√≠tica, en tractar-se de dos personatges de primera l√≠nia que conformaven una casu√≠stica dif√≠cilment repetible en el panorama pol√≠tic internacional: tot un, fins fa pocs dies, vicepresident primer del govern espanyol que havia fet (¬ęigual da¬Ľ el nom de la cosa) ministra a la seva esposa, superant per tres cossos, amb el corresponent vist i plau de Pedro S√°nchez (no oblidem que quan es produeix una malifeta √©s perqu√® alg√ļ la fa i alg√ļ altre l’avala i la permet); els exemples hist√≤rics de nepotisme, que es referia en els seus or√≠gens al nomenament de familiars propers.

Perqu√® suposo, benvolguts lectors, (excusin-me d’emprar els nous invents del polig√®nere gramatical), que no cauran vost√®s, per molta fe en les ¬ęUnidas¬Ľ que puguin tenir, en la candidesa de pensar que un partit dirigit com deia la dita per ¬ędos que duermen en un colch√≥n…¬Ľ pugui seguir sent el mateix si els actors se’n van (recordant la pel¬∑l√≠cula) ¬ęuna a Boston i l’altre a Calif√≤rnia¬Ľ.

Perqu√® em pregunto jo si aquesta parella pol√≠tica (nom√©s de pol√≠tica parlo) eren un exemple di√†fan i envejable de simbiosi ideol√≤gica o, donat el seu distanciament formatiu intel¬∑lectual, m√©s aviat es produ√Įa un cert parasitisme d’una envers l’altre o, vaya usted a saber, de l’altre envers l’una, que potser recorden vost√®s que temps era temps, era l’Arfonzo qui cuinava els plats i Felipe qui els servia.

Est√† per veure quina √©s la versi√≥ que m√©s s’ajusta a la realitat; est√† per veure si els dissenyadors de la nova gram√†tica de g√®neres que van comen√ßar per expressar el plural de la seva milit√†ncia amb la variant femenina Unidas, sortir√† perdent en trencar-se el fenomen de vasos comunicants que l’unia al seu Pigmali√≥(?) o guanyar√†, lliure de la tutela m√©s o menys heteropatriarcal a la que devia estar sotmesa donada la seva doble personalitat i depend√®ncia.

S√≠, s√≠, em sobta que els saberuts analistes que ens envolten no hagin extret conclusions ni hagin fet pron√≤stics envers la transcend√®ncia d’aquesta ruptura per a la vida pol√≠tica nacional. Suposo que no es guarden una exclusiva per a algun programa televisiu.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li