Il·lusiona’t

0
433

Un cop tens el peus a terra i sabent quin és l’entorn en què es desenvoluparà el teu projecte en un món que canvia constantment i on el context digital no es pot menystenir cal començar a treballar a teixir el teu projecte. Entren a escena diferents elements, valors, actituds i estratègies que s’entrellacen i es comuniquen entre si; tots ells ingredients importants perquè tot projecte es desenvolupi amb garanties i puguis assolir els objectius fixats que al llarg dels propers mesos els anirem desgranant i analitzant.

Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l’esperança o la realització d’alguna cosa agradable així defineix el diccionari Il·lusió. Entra en escena el primers dels ingredients per portar a bon port un projecte la il·lusió. La il·lusió ha de ser un pal de paller del projecte i ha de formar part de l’ADN d’aquest si la persona que impulsa i dirigeix l’acció no ho fa il·lusionat aquest serà de ben segur un projecte coix. És per aquest sentit que la nostra proposta per sobre de tot ha d’enamorar, el projecte ha de seduir i aportar valor, sense aquets ingredients no podrem assolir l’èxit i al meu entendre l’única manera que hi ha per aconseguir que un projecte enamori, sedueixi i aporti valor és fer-lo amb il·lusió que combinada amb recursos econòmics adients i una bona planificació esdevenen models d’èxit.

Personalment, he viscut diversos casos on la il·lusió han esdevingut essencial per tirar endavant una iniciativa que a primer cop d’ull semblava més aviat una utopia o una idea esbojarrada però gràcies a la il·lusió de la gent implicada i la planificació han esdevingut un èxit (i recursos econòmics no molts en cap cas, però suficients per avançar): Un dels reptes més “esbojarrats” que he participat ha estat la fundació del CF Selvatans, que malgrat que en l’ambit esportiu no hem acabat de funcionar la il·lusió d’en Romà Brusés ens va empènyer a un seguit de persones a tirar endavant un equip de futbol i començar de zero –per no tenir, no teníem ni camp de futbol– deu anys després i contra tot pronòstic el futbol segueix. El factor clau, la il·lusió de la gent que va creure en el projecte i que malgrat que no ho sembli hi havia un programa i una planificació que s’ha seguit pràcticament al peu de la lletra.

Un segon cas en què he participat de forma activa és professionalment. Al llarg de cinc anys vaig participar a la gestió del Museu de la Tècnica de l’Empordà. Un projecte en què va haver-hi il·lusió, això si acompanyada pel guiatge i la planificació del director Juan Jesús Aznar, la combinació d’aquets dos factors va fer possible que un equip reduït de persones, en una fundació petita i malgrat tenir un pressupost limitat, varen desenvolupar desenes de projectes que en la seva gran majoria han esdevingut activitats de referència.

Per acabar, voldria destacar un cas d’iniciativa popular que a través de la il·lusió és capaç de moure milions de persones i fins tot canviar agendes polítiques, estratègies i prioritats estatals, un cas que tots podem reconèixer: el procés que ha de portar a la independència de Catalunya. Un projecte, un repte on una gran part de la societat catalana ha passat d’estar “emprenyada” a estar il·lusionada on majoria de la gent vol i espera ser protagonista activa d’una consulta democràtica, merescuda i lògica. I ho reivindica amb naturalitat, de manera pacífica, participativa, cohesionada però sobretot il·lusionada. Liz Castro, coordinadora de l’edició en anglès del periòdic digital en català Vilaweb, diu textualment: “Els catalans no només reclamen i somien, sinó que hi posen diners i hores i feina, recullen signatures, fan mítings, manifestacions, cadenes humanes, xerrades i estudis. Una tasca monumental, pacífica, democràtica, alegre i sense descans.” I això passa perquè la il·lusió i la consciència que estem fent història és una evidència. Hem passat d’aquell “català emprenyat que va posar de moda periodista Enric Juliana, quan era director adjunt de La Vanguardia l’any 2007, al Català il·lusionat que és capaç d’organitzar-se i fer gestes que sense il·lusió de ben segur –per molts diners que s’hi posessin– no tindrien èxit.

Per portar a terme un hobby com el futbol, per afrontar reptes professionals i fins i tot per canviar un país sencer ens cal planificar, innovar , atrevir-se, arriscar-se, provar, fallar i tornar a fallar… però per sobre de tot s’ha d’intentar, seduir i aportar valor a la proposta i l’única manera de fer-ho de forma reeixida és amb il·lusió.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz