Inoperància política, avorriment ciutadà

0
834

Hem encetat la tardor, però tot segueix igual. Com a ciutadana i votant dels polítics que han de regir el bon fer de l’Estat, la comunitat i els ajuntaments, i han de fer polítiques per a tots els seus habitants, començo a estar cansada de la situació, els fets i les tòniques que han adquirit els hemicicles d’un temps ençà. Així, ens trobem en una situació d’inoperància política a tots els nivells que fa que la desídia, l’avorriment, el cansament i el sentiment de ser tractat com un burro s’instal·lin en la meva persona dia a dia.

Si comencem analitzant l’Ajuntament de Figueres, trobem que la seva alcaldessa hi és, però com si no hi fos. La Sra. Felip hauria d’aclarir la seva situació als ciutadans de Figueres, per respecte als que l’han votat, per respecte als qui hi habitem i no l’hem votat i per respecte a ella mateixa. Que ens expliqui que ha estat nomenada per un càrrec a la Generalitat i que no els pot assumir tots dos. Aleshores ens en farem càrrec, ho entendrem, o ens disgustarem, o que cadascú pensi i la jutgi com vulgui (encara que recordo: és dolent jutjar, fins i tot a nosaltres mateixos, no hauríem de fer-ho). Jutgem o no, el fet és que tenim la ciutat empantanegada amb obres que no s’acaben mai, que l’Ajuntament no és clar ni ens dona explicacions del perquè de tot plegat. No hi ha plens, o els que hi ha són minsos i no s’hi aborden les qüestions essencials. Motiu? Tenim una alcaldessa de cos present; quan hi és, però, amb el cap a la plaça Sant Jaume. Sra. Felip, deixi pas, deixi que tot flueixi; si ha decidit marxar, marxi, però no ens faci ballar a tots al so de la seva música. Oi que el pagament dels impostos no s’ha deturat? Per què s’ha d’aturar la vida a l’Ajuntament i les preses de decisions que afecten la ciutat?

Una altra instància tancada i fermada és el Parlament de Catalunya. La dèria independentista dels polítics catalans fa que aquests s’oblidin dels problemes reals que afecten la vida diària dels catalans. Només estan governant per a quasi una quarta part del total de la població catalana (tenint en compte que passem dels 7 milions i anem cap als 8, i que només són referendats per 2 milions). Deixin d’alimentar aquest somni o malson que no va enlloc. Obrin el Parlament d’una vegada i facin política per a tots els habitants de Catalunya. Ja fa un any que vam viure la vergonya més gran davant de tot el món: un cop d’Estat que encara no entenc com de bé ha acabat i com alguns dels seus promotors no estan entre reixes. Però com diu la dita tal dia farà un any, obrin el Parlament i comencin a fer política i polítiques. El Sr. Torrent diu que sí que és obert. Sr. Torrent, només està obert per a vostè i la seva camarilla, fa molt de temps que no hi ha cap ple parlamentari; jo d’això en dic dictadura.

Per acabar, no puc deixar de referir-me a la comèdia instaurada al Congrés dels Diputats. L’hemicicle, on realment s’hauria d’agafar el toro per les banyes i començar a governar de veritat un país ple de dificultats polítiques i socials, es dedica a fer una guerra particular entre els seus treballadors per desgranar la veracitat dels seus CV. Escoltin, qui és un mentider, ho és de per vida, ja caurà, però deixin aquesta guerra d’esbrinar qui té el CV falsejat i qui no. L’únic que fan és desprestigiar les universitats i el que és pitjor, el que deixen de fer vostès! No fan polítiques per a la societat, desviant l’atenció dels temes realment importants com són: polítiques immigratòries, socials, pressupostàries… Ens importa una bleda si els seus CV estan inflats o no, no els vam votar per les seves carreres i màsters. Volem que ens resolguin els problemes diaris, les nostres preocupacions. Comencin a fer el que els toca, que per això cobren. O potser no tenen programes i volen desviar la seva precarietat i inoperativitat amb aquests temes? Ja n’hi ha prou! Expliquin a qui es deuen la realitat social, econòmica i política que viu el país, quines mesures i propostes tenen, etc. La millor defensa és un bon atac. No vull pensar que darrere dels atacs personals entre el Govern, sorgit de la moció de censura, i l’oposició, hi ha en el fons un «no tenim programa de govern ni sabem què fer, estem governant perquè preparem les eleccions del 2020. Mentre estem en el poder ho tenim més fàcil per fer campanya, però no podem prendre grans decisions. Primer, perquè no governem sols. Segon, perquè no ens podem mullar gaire per no decebre. Per tant, el millor és anar passant el dia a dia, fins que es pugui i anar fent». Demanaria a l’oposició i als mitjans de comunicació que no entrin més en aquest joc.

Per cert, jo, i de ben segur que molts lectors d’aquest article, tenen carreres universitàries i també màsters i algun potser alguna tesi. Particularment tinc tots els títols, però malauradament no he guardat treballs (sigui per espai o alguns que s’han perdut en algun trasllat…). Sé l’esforç i les hores que m’han costat, i si algun dia alguna persona m’ho posés en entredit, no dubtaria a querellar-me contra ella per injúries i calúmnies. Per tant, repeteixo, demanaria a l’oposició i als mitjans de comunicació que no entrin més en aquest joc. Deixem-nos de tesis, màsters, carreres, COUS, EGB. etc. I anem a resoldre els problemes.

Sortim d’un cop d’aquesta inoperància política que ja fa temps que ens assetja i comencem a governar, a governar per a tot el poble. Un poble fatigat, cansat i que els necessita, per això els hem votat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li