Interès creixent per l’autora de ‘Solitud’

0
1509

La traductora Eva Garcia-Pinos presenta una tesi doctoral sobre les traduccions de l’obra al castellà i a l’alemany


 

Més enllà de la càtedra recentment creada, l’interès i les investigacions sobre l’obra de Víctor Català és creixent. La traductora Eva Garcia-Pinos (Barcelona, 1991) ha presentat, aquest mes de gener, la tesi doctoral «La variació lingüística a Solitud, de Víctor Català, i a les seves traduccions al castellà i a l’alemany» a la Universitat Pompeu Fabra. La tesi és una anàlisi de l’obra original de Solitud i se centra en aspectes de la variació lingüística, d’un ús del dialecte que té una intenció: «Per exemple, el pastor és una persona bondadosa, remet a la idea del bon salvatge, que parla sense artificis de la llengua. I l’autora agafa paraules del català que, en un llenguatge estàndard, no es farien servir», comenta la doctora en Traducció. A través d’aquest treball, Garcia-Pinos ha analitzat com s’ha traslladat aquest ús intencional de la llengua en les dues traduccions al castellà i en dues més a l’alemany.

El poeta i periodista cadaquesenc Francesc Xavier Garriga va ser el primer de traduir Solitud al castellà, el 1907, només dos anys després de la publicació en català. La nova traducció, a cura del professor universitari i crític literari Basilio Losada, de l’any 1986, va desbancar, gairebé vuit dècades després, la de Garriga. Pel que fa a l’alemany, la primera traducció de l’obra data del 1909, en mans del filòleg Eberhard Vogel. Petra Zickmann s’encarregaria de la segona traducció a aquesta llengua, ja el 2007, quan la literatura catalana va ser convidada a la Fira del Llibre Frankurt. Segons detalla la traductora, es conserven cartes entre Caterina Albert amb Francesc Xavier Garriga, i també amb Eberhard Vogel. En aquestes lletres, els traductors consultaven els seus dubtes a l’autora.

A través del seu estudi, la investigadora assegura que «des del punt de vista traductològic, es poden observar canvis de tendències. Moltes traduccions, sovint, es fan segons la moda del moment, el que en diuen les normes, que no estan escrites». A la tesi compara les dues traduccions de l’alemany i del castellà, però també analitza les traduccions segons l’època, les del començament del segle XX i les de finals del XX i inici del XXI.

Coneixedora de l’obra de Víctor Català, Garcia-Pinos afirma que «és una autora que, potser, ha estat poc estudiada. Sigui perquè és dona o perquè no va encaixar: és massa moderna per segons qui i massa conservadora per segons quins altres». La traductora, ara, està pendent de publicar la tesi doctoral. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li