Innovació cultural

0
783

Davant la necessitat de les entitats culturals d’adaptació a les intenses transformacions d’un context ciutadà local i a la vegada global que ha modificat profundament les formes de creació, accés i distribució del coneixement i la cultura, cal fer un treball de crítica i anàlisi intern, és a dir, d’innovació i reconstrucció. En aquest sentit, per innovar les organitzacions culturals i les seves dinàmiques i programació és necessari un treball i una anàlisi interna que passi per una actuació que ha de permetre potenciar la creació de xarxes i aliances amb els agents creatius i socials per incorporar propostes culturals, educatives i d’organització innovadores.

De metodologies i eines per implementar un procés d’innovació a una institució n’hi ha forces, però per la meva experiència són dues les eines que faciliten aquest procés d’innovació. I el faciliten tant per la seva senzillesa a l’hora d’aplicar-la a un grup de treball com pel seu baix cost. La primera és Manual Thinking, una eina que facilita el treball en equip. Ofereix un format eficaç i amable amb el qual es poden afrontar les diferents fases de creativitat, exploració, priorització i organització de manera dinàmica i estructurada. La segona és Lego Serious Play, una eina, d’anàlisi, de comunicació i de treball en equip que permet entre altres la resolució de problemes. A través de les preguntes del facilitador, cada participant construeix el seu propi model tridimensional utilitzant peces especialitzades de Lego; els models que en sorgeixen esdevenen de base per a discussions grupals i la presa de decisions concretes.

Ara bé, no podem oblidar que qualsevol proposta de canvi i innovació que es genera des de i per a una institució requereix, com a mínim, els següents elements: en primer lloc, motivació, il·lusió i predisposició institucional. Aquest fet que suposem des del moment en què s’encarrega un projecte d’innovació o de canvi no sempre es compleix, en alguns casos, i per desgràcia no ens són casos aïllats, la manca de motivació i il·lusió es fa palesa. En segon lloc es fan necessaris els recursos econòmics, professionals, materials… aquests hi han de ser i han de ser gestionats de manera racional i operativa, i alhora han de tenir en compte les persones. Aquí ens podem trobar dues situacions: d’una banda, no hi ha recursos però volen fer-ho, ja que tenen il·lusió i predisposició i tot i que són conscients que manquen treballen per a posar-hi solució; o d’altra banda, un segon cas el trobem en aquells que volen iniciar un procés però tot i tenir recursos ho fan «perquè toca». En aquest cas els resultats i la seva implementació solen ser escassos. En tercer lloc, per implementar un procés d’innovació cal sobretot temps. Tots sabem que un projecte d’innovació i reconstrucció requereix temps, revisions, desviacions… i, en definitiva, insistència. Per sort, o no, tot canvi requereix un procés i com a procés requereix un temps: cal estudiar, descriure, implementar, rectificar i alhora tornar a implementar, i per fer-ho cal temps. Per tant no podem esperar resultats un dia per l’altre, a més tenint en compte que gairebé sempre tot l’ideat en despatxos, en processos col·laboratius, etc. un cop topa amb la realitat es fa necessari rectificar i corregir, ja que els resultats no són els esperats i la realitat ens fa tocar de peus a terra.

La cultura, avui dia, és la combinació d’art, ciència, tecnologia i societat. I més enllà de les obres i els projectes resultants, la hibridació de les quatre disciplines també obre espais per a la reflexió transversal; espais per al debat i espais per a la innovació. Entre altres aspectes, la cultura de la innovació que ha d’impulsar les institucions culturals amb la participació directa i real de la ciutadania es fa essencial pel sector. Per innovar, al sector cultural, cal obrir noves fronteres, tenir noves mirades i crear noves connexions al voltant del sector.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li