Inici de la campanya electoral

0
962

Avui comença la campanya electoral: ens llevarem amb els cartells penjats dels candidats, lemes dels diferents partits posats estratègicament perquè el ciutadà pugui visualitzar clarament i tots els altres elements que configuren les campanyes. Fins aquí ningú diria que és una campanya amb una olor diferent de les altres. El cert és que ens trobem davant d’una campanya singular, a ningú se li escapa que serà decisiva en molts aspectes i que pot ser modificadora de la història política i social d’un país, ja que és de tal magnitud que no només tindria efectes autonòmics.

Tot això ho sap el poble, i aquest és el motiu que farà que l’índex de participació pugi notablement i els votants que fa temps que no exercien el seu dret es mobilitzin en massa. Aquest factor és molt important i convindria que els partits en prenguessin nota per no desencisar-los. Aquest sector que ha costat tant que es torni a mobilitzar, que ja mai més deixi de fer-ho, perquè això no fa més que enriquir el sistema democràtic.

Per no desencantar ni aquest sector de la poblaciĂł que ara es mobilitza, ni el que ja ho fa habitualment, Ă©s de summa importĂ ncia que els partits compleixin alguns aspectes fonamentals.

Claredat d’idees. No a l’ambigüitat: hi ha alguns partits que tenen poc clar el que prediquen, realment només volen el vot. Sembla que cada matí llegeixen el diari i segons cap on es mou l’opinió pública surten a explicar-se, mai no és “mullaran” del tot, ja que són canviants com el vent i això els podria perjudicar greument. El problema els arriba quan han de fer el programa electoral. En aquest cas, materialitzen el que els pot semblar el que els donarà més vots, encara que passades les eleccions hagin de fer el contrari, encara que ho motivin i remotivin. És ben clar que això és un cop pel votant. D’aquests n’hi ha més d’un.

No s’ha de vendre més fum; hi ha altres partits que juguen amb els sentiments de la gent, i això fa molt mal. Els seus programes van farcits d’uns propòsits impossibles, fets que són una utopia. Als seus votants, és clar que els agradaria que poguessin complir-se, però a l’hora de la veritat es troben que topen amb lleis magnes que marquen el que ha de ser un Estat social, democràtic i de dret, i aquests objectius són irrealitzables. A part de l’engany que es produeix en l’elector, el realment trist és que no recordin que la seva raó de ser i existència és deu precisament a tot el que estan negant i del que estan renegant.

Sí als objectius clars, ben marcats, constants i estables. Aquests haurien de ser els principis rectors en tots els partits. On el votant estigués segur que el programa votat és el que s’intentarà complir. No hi haurà modificacions, obligades molts cops pels pactes postelectorals (és aleshores quan certs partits demostren que prima arribar al poder i ocupar càrrecs per damunt de l’interès del ciutadà). Catalunya ja va patir una conjuntura postelectoral que va propiciar el desengany del votant i va causar molts efectes negatius en l’economia, ja que tot s’havia de multiplicar per tres.

Malauradament, partits que compleixin amb aquests principis tan essencials n’hi ha molt pocs, per no dir que només n’hi ha un, i això provoca un gran desencís.

Que prenguin nota tots els partits polítics i que pensin en l’electorat, sobretot aquell que aquests comissis els brinda una altra oportunitat. Recuperar la confiança és molt difícil, i perdre-la, molt fàcil.

Per tant, compleixin amb els programes electorals i no es venguin per una cadira, ja que el triomf més gran de la democràcia seria que anés a votar el 100% del cens electoral. El pròxim 21 tothom a votar, ja que és un dret que ningú ens pot manllevar. Això sí, amb cap i a l’opció política que més ens pot aportar.

Visca la democrĂ cia!

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li