Incerteses

El dimecres vinent, a les vuit de la tarda i convocats per l’autoritat (no dic si el temps ho permet, com en les corrides, perquè la performance es farà aixopluc), se celebrarà el Ple municipal corol·lari de l’atzucac en el qual, i per segona vegada, ens han submergit les decisions nominatives de la Gencat.cat. Sincerament, sense prejutjar ad hominem el nomenament, el que no entenc és que un mateix partit despulli un sant per vestir-ne un altre. No era previsible l’enrenou que es produiria, era necessari? Però bé, si com es diu popularment ja hi som pel tros, no ens queda cap més remei que remar en lloc de ciar, que és el que sembla que diàriament es va fent.

Sí, perquè, més enllà que en aquestes dates l’expressió que més ha anat de boca en boca hagi estat aquella que un dia em va pronunciar el darrer secretari municipal: «Señor Torres, Dalí solo podia nacer en Figueras», el relleu de la primera primum inter pares en la història figuerenca està configurant un clima que ha fet oblidar en certs moments els mínims d’elegància i cavallerositat exigibles.

Sí, perquè sembla com si el recentment configurat, malgrat el 155, bloc d’esquerres, per xafar-li l’acomiadament a la dimitida majoress, també la voldria fer responsable de la seva pròpia fallida en aconseguir un candidat alternatiu que sumés els necessaris onze després d’haver-ho intentat amb el primer tinent d’alcalde i amb algun membre de centredreta perquè fes el paper de quan el monàrquic Miguel Maura es va tornar republicà.

Publicada es troba, per l’Anna Font al DdG, la invitació de Casellas a la conversió: « […] els companys d’Unió… el que haurien de valorar és com s’han portat els del govern i prendre determinacions», i també Joan Puntí a El Punt ens apunta que aquests dies d’incertesa Toro no s’estava de recordar que «tenia contactes amb tots dos bàndols: els que escullen a Masquef i els que estan disposats que no ho sigui».

Però, en realitat, volia l’oposició esquerrana la dimissió ipso facto de Felip o la veritat és que la mateixa problemàtica interna de substitució del PDeCAT els ha vingut molt bé com eina d’erosió constant i qualsevol excusa era bona o es posaven condicions interessadament i partidísticament lleonines per no copsar la majoria? I no és també cert que hi ha por alhora que desconfiança mútua entre els quatre genets que prediquen l’Apocalipsi felipista?

Òscar Vergés, per la seva part, afirma que «hi ha altres combinacions, però poca voluntat per fer-les efectives» alhora que pregunta: «És possible supeditar la integritat o la coherència ideològica als interessos de ciutat?».

Em quedo amb el dubte (li he preguntat i no m’ha donat resposta) de si aquesta proposada supeditació de la coherència ideològica als interessos de la ciutat inclou contemplar la possibilitat d’una alcaldia en mans del PP o Ciutadans o el sacrifici només l’ha de fer el centredreta local.