Informació enverinada

0
951

A vegades passen certs fets i/o actes que ens deixen a tots bocabadats. Hi ha certes qüestions de la vida que ens envolta que quan les pensem i analitzem pensem “ això sembla el món al revés”. Aquesta frase no fa més que al·ludir coses que per costum, moralment i ètica, haurien de ser d’una manera i succeeixen al contrari, deixant-nos a tots fora de joc.

La qüestió comença a preocupar quant aquest giravolt pot destrossar una vida personal en tots els seus àmbits.

Algun d’aquest fets els trobem en els mitjans de comunicació, més concretament en els de premsa escrita, i la manera en què és donen certes informacions. Tant sa val la ideologia, un fet comú els caracteritza a quasi tots, un fet desagradable, incòmode… Pocs se n’escapen! Algun potser destaca més que l’altre pel seu acarnissament. Sempre al límit, o directament sobrepassant la vulneració de drets fonamentals com els de la de protecció a l’honor, la intimitat i a la pròpia imatge, amenitzat tot el guirigall amb un molt mal ús del tractament de dades de caràcter personal.

No vull rebuscar en el passat, no cal anar molt lluny, ens ho podem trobar sovint. Aniré al kit de la preocupació.

Tots som humans, tots podem cometre equivocacions i veure’ns en situacions compromeses, difícils , inclús delictives. El destí és escrit .

El que m’agradaria saber, amics periodistes de tots els diaris i revistes, perquè quan un delinqüent comú, habitual, reincident o novell surt als diaris per haver comés un delicte o està pendent de judici, surt amb les inicials del nom i cognom, sense possibilitats de ser identificat. I si el meu veí és un violador o un pederasta? Crec que qualsevol delinqüent se l’hauria d’identificar , amb nom, cognom i foto, com fan a Anglaterra.

Però no solament érem en l’anterior punt, sinó que anem més enllà, típic dels països llatins, tot a l’extrem.

Així, contràriament a l’escrit en el paràgraf anterior, quan ens trobem que aquest possible delinqüent és funcionari (és igual al cos a què pertanyi), persona treballadora de l’administració, càrrec públic,… i se’l relaciona amb un possible cas delictiu, sense respectar ni les primeres diligències, l’endemà mateix ja surt en tots els mitjans de comunicació la seva foto al complet, nom, cognoms, lloc de residència, vida familiar… Exemple: el cas dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Per citar el més recent.

Vaig quedar esparverada de llegir la notícia a cert diari català, fins i tot hi sortien el noms del fills!! I encara no havien passat ni per jutjat. Però els noms ja eren allà impresos, cosa que va aconseguir que aquests quedessin en la memòria de tothom. En canvi el del violador de l’Eixample de Barcelona, no tinc ni idea de com és diu. Si, he vist les inicials, però ho sento no les recordo. Els noms dels agents de la Guàrdia urbana de Barcelona, sí! I podria citar molts més casos.

Algú potser pot pensar que si és cobra de l’Administració cal ser un bon exemple. Això significa no cometre mai cap error? Aleshores, potser que comencin a contractar màquines i no éssers humans.

Si pel fet de ser un treballador públic, s’ha d’estar preparat per sofrir un linxament popular, en cas d’error, de tal manera que ni es respecti la seva presumpció d’innocència i es quedi abocat al prejutjament social i a la pèrdua de tot futur laboral i social, potser aquests haurien de cobrar un plus, no?

En definitiva, si cobres de l’administració, no pots cometre cap error humà, sinó la teva foto, el teu nom i el dels teus familiars sortiran perpètuament els diaris, arruïnant-te la vida per sempre més, i de pas els de la teva descendència.

Un altre cas anàleg, les víctimes . Aquestes pobretes també són víctimes d’aquest tot si val si s’està informant. Algú recorda el nom de l’assassí de les nenes d’Alcasser, Miriam, Toñi i Dessiré? I el nom de l’assassí de Marta del Castillo?

Jo no, només recordo el nom de les víctimes. Aprofito per fer un incís: revisem els protocols d’actuació i tracte que rep la víctima que ha sofert un delicte. Aquestes molts cops són menyspreades i tractades com si fossin elles les criminals. A Espanya l’estudi de la victimologia és una assignatura semestral del Grau de criminologia, a Estats Units, la Victimologia és tota una carrera universitària.

Crec que s’hauria de revisar el tractament que és dóna de certes informacions, i ser més prudent. Potser es venen més diaris d’aquesta manera, però és pot arribar a destrossar una vida personal i familiar, i el pitjor de tot: les conseqüències negatives queden en herència i taquen l’avenir de les futures generacions per sempre més.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li