Intel·ligència social

0
427

Des de fa uns anys he tingut la fortuna de relacionar-me amb homes i dones dedicats a la investigació científica. Avui, molts d’aquests homes i dones són amics meus, persones a les quals admiro i vull i de les quals sempre aprenc. Fa dues setmanes, un d’aquests il·lustres científics va participar en un cicle de conferències que organitzo per a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona. Durant les hores que vaig passar amb ell, a més, de parlar de Catalunya i d’Espanya, vam parlar de nanotecnologia i de la història del futur.

La primera idea que va sorgir en la conversa va versar sobre la intel·ligència de les formigues, gairebé nul·la o molt limitada, en contraposició a la intel·ligència del formiguer que garanteix la supervivència social i individual d’aquests insectes. La metàfora ens va ajudar a aprofundir en la idea d’un cervell planetari en el qual tots som arquitectes de la informació que rep aquest cervell comú.

Tot sol, de tornada a Roses, en lloc d’escoltar notícies, vaig buscar al dial una emissora de música clàssica, a aquelles hores de la nit la melodia estimulava les meves neurones que treballaven a preu fet per desxifrar i assimilar tota la informació que el bo d’Amador Menéndez Velázquez havia inoculat en la meva curiositat; música que m’ajudava a pensar i evitava que el somni em pogués vèncer.

Idees noves sobre pensaments que han acompanyat la història humana ens van regalar una conversa, on les paraules perfilaven els reptes d’un futur immediat incert, que ens promet grans canvis i solucions als problemes a què ens enfrontem en el nostre present; però promeses que no estan exemptes dels greus conflictes i perills que hem d’afrontar en aquest futur. I, per endevinar que ens espera en el futur, hem de repassar el passat, ja que sempre sol ser l’avantsala del matí. Siguem pragmàtics: “La millor manera de predir el futur és inventar-lo” (Alan Kay, informàtic i pioner de la computació). La ciència bàsica quan es transforma en ciència aplicada, és a dir, en tecnologia, esdevé un motor social que canvia la nostra manera de viure i estar en el món.

No és una cosa nova que una tecnologia hagi canviat el rumb i el destí de la humanitat, va ocórrer quan la humanitat va deixar de ser nòmada i perseguir l’aliment d’un costat a l’altre i va aprendre a conrear la terra, va ocórrer quan les pedres van prendre forma i es van convertir en ganivets, puntes de llança o destrals, va ocórrer quan es va passar de la pedra al ferro i així, sempre han anat els humans escrivint la seva història sobre la faç del planeta Terra. Més cap al nostre temps, la impremta i el paper van ajudar a alfabetitzar a l’homo sapiens fins a convertir-lo en un homo sapiens-sapiens. Avui, la revolució cientificotècnica ens anuncia que estem en les albors d’un cervell planetari.

Tornem al formiguer, per explicar-nos això del cervell planetari. Si la formiga té poca o nul·la intel·ligència, què fa al formiguer intel·ligent? La resposta és que les formigues cooperen, interactuen i es comuniquen per fer que el formiguer funcioni, atès que en això va la supervivència de les formigues, és a dir, juntes creen una superintel·ligència o intel·ligència col·lectiva. Si traslladem la metàfora del formiguer a la descripció de la societat humana, podem resumir el pensament amb una frase d’Amador: “La humanidad es mucho más grande que el hombre.” Quan del jo vam passar a nosaltres, és quan som capaços de crear civilització, unes vegades, i altres, la nostra capacitat de destrucció es manifesta amb tota la seva cruesa.

En aquestes i altres dissertacions caminava un quan vaig encarar la sortida de l’autopista i em dirigia a la 260 per arribar a Roses, quan a la memòria venien paraules com atur tecnològic, automatització, renda bàsica universal. Al costat d’aquestes paraules, recordava els arguments dels llibres 1984 i Un món feliç. El neguit s’apoderava de mi i l’esperança intentava retornar-me l’alegria d’ànim. Intentava, amb totes les meves forces, entendre que la tecnologia sempre crea un nou entorn que ens obliga a reinventar-nos, processos que no podem afrontar de manera contemplativa atès que cap tecnologia és passiva, ens obliga a moure’ns.

Si les formigues són capaces de generar una intel·ligència social segur que els humans també som capaços de crear un hàbitat intel·ligent en el qual puguem aprendre de la natura, imitar-la i viure-hi en equilibri.

La ciència i la seva aplicació, la tecnologia, prometen solucions per als problemes a què hem d’enfrontar-en el nostre present i en el nostre futur. Penso, que serem capaços d’afrontar-los quan siguem capaços de crear una intel·ligència social que entengui que no pot haver progrés humà sense respecte a la natura, sense cuidar el nostre hàbitat i, això passarà quan creiem una economia ecològica, quan el progrés de les societats més avançades no se sustenti en el creixement continu que exhaureix els recursos de la Terra. Si aconseguim aquest tipus d’economia que respecta els cicles naturals i que no els malgasta, és possible que aquest planeta segueixi sent casa nostra, en cas contrari, tenim dues opcions: o viatjar a altres planetes seguint l’última predicció del físic britànic, Stephen Hawking, atès que ell creu que els humans som capaços d’acabar amb el planeta, sigui per la via d’una guerra nuclear o per causar una epidèmia mundial que acabi amb l’espècie, a més d’esgrimir algun d’aquests mals, ens convida a abandonar el planeta abans de cent anys o estarem condemnats a la nostra extinció. L’altra possibilitat, més optimista, és utilitzar la ciència i la tecnologia per pal·liar els efectes del canvi climàtic, de l’extinció de fauna i flora que el nostre progrés comporta. Àtom, gen, bit i neurona són les quatre paraules que han estat el germen de les disciplines científiques amb les quals vam començar a escriure el nostre futur, paraules i conceptes que han originat que en el nostre llenguatge utilitzem vocables com nanotecnologia (enginyeria a escala atòmica), biotecnologia (enginyeria de la vida), infotecnologia (enginyeria de la informació), neurologia i ciències cognitives (enginyeria del cervell i el coneixement). Paraules i conceptes que estan canviant les nostres vides i les nostres maneres de veure i verificar el món en què vivim, en resum, estem a l’avantsala d’un futur les promeses de benestar i progrés no estan exemptes de perills. En les últimes dècades els avenços científics han canviat la nostra manera de viure. Molts dels somnis de futur de la ciència-ficció són realitat. La convergència entre ciència i tecnologia està impulsant la possibilitat de crear coses noves manipulant àtoms i molècules, però aquests avenços no fructifiquen si en paral·lel no creem una intel·ligència social en què l’home deixa de ser un llop per a l’home.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz