Imperial August

0
839

L’any 44 aC vint Senadors romans van apunyalar Cèsar fins a la mort, entre ells Brut; «Tu també, fill meu?». No hi va haver represàlies, de moment, i el Senat, a proposta de Ciceró, va ratificar totes les decisions de Cèsar a canvi d’una amnistia per als assassins. El seu nebot Octavià, un noiet de 18 anys i constitució dèbil, nascut a províncies i no a Roma, era lluny en aquells moments, preparant una acció bèl·lica contra Partia. Als 18 anys s’havia convertit en un jove atractiu, no massa alt, 165 cm, però ben proporcionat. Això, junt amb ser part per part de Mare de la família Juliana, el feia molt interessant pel sexe oposat. Feia 3 anys que havia canviat la seva toga de nen amb franja vermella per la toga virilis, la toga blanca dels adults. Havia estat educat per entendre els ritus religiosos que impregnaven la vida romana i el seu oncle Julio Cèsar era el pontifex maximus i l’havia promogut a una vacant al Col·legi Pontifici i l’havia nomenat praefectus urbi. I llavors, mort Juli Cèsar i llegit el seu testament, Octavià es convertí en el seu legítim hereu, adoptat com a fill per Cèsar i principal beneficiari d’una important fortuna. En la inseguretat següent a la mort de Juli Cèsar, Octavià es va moure bé i l’any 42 aC el Senat va decidir formalment que Cèsar s’havia convertit en un Déu, per tant, Octavià passava a ser «fill d’un Déu». Els 10 anys següents van ser de guerra civil, en la qual Octavià va mostrar-se com un brutal senyor de la guerra, sàdic, escandalós i utilitzant mètodes il·legals amb el seu exèrcit privat i amb tàctiques no llunyanes del cop d’Estat. El com un personatge com Octavià va acabar sent nomenat August (el Reverenciat), pare fundador d’un nou règim Imperial, enterrador de la República que sempre va semblar defensar, ha desconcertat als historiadors. En aquells primers 10 anys de guerra civil, primer van caure Brut i Casius, assassins de Juli Cèsar; el Triumvirat format per Octavià-August, Marc Antoni i Lèpid es varen repartir la Mediterrània Romana. Però August va escalfar els ànims en contra de Marc Antoni a Roma, acusant-lo de voler ser «rei», una afronta que cap romà acceptaria. La guerra oberta va esclatar, Marc Antoni i Cleòpatra van perdre la batalla d’Actium i amb ella la guerra, que va dur al suïcidi dels dos amants a Egipte, ella mossegada per una serp àspid que li van dur amagada dins un cistell de fruita. I com aquestes coses no són mai senzilles, Cleòpatra va deixar un fill que havia tingut amb Juli César, Cesarion. August va fer que l’eliminessin, no es podia permetre un rival en la successió. I com la història l’escriuen els vencedors, Marc Antoni ha quedat com un fluix. Si hagués guanyat Marc Antoni, August hauria passat a la història com un perillós element, sàdic i amb tendència a l’egocentrisme. El que sí està clar és que ja no hi havia retorn a la República i que qui governés, com va ser, ho faria amb alguna manera d’autocràcia. August va ser el pare fundador de tots els emperadors romans, amb ell va morir la República, amb ell va cristal·litzar el govern d’un sol home que havien perseguit els seus antecessors, sense que durant el seu mandat fos totalment evident que havia destruït el procés democràtic popular, quin paper va traslladar al Senat. Controlava l’exèrcit i es va fer nomenar governador general de totes les províncies amb presència militar. Va dictar regulacions de la conducta dels ciutadans, fins i tot de la vida sexual o els vestits a dur al for. I va iniciar el control de la literatura i per tant de les notícies, posant a sou els millors literats. Va viure en una casa com la de qualsevol altre senador i es va fer dir prínceps (Primer Ciutadà) i no imperator, que és el que li ha posat la història. El seu successor Juliano el va descriure com un «camaleó», canviant segons ho exigia la situació. I ell va descriure els seus fets a la res gestae (‘Les coses que vaig fer’), amb un encapçalament certament imperialista: «Així és com va sotmetre el món al poder del poble de Roma»; la conquesta global i un territori compacte, l’imperi centrat en Roma era l’objectiu. Una nova era havia començat…

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li