Impulsos

0
700

El passat dimarts, l’empresari figuerenc Miquel Roura (em va agradar que s’autodefinís d’aquesta manera tradicional i no amb la no sé si políticament correcta o postmoderna però, en qualsevol cas, eufemística d’emprenedor; sembla com si l’empresariat comportés alguna mena de maledicció econòmica i social) ens va visitar a les pàgines d’HORA NOVA amb un article d’opinió titulat «L’impuls que Figueres necessita».

Davant aquesta circumstància professional adduïda pel relator, vaig endinsar-me amb fruïció en la seva lectura: m’interessava molt saber, perquè hi ha moltes veus que es dediquen a glossar l’estat de decadència en què diuen es troba la ciutat però sense aportar solucions, quines novetats en els diagnòstics i en els tractaments ens recomanava un home d’empresa amb experiència viatgera, segons es declara ell mateix. El discurs, però, amb què em vaig trobar no era nou, sinó que ja l’havia sentit repetir, la darrera i més recent versió en el decàleg elaborat després d’una jornada de Repensant l’Empordà organitzada per la Secció d’Economia i Societat de l’Institut d’Estudis Empordanesos.

«Figueres té un passat del qual tots ens sentim orgullosos, un present amb nombrosos reptes i un futur ple d’esperança. Soc optimista de mena», escrivia l’articulista i, és clar, no vindrem ara aquí desil·lusionar ningú, però crec que és necessari anar una mica més enllà de les proclames sentimentals perquè les passions s’han d’ordenar, s’han de sistematitzar, s’han de ponderar i sotmetre-les a una acurada diagnosi com a única manera d’establir el tractament i les intervencions més adequades a cadascuna de les problemàtiques que es detecten.

«Les ciutats […] necessiten ser polivalents i promoure accions de desenvolupament econòmic en altres estadis. A Figueres cal fomentar la creaciĂł d’empreses que donin valor afegit a la ciutat, apostant per les persones emprenedores, amb ajudes i facilitats administratives, evitant burocratitzaciĂł excessiva. […] activar un programa de captaciĂł d’inversions. […] Figueres necessita un impuls» sĂłn recomanacions, receptes de les quals ningĂş discreparĂ  però que ningĂş diu a quina farmĂ cia s’expenen.

És aquesta la mancança que anava trobant a faltar en l’escrit: que en lloc de concretar, d’acotar problemàtiques i solucions, es generalitzava amb proclames més pròximes a la configuració del míting per a convençuts que de l’intent de convèncer no els escèptics però sí els metòdics.

En el parĂ graf final vaig tenir l’explicaciĂł als meus dubtes: l’«empresari associat al PDeCAT-Figueres» considerava que l’«impuls que Figueres necessita nomĂ©s el pot liderar un equip de gent […] preparada i honesta», i que aquest Ă©s el que encapçala «el nostre alcalde Jordi Masquef». Va ser llavors quan em vaig adonar que ja estem en campanya electoral.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li