Inici de la campanya electoral

0
845

Avui comença la campanya electoral: ens llevarem amb els cartells penjats dels candidats, lemes dels diferents partits posats estratĂšgicament perquĂš el ciutadĂ  pugui visualitzar clarament i tots els altres elements que configuren les campanyes. Fins aquĂ­ ningĂș diria que Ă©s una campanya amb una olor diferent de les altres. El cert Ă©s que ens trobem davant d’una campanya singular, a ningĂș se li escapa que serĂ  decisiva en molts aspectes i que pot ser modificadora de la histĂČria polĂ­tica i social d’un paĂ­s, ja que Ă©s de tal magnitud que no nomĂ©s tindria efectes autonĂČmics.

Tot aixĂČ ho sap el poble, i aquest Ă©s el motiu que farĂ  que l’índex de participaciĂł pugi notablement i els votants que fa temps que no exercien el seu dret es mobilitzin en massa. Aquest factor Ă©s molt important i convindria que els partits en prenguessin nota per no desencisar-los. Aquest sector que ha costat tant que es torni a mobilitzar, que ja mai mĂ©s deixi de fer-ho, perquĂš aixĂČ no fa mĂ©s que enriquir el sistema democrĂ tic.

Per no desencantar ni aquest sector de la poblaciĂł que ara es mobilitza, ni el que ja ho fa habitualment, Ă©s de summa importĂ ncia que els partits compleixin alguns aspectes fonamentals.

Claredat d’idees. No a l’ambigĂŒitat: hi ha alguns partits que tenen poc clar el que prediquen, realment nomĂ©s volen el vot. Sembla que cada matĂ­ llegeixen el diari i segons cap on es mou l’opiniĂł pĂșblica surten a explicar-se, mai no Ă©s “mullaran” del tot, ja que sĂłn canviants com el vent i aixĂČ els podria perjudicar greument. El problema els arriba quan han de fer el programa electoral. En aquest cas, materialitzen el que els pot semblar el que els donarĂ  mĂ©s vots, encara que passades les eleccions hagin de fer el contrari, encara que ho motivin i remotivin. És ben clar que aixĂČ Ă©s un cop pel votant. D’aquests n’hi ha mĂ©s d’un.

No s’ha de vendre mĂ©s fum; hi ha altres partits que juguen amb els sentiments de la gent, i aixĂČ fa molt mal. Els seus programes van farcits d’uns propĂČsits impossibles, fets que sĂłn una utopia. Als seus votants, Ă©s clar que els agradaria que poguessin complir-se, perĂČ a l’hora de la veritat es troben que topen amb lleis magnes que marquen el que ha de ser un Estat social, democrĂ tic i de dret, i aquests objectius sĂłn irrealitzables. A part de l’engany que es produeix en l’elector, el realment trist Ă©s que no recordin que la seva raĂł de ser i existĂšncia Ă©s deu precisament a tot el que estan negant i del que estan renegant.

SĂ­ als objectius clars, ben marcats, constants i estables. Aquests haurien de ser els principis rectors en tots els partits. On el votant estiguĂ©s segur que el programa votat Ă©s el que s’intentarĂ  complir. No hi haurĂ  modificacions, obligades molts cops pels pactes postelectorals (Ă©s aleshores quan certs partits demostren que prima arribar al poder i ocupar cĂ rrecs per damunt de l’interĂšs del ciutadĂ ). Catalunya ja va patir una conjuntura postelectoral que va propiciar el desengany del votant i va causar molts efectes negatius en l’economia, ja que tot s’havia de multiplicar per tres.

Malauradament, partits que compleixin amb aquests principis tan essencials n’hi ha molt pocs, per no dir que nomĂ©s n’hi ha un, i aixĂČ provoca un gran desencĂ­s.

Que prenguin nota tots els partits polĂ­tics i que pensin en l’electorat, sobretot aquell que aquests comissis els brinda una altra oportunitat. Recuperar la confiança Ă©s molt difĂ­cil, i perdre-la, molt fĂ cil.

Per tant, compleixin amb els programes electorals i no es venguin per una cadira, ja que el triomf mĂ©s gran de la democrĂ cia seria que anĂ©s a votar el 100% del cens electoral. El prĂČxim 21 tothom a votar, ja que Ă©s un dret que ningĂș ens pot manllevar. AixĂČ sĂ­, amb cap i a l’opciĂł polĂ­tica que mĂ©s ens pot aportar.

Visca la democrĂ cia!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li